Sí al valencià!

En una hora trista, entre l’esperança i el neguit i la ràbia i la consciència, i perquè som rics gràcies a una llengua que ens fa ser i estar; doler i voler; riure i plorar i besar i abraçar; i dir bon dia i bona nit, i mare i pare, i fill i filla, i àvia i néta, i avi i nét; i tu i jo, que som nosaltres, vosaltres i ells. Sense voluntat d’antologia, i amb molts etcèteres i punts suspensius, proclame, declame, dic i reclame:

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.” “Mira que he corregut terres que he estat en Alfarrasí i en Atzeneta d’Albaida i en Palomar i ací.” El país de l’olivera, Plens de sol de bon matí. Tirant lo Blanc, Júlia, No emprenyeu el comissari, El llibre de les Bèsties, El Zoo d’en Pitus. Roc Casagran, Cesk Freixas. La mort de Guillem, Les vacances de Mara.

T’estime, t’estimo, t’estim amb la Gossa.

Ausiàs March, Isabel Clara Simó, Sor Isabel de Villena. Xènia, tens un whatsapp, Els Evangelis de Joan Francesc Mira, Nosaltres, els Valencians. Xavi Sarrià, Ja t’ho diré, Maria Carme Girau, Raimon. Te deix, amor, la mar com a penyora.

La Bressola, La Gavina, la Comarcal, l’Escola la Masia.

Mireia Vives, Pupil·les, Sandra Monfort, Maluks i Julieta. Joan Monleón, Maria Abradelo, Xelo Miralles. La Balaguera. Albena Teatre i Dagoll Dagom.

Camacuc, Cavall Fort, Les Tres Bessones, Bola de Drac.

Zoo, Oques grasses, La Gossa Sorda, Cactus i The Tyets. El llibre del Sent Soví.

Marifé, Carme Miquel i Mavi Dolz.

“M’aclame a tu mare de terra sola, arrape els teus genolls amb ungles brutes.” Jo confesso. “I tu, i sols tu, seràs allò que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent.” Mercè Rodoreda, Maria Beneyto. Gemma Pasqual.

Els pronoms febles, la c trencada, la ela geminada i el punt volat.

“L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna.”

Palmer, la Fúmiga. Albena Teatre, L’Alqueria Blanca, L’àvia i el foraster. Cabra Fotuda. El Feslloch, el Festivern i l’Aplec dels Ports. Pep de la Tona, Obrint Pas, Ovidi. El Tio Canya i L’avi Siset. Toni Mestre, Eliseu Climent i Josep Enric Escribano.

“Veles e vents han mos desigs complir facent camins dubtosos per la mar.” Xaloc, llebeig i migjorn, tramuntana i gregal.

Jo mai mai, Batiscafo Katiuscas, “Si véns em trobaràs ballant de puntes damunt aquesta roca.” Estiu. Marc Granell, Manolo Molins. Tessa, La Maria, Sau, Borja Penalba. La Flama, Utòpics, idealistes, ingenus.

Els accents oberts, la essa sonora, les vocals neutres. L’apitxat.

L’home manuscrit, Quina lenta agonia la dels ametllers perduts. Xavi Castillo i el Dolcet pal café. Marala, Bajoqueta Rock. Què vos passa Valencians? Al vent.

“I tu que et pensaves que havies perdut el somriure, arriba la llum i et sorprenen les ganes de viure.”

VilaWeb, El Temps, Serra d’Or.

Biel Mesquida, Núria Cadenes, Antònia Vicens i Ramon Guillem. Manel, el Diluvi, Suu i Anna Ferrer. Podríem fer-ho millor, l’oratge, Crims i la Companyia de teatre el Micalet. Xixo del Cabanyal. L’últim roder.

La xeix i els dígrafs.

Carxofa, xubec, al·lot, fillet, nin, nen, xiquet, blau, a poqueta nit, bajoqueta, safanòria, baqueta, aixa. Despús-ahir i despús-demà. I sempre. Guspira, espirall. Petó, besada amb pipius.

El Paraulògic, els Minimots i el Mot-li!

El Pi de Formentor, Ací em pariren i ací estic.

Les Rondalles d’Enric Valor i les d’en Jordi des Racó.

L’Alcover-Moll i el Ferrer Pastor.

Estellés.

Joan Fuster.

J.V. Foix, Aina Garcia-Carbó, Maria del Mar Bonet, Antònia Font. Josep Piera.

I punts suspensius, dels que suspenen, dels que aguanten i sostenen
un sistema cultural inabastable, una herència colossal que milers de joves i infants, que obrin els ulls a la vida i conjuguen tots els verbs en futur, només podran gaudir si diem sí al valencià.