Si no fos per tu, demà seria un dia qualsevol

Quina situació més bèstia que vivim! Us n’heu adonat, que l’estat espanyol no pot fer res per impedir el referèndum? En som conscients, que, per tant, no pot fer res per impedir la independència? La impotència que deuen sentir ara mateix els regents l’ex-imperi espanyol és molt gran.

Escric aquestes línies mentre escolto ‘Beyond Here Lies Nothin’ del Dylan. I penso que aquest vers extret d’Ovidi –el poeta romà, aquesta vegada– és fàcil d’aplicar a la nostra situació. Perquè més enllà d’aquí no hi ha res. O hi és tot. Que és una altra manera de dir la mateixa cosa. Demà s’anuncia la data i la pregunta. No n’acabo d’entendre el misteri. Serà a final de setembre o principi d’octubre. I preguntaran sobre la independència. Si sí o si no.

Més enllà d’aquí no hi ha res, deuen pensar també a la capital del regne. Què poden fer per aturar tot això? Endur-se les urnes? N’hi haurà unes altres. Detenir o inhabilitar algú? En vindrà un altre al darrere. Suspendre l’autonomia? Ja hi estem d’acord. De fet, és això que volem votar. I si ho fan a la seva manera, quant de temps hi haurà un governador civil imposat per l’estat espanyol? Fins quan se suspendrà la democràcia? Fins a quin any no es podran fer eleccions? Quant de temps es desplegaran els cossos de seguretat espanyols als carrers de Catalunya?

Ara sona el ‘Don’t Think Twice, It’s All Right’. Que serà el 8 d’octubre? L’1? Que no serà al setembre com s’havia dit? Que la pregunta diu ‘república’ on hauria de dir ‘estat’? Que diu ‘estat’ i voldries que digués ‘república’? No t’hi capfiquis, ja està bé. Ara no es tracta d’això. Perquè després de tants anys, ve d’una setmana? Oi que no? La data ha quedat fixada i ara tot és un compte enrere. Tens una pregunta i dues respostes. Quina vols que guanyi? Surt al carrer a convèncer tothom que ha de votar la teva opció. No hi pensis dues vegades. Ja està bé.

Fer por. Espantar. Atemorir. Esporuguir. Espaordir. Estamordir. Aterrir. Embasardir. Espaventar. Poden provar de fer tot això. Però ja només poden fer això. No tenen manera de capgirar la tendència. Si aquí no es fa enrere ningú, si aquí no hi ha una baralla entre independentistes, ells no poden aspirar a res més que a espantar. La via coercitiva o repressiva és una opció. Però té els dies comptats i unes conseqüències oposades al seu objectiu. Poden fer por però no poden executar cap de les seves amenaces. Si la gent no s’espanta, poden fer por però no poden fer mal.

I ara és el torn animat de ‘If Not for You’. Certament, si no fos per tu –per tu que llegeixes ara aquestes línies–, tot això no hauria estat possible. Demà s’anunciarà el dia i la pregunta. Sí. Però ets tu qui has d’agafar la papereta i anar a votar pel futur dels nostres fills, nebots, néts, germans, pares i avis. Si no fos per tu, avui no seríem on som. Si no fos per tu, tot això no tindria sentit. Si no fos per tu, demà seria un dia qualsevol. I no ho serà. Gràcies per tot allò que has fet i per tot allò que farem.

@PereCardus, periodista