Sí, a les universitats també passa

Qüestionar, denunciar, assenyalar l’statu quo dels poders fàctics i les jerarquies feudals sempre ha tingut conseqüències greus per a aquells i aquelles que s’han atrevit a fer-ho. Aquestes últimes setmanes hem pogut presenciar com la Universitat de Barcelona, coincidint amb la possible reincorporació a la universitat del catedràtic de Sociologia JdM, i davant l’amenaça del trencament del silenci definitiu per part de moviments d’estudiants i víctimes contra l’assetjament sexual a les universitats i contra les seves complicitats, ha tornat a engegar la maquinària de l’amiguisme i les portes giratòries, amb la complicitat dels principals mitjans de comunicació,  per apaivagar les demandes de justícia i tolerància zero. Ho ha fet amb una campanya de linxament inquisitorial, personal i professional contra els membres de l’únic centre de recerca de l’estat que ha posat noms i xifres sobre la taula denunciant clarament la violència de gènere a les universitats. Campanya que ha corregut com la pólvora gràcies a la tasca ‘informativa’ dels ‘grans’ mitjans de comunicació, disposats a silenciar aquells que des de fa dotze anys treballen per desemmascarar l’assetjament sexual a les universitats, assenyalant-ne els principals protagonistes i aliats.

Gairebé de manera simultània, seguim als mitjans l’entramat que el ministre d’Interior creà amb un grup secret de la policia per tal de desacreditar l’oposició política acusant-la de delictes que després no arribaven als jutjats per falta de proves. Tot i això, ja havien complert la seva principal funció en l’opinió pública, desacreditar. També diuen que presumptament pressionava la fiscalia i la justícia per aconseguir-ho. Aquesta mena d’actuacions ha estat freqüent en els pitjors poders fàctics en el curs de la història, sempre ajudats per la complicitat d’aquells que viuen disposats a fer mal. Aquesta estratègia, utilitzada sempre amb la finalitat de silenciar qui alça la veu i es manifesta o lluita pels drets i llibertats, l’hem presenciada històricament en totes les reivindicacions i moviments socials a partir del moment en què hem començat a ser incisius i a tenir repercussió social, assenyalant aquells que retallen les nostres llibertats laborals, sexuals, reproductives, democràtiques, etc.

El 2004 es féu la primera recerca de l’estat sobre violència de gènere a les universitats, dirigida pel Centre de Recerca CREA (creat el 1991). Aquesta recerca va aconseguir destapar l’assetjament sexual a les universitats, protegir les víctimes i proposar mesures efectives per prevenir-lo. Des d’aquell mateix any, el centre ha estat víctima d’una campanya de difamacions anònimes, dedicades a desacreditar-ne el prestigi i atemptar contra les activitats acadèmiques i personals dels seus membres.

El trencament del silenci contra l’assetjament sexual va deteriorar la principal línia de flotació del poder feudal de la universitat. En veure que se’ls acabava la impunitat usaren les seves aliances internes i externes a la universitat amb l’objectiu clar de mantenir l’establishment feudal, decidits a silenciar el centre de recerca i els seus membres, tant professionalment com personalment. Es disposaven a infligir un càstig exemplar per tal que tots i totes aquelles companyes, companys i membres de la comunitat universitària que també prenien posició contra de la violència de gènere o qüestionaven per altres vies les jerarquies universitàries frenessin aquests intents. I així s’asseguraven que ningú no posés en dubte la seva impunitat, que permetia aquests abusos de poder i més.

Com que els atacs anònims no obtenien el resultat esperat, el mateix 2004 van decidir de posar una denúncia contra el Centre de Recerca a la Universitat de Barcelona. Malgrat els intents, ni la universitat ni la fiscalia no van trobar cap element per iniciar ni tan sols un expedient informatiu. Encesos per la ràbia, decidiren d’atacar pel vessant personal, on pensaven que possiblement podrien fer més mal, tornant a les antigues pràctiques inquisitorials d’assenyalar amb el dit aquells i aquelles que trenquen la norma, titllant el Centre de Recerca de ‘secta’. Confiant en la màxima de Goebbels: ‘Una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en veritat.‘

De totes maneres, com ha passat en el curs de la història, on hi ha repressió hi ha solidaritat. La mobilització de persones, tant a escala nacional com internacional, que han donat suport a la lluita contra l’assetjament sexual a les universitats i els atacs que rebien les persones de CREA per trencar el silenci, van permetre la fi de la impunitat. Es va poder acabar la recerca, de la qual va sorgir l’obligatorietat legal de crear comissions d’igualtat i protocols contra l’assetjament sexual a totes les universitats. Cada passa endavant en la lluita contra l’assetjament sexual a les universitats ha suscitat més resistències i atacs. En són un exemple algunes de les comissions d’igualtat hermètiques, formades per persones amb voluntat de mantenir la jerarquia feudal i el silenci institucional.

Lluny de ser un cas aïllat, un exemple perfecte de l’aplicació de les lleis del silenci és el cas del famós catedràtic de sociologia JdM. Denunciat el 2011 pel mateix centre de recerca, després de vint-i-cinc anys d’impunitat i silenci per part de la universitat. Fins i tot la degana de la Facultat d’Economia i Empresa declarà a fiscalia que ella ho sabia des que era estudiant. Aquest cas, d’ençà que va aparèixer als mitjans de comunicació, ha generat un fort moviment estudiantil i també el naixement d’una Xarxa Solidària de Víctimes de Violència de Gènere a les Universitats –a la qual més endavant s’han incorporat víctimes d’uns altres casos–, per poder trencar el silenci definitivament, crear els mecanismes efectius per a resoldre els casos i aconseguir l’expulsió del catedràtic JdM. Conscients que fer caure del pedestal els senyors feudals és un camí molt llarg i els objectius són molt grans, arran d’aquest fort moviment d’estudiants promogut per membres de l’Assemblea d’Estudiants de la Facultat d’Economia i Empresa, s’ha aconseguit la primera gran victòria de la lluita contra l’assetjament sexual a les universitats. I és que, malgrat que la universitat hagi acceptat la reincorporació d’aquest professor (després de mesos de baixes i estades a l’estranger), s’ha acordat que no podrà impartir més docència.

Malauradament per a aquells que vetllen per mantenir el seu statu quo, la pràctica ens demostra que on s’acaben les seves mentides i la seva impunitat comença la solidaritat i la fortalesa de tots aquells i aquelles que des de tots els indrets del món defensen unes universitats justes i lliures d’assetjament de qualsevol mena. Amb el convenciment que només la lluita per la veritat aconseguirà posar punt final als poders feudals, sempre continuarem endavant.