21.04.2016 - 02:10
|
Actualització: 21.04.2016 - 10:13
Si això fos Òttawa el primer de novembre de 1979, Réne Lévesque i Pierre Elliot Trudeau segurament haurien tingut una reunió molt més que tensa, que només les portes tancades del despatx haurien aconseguit que no derivàs en un escàndol públic. Però haurien reconegut que tenien, tots dos, un problema polític a les mans i s’haurien posat d’acord a resoldre’l. Amb un referèndum, tal com va passar.
Si això fos Londres el 7 d’agost de 2013, Alex Salmond i David Cameron haurien anunciat plegats que, en vista dels resultats electorals, tots dos governs consideraven que hi havia un problema polític major entre Escòcia i la Gran Bretanya i que l’única manera de resoldre’l era fent que les urnes de l’antiga nació del nord parlassen en llibertat i amb plena claredat. Amb un referèndum, tal com va passar.
Si això fos el 27 de gener de 1999 s’haurien trobat a Nova York Bacharuddin Jusuf Habibie i Jose Ramos-Horta, sota l’auspici de les Nacions Unides. Haurien acordat que la situació ja no podia continuar com fins aleshores i que calia resoldre el conflicte entre Timor i Indonèsia. Amb un referèndum, tal com va passar.
Igual que en aquests tres casos, això d’ahir hauria pogut passar infinitat de vegades. El 1905 a Noruega, el 1918 a Islàndia, el 1945 a Cambotja, el 1946 a les illes Fèroe, el 1958 a totes les colònies africanes de França, el 1961 a Samoa, el 1967 a Puerto Rico, el 1969 a Papua Nova Guinea, el 1974 a Niue, el 1977 a Aruba, el 1990 a Eslovènia, el 1991 a Armènia i a Croàcia i a Estònia i a Kossove i a Lituània… el 1992 a Bòsnia i Montenegro, a Moldàvia i les illes holandeses del Carib el 1994, el 2005 al Kurdistan, el 2006 a Tokelau, el 2011 al Sudan del Sud, el 2014 a Sint Eustatius…
Si no m’he descomptat, i he fet els càlculs unes quantes voltes, des del 1846, quan Libèria va fer el primer referèndum d’independència, en 107 ocasions els ciutadans d’un territori han passat per les urnes per a ser preguntats en un referèndum si volien continuar essent membres de l’estat on vivien o si volien constituir un estat independent. Ho han fet a tots cinc continents i sota tota classe de governs i en tota mena de circumstàncies. I de vegades han dit que sí i de vegades que no. Però el problema sempre ha entrat en via de solució.
La diferència, lamente haver de dir-ho així, és que la reunió d’ahir entre Rajoy i Puigdemont va passar a Madrid…
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
