11.09.2024 - 19:03
|
Actualització: 11.09.2024 - 23:53
La Carlota i en Marc despleguen un pal telescòpic cadascun. Una volta acabada l’operació, deixen volar a l’aire calent de Tortosa dues estelades gegants. Vénen de Gandesa, on fa cinc anys que viuen. Hi van arribar provinents de Barcelona. Allà ja es manifestaven, i ací, també. Ací, més, si cal. “S’hi ha de ser. Si no hi som nosaltres, si no ho fem nosaltres, qui ens ho farà?”, diuen, pràcticament de manera coordinada. Encara falten uns quants minuts perquè comence la manifestació de les terres de l’Ebre i veuen poca gent. Estan preocupats i lamenten el paper que fan alguns partits polítics. “Només ens queda Junts, encara confiem en el president Puigdemont. Si no és amb ell, és difícil que això passe.” Aquest “això” de la Carlota i en Marc i en Martí i l’Agnès, és la independència. Tots ells estan d’acord amb el lema triat, aquest de fer més curt el camí. I aquest de tornar als carrers cada volta que siga necessari, cada volta que siguen convocats.
A poc a poc, el passeig de la Generalitat de Catalunya comença a agafar color i la preocupació per l’assistència hi és, però comença a esvair-se. Una veterana de l’ANC, que a mig matí ja s’havia posat l’armilla, explica a la reportera que el tarannà de la gent de Tortosa i de les terres de l’Ebre és un poc així, que els agrada massa estar a les voreres. Somriu, però, quan veu que la capçalera de la manifestació comença a formar-se i que la fotografia que en sortirà serà fonamental per a ajuntar-la a les fotografies de les altres manifestacions convocades per la Diada descentralitzada. Finalment, la policia local dóna la dada de 1.200 persones.
Joaquim i Vallivana, que vénen de la Sénia, s’acosten amb ganes de parlar. “Som una nació i hi donarem sempre suport, encara que només hi siguem nosaltres, a la manifestació. Encara que no només hi siguem nosaltres”, reitera. Però lamenta que les disputes entre els partits hagen fet que la gent no estiga motivada. “Ho veig molt gelat, potser la gent ha anat a Barcelona.” Ho ha dit quan ja anaven veient-se imatges de l’assistència multitudinària als carrers de la capital.
Però hi ha gent que tria de no anar a Barcelona. En Magí i tota una colla d’amics han triat anar a les terres de l’Ebre. Li agrada Tortosa, diu. En Magí i els altres diuen que són indepes de sempre i que moriran essent indepes. També s’afegeixen als renecs contra la divisió dels partits independentistes. I contra Esquerra Republicana en concret. “Pots escriure que ERC ha fotut el país a la merda.”
El manifest en defensa de les terres de l’Ebre
Ja al parc de Teodor González, l’escriptor i cantant Andreu Carranza ha animat la concurrència recordant que la independència començava de baix, del sud, i ha animat els assistents a repetir alguns dels lemes que s’havien repetit durant la marxa. “Ni França ni Espanya, Països Catalans”, “Som una nació, nosaltres decidim”, “Independència, ni una gota més”, amb segones, ha dit, ni una gota més de l’aigua de l’Ebre. Carranza ha recordat per què d’ençà de fa uns anys els actes de la Diada començaven a les 17.14. “Un número molt significat, en record de totes les persones que van lluitar a tot Catalunya i també a Barcelona per la seua llibertat, i per tota la gent que avui lluitem.”
El pilar que han aixecat els Castellers de Tortosa també ha servit per a recordar allò que deia Carranza en començar, que la independència comença per baix i que cal fer molta pinya. Totes les metàfores conduïen al mateix lloc, a l’abraçada llançada a l’aire als “germans i germanes de l’Ebre, als valencians, als d’Igualada, als de Barcelona, als de Lleida…”. Tot el món concentrat i descentralitzat per la independència a les terres de l’Ebre que ha continuat cantant que “no volem ser una regió d’Espanya, no volem ser un país ocupat, volem la independència, volem Països Catalans”.
I a les 17.14 ha començat la lectura del manifest de les terres de l’Ebre, que ha tingut d’eix vertebrador la defensa del territori i la lluita contra el despoblament. Ha servit per a posar damunt la taula l’espoliació de recursos naturals, econòmics i humans que Espanya perpetra. L’han fet Matilde Font, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Pep Suñé, ex-batlle de la Fatarella i dirigent històric d’Unió de Pagesos de la Ribera, i el jove d’Assemblea Nacional Catalana Dani Martí, que ha parlat en representació dels joves ebrencs.
El manifest defensa la necessitat de tenir un país en què tothom tinga la possibilitat de viure en qualsevol lloc. “Això només ho aconseguirem si defensem el medi ambient que ens envolta i comencem a tractar-lo com un igual i no com un rival a abatre.” El document fa referència a la preservació de l’aigua com el bé més preuat: “A més del riu, hem de pensar que el seu delta és la zona humida més important de Catalunya i això ens obliga a defensar-lo. […] Si volem tenir un delta gran, viu i ric mediambientalment i econòmica, estem obligats a tenir un riu gran, viu i ric.” Han defensat l’accés a l’aigua com un dret bàsic i fonamental que s’ha d’estalviar i usar racionalment tot pensant en les generacions futures.
El manifest llegit a la concentració de les terres de l’Ebre també ha fet referència a la instal·lació de plantes d’energies renovables en aquelles comarques, cosa que impacta en el paisatge i n’accelera la despoblació. “La Terra Alta produeix una quantitat d’electricitat amb renovables que equival a més de deu vegades el seu consum elèctric anual, fet que no repercuteix en el desenvolupament territorial, perquè la comarca ha perdut més de l’11,1% de la població des que es van posar en marxa les centrals eòliques l’any 2010. Ha passat a ser la comarca catalana amb el percentatge més gran de pèrdua de població.”
I, com a tercera reivindicació, Dani Martí ha parlat dels joves i del desequilibri demogràfic que hi ha a les terres de l’Ebre. “La majoria dels nostres joves viuen en la dicotomia del blanc o negre. Si es queden aquí, molts han de treballar en allò que no els agrada o bé allò per què no s’han format. Si se’n van, han de renunciar a la terra que els ha vist créixer, a la seua gent i deixar de banda l’amor que tenen pel seu territori. Alguns tenen sort i poden trobar allò que han somiat sempre, viure i treballar dignament en aquest paradís on han nascut.”
Davant aquest panorama descrit, els manifestants a les terres de l’Ebre han demanat de treballar en un objectiu comú i compartit, governe qui govern a Espanya o a la Generalitat.
La connexió amb Barcelona era molt esperada per tothom, s’ha seguit amb expectació i s’han patit, com a la resta del país, les dificultats aïllades de connexió, amb la imatge congelada en alguns moments. Quan això passava, els assistents omplien el buit amb crits a favor de Puigdemont i contra Salvador Illa. També s’han fet crits de “Puta Espanya” quan el presentador ha dit que potser tot allò era perquè al passeig de Lluís Companys de Barcelona hi havia inhibidors de senyal.
A mesura que els intervinents de Barcelona anaven emetent els seus missatges, els assistents de Tortosa cridaven per la unitat dels partits. I també han cantat “L’estaca” i, a cor què vols, “Els segadors”, quan s’han afegit a la Coral de la Diada que veien per la pantalla.
L’acte a Tortosa l’ha clos Andreu Carranza transmutat en el Gitano Blanc, que ha fet unes quantes rumbes ebrenques per agrair l’assistència, la presència i la perseverança.
Era el moment de tornar a plegar les estelades i les pancartes, de desmuntar la instal·lació que s’ha fet al parc, que els voluntaris es fessen la fotografia de família, i de tornar a casa.
