02.10.2024 - 21:40
The Washington Post · Mary Beth Sheridan i Valentina Muñoz Castillo
Mèxic. A Mèxic abans-d’ahir Claudia Sheinbaum s’estrenà com a primera dona a presidir el país, una fita que els mexicans han assolit abans que els seus veïns del nord. Però fins i tot en cas que els nord-americans elegeixin Kamala Harris com a presidenta al novembre, els Estats Units continuaran anant molt més endarrere que aquest país –de tradició ben poc feminista– quant a la paritat de gènere en la política.
Sheinbaum presidirà un gabinet integrat en un 50% per dones, que retrà comptes a un congrés també dividit a parts iguals entre homes i dones. El Tribunal Suprem i el Banc Central, com també els principals ministeris federals, seran dirigits per dones.
Mèxic s’ha convertit en un referent mundial en matèria d’igualtat de gènere gràcies a l’aprovació de lleis que estableixen quotes estrictes de paritat en l’esfera política i el govern. L’impacte d’aquestes legislacions ha estat radical: el parlament mexicà és ara el quart del planeta amb més representació femenina. El parlament dels Estats Units, en canvi, ocupa la posició número setanta del rànquing, just darrere del de l’Irac.
Aquestes són algunes de les dones que dirigeixen Mèxic:
Claudia Sheinbaum (seixanta-dos anys), presidenta
Sheinbaum va ser elegida presidenta el 2 de juny amb gairebé un 60% dels vots, el marge de victòria més alt d’ençà que el sistema de partit únic va donar pas a la democràcia l’any 2000.
La presidenta entrant va créixer en una família intel·lectual i políticament activa. La seva mare, Annie Pardo, és una biòloga destacada. Sheinbaum és també la primera presidenta jueva de Mèxic.
Es va doctorar en enginyeria energètica per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i va cursar estudis postdoctorals a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (EUA). Va fer els primers passos en política com a dirigent de les protestes estudiantils a la UNAM. Quan Andrés Manuel López Obrador va ser elegit batlle de la ciutat de Mèxic, el 2000, Sheinbaum fou nomenada cap del departament de medi. Divuit anys més tard, el 2018, fou elegida batllessa de la ciutat.
Es va casar l’any passat amb un analista financer i ex-company d’universitat, Jesús María Tarriba, i té una filla i un fillastre d’un matrimoni anterior.
“Mai més no haurem de sentir la frase: ‘Estàs més maca callada'”, va dir Sheinbaum en un acte públic amb dones fa poc. “Això, al nostre país, s’ha acabat”, afegí.
Norma Piña (seixanta-quatre anys), presidenta del Tribunal Suprem
Piña tenia tan sols vuit anys quan el seu pare, fiscal general de l’estat d’Hidalgo, va morir en un accident d’helicòpter. Ella i les seves dues germanes van créixer en una llar integrada exclusivament per dones.
“No era una situació en què l’home feia això i la dona feia això altre. Les dones ho feien tot tothora”, va rememorar en una entrevista a La Chávez, un programa popular de YouTube.
Va estudiar dret a la UNAM i es va casar amb un company d’universitat. De bon començament, explica Piña, ella i el seu marit van acordar de dividir-se les tasques domèstiques, un acord inusual en un país de tradició conservadora. “El meu marit em va dir: ‘Ja t’ajudo a fer el llit'”, recordà. Ella, assegura, li respongué: “Cal fer el llit. O el fas tu o el faig jo, però no m’has ‘d’ajudar.”
Més tard, es va doctorar en dret. Després de tres dècades en el sistema judicial, el gener del 2023 va esdevenir la primera dona a presidir el Tribunal Suprem mexicà. Durant el seu mandat, ha estat una ferma defensora de l’autonomia del tribunal, criticat per haver blocat algunes iniciatives clau del president Andrés Manuel López Obrador.
Luisa María Alcalde (trenta-set anys), cap de Morena
Alcalde va créixer en una família molt polititzada. És filla d’un destacat advocat laboralista, Arturo Alcalde, i d’una política progressista, Bertha Luján, que va ser comptadora general de La ciutat de Mèxic quan López Obrador n’era el batlle.
Alcalde encara era adolescent quan va començar-se involucrar en el moviment polític de López Obrador. A vint-i-quatre anys, ja era diputada federal. Set anys després, el 2018, es va convertir en la dona més jove a formar part d’un gabinet mexicà, quan López Obrador la va nomenar ministra de Treball. L’any passat, va ser nomenada secretària de Governació, tradicionalment considerat el càrrec més alt del gabinet.
És llicenciada en dret per la UNAM i té un màster en dret per la Universitat de Berkeley.
Ser jove i dona ha estat tot un desafiament en un sistema polític dominat, històricament, per homes d’edat avançada. “A vegades penso que la joventut és l’etapa vital més complicada, si un vol que el prenguin seriosament”, va dir a Milenio TV.
Victoria Rodríguez Ceja (quaranta-sis anys), governadora del Banc de Mèxic
Rodríguez Ceja, una funcionària financera poc coneguda pels mexicans, es convertí el 2022 en la primera dona a encapçalar el banc central de Mèxic. “Volem que les dones hi participin, volem que aquest canvi s’acompleixi”, va dir López Obrador quan la nominà.
Rodríguez, que té un màster en economia de l’elitista Colegio de México, va començar a treballar en afers de deute en el govern municipal de la ciutat de Mèxic l’any 2001, quan López Obrador n’era batlle. Va ser sotssecretària financera del govern municipal entre el 2012 i el 2018. Més tard, ocupà el mateix càrrec en el govern federal mexicà.
Les dones regeixen tan sols un 16% dels 185 bancs centrals del món, segons el Fòrum Oficial d’Institucions Monetàries i Financeres.
Alguns legisladors de l’oposició es van queixar que Rodríguez no tenia prou experiència en política monetària per a encapçalar el Banc de Mèxic. Però The Banker, una publicació britànica especialitzada, l’ha nomenada Banquera Central de l’Amèrica Llatina del 2024, tot al·ludint a l’èxit de les polítiques restrictives aplicades per Mèxic per a combatre la inflació.
Clara Brugada (seixanta-un anys), batllessa de la ciutat de Mèxic
La batllia de la capital sol considerar-se el segon càrrec polític més important de Mèxic, i tot un trampolí cap a la presidència.
Brugada va créixer a la ciutat de Mèxic, però quan tenia quinze anys el seu pare va morir i la família es va traslladar al pobre estat meridional de Chiapas. La desigualtat la va commoure profundament, i l’empenyé a estudiar economia.
Quan estudiava a la Universitat Autònoma Metropolitana de la ciutat de Mèxic, va treballar com a voluntària en una escola d’un barri marginat, San Miguel Teotongo, i va decidir de traslladar-s’hi, tot convertint-se eventualment en una de les referents del moviment veïnal del barri. A trenta anys ja era diputada local, i més tard va ser elegida diputada nacional. Va ser presidenta d’Iztapalapa, el districte més poblat de la ciutat de Mèxic, durant tres legislatures.
“Vaig decidir de no casar-me ni tenir fills, sinó de dedicar-me a transformar la vida de la meva comunitat”, va explicar a la periodista Adela Micha. “I sóc feliç així”, afegí.
El seu gabinet és format per deu homes i onze dones. “Tots els departaments tindran una perspectiva feminista”, ha promès.
Rosa Icela Rodríguez (seixanta-cinc anys), ministra de Governació
Com a ministra de Governació, Rodríguez coordina les relacions del poder executiu amb el poder legislatiu i els governs locals.
Va estudiar periodisme i va treballar durant anys en el món de la ràdio i la premsa escrita, incloent-hi el diari progressista La Jornada. Després va saltar cap al govern, on treballà per als progressistes que controlen la ciutat de Mèxic d’ençà del 1997.
Considerada una supervivent política discreta, ha ocupat alts càrrecs en seguretat i desenvolupament social durant el mandat de tres batlles diferents, incloent-hi López Obrador, que va governar la ciutat del 2000 al 2005. Quan Sheinbaum en fou elegida batllessa, l’any 2018, Rodríguez fou nomenada secretària del govern municipal.
El 2020 es va convertir en la primera dona a servir com a ministra de Seguretat en un gabinet presidencial. En aquest càrrec, fou la responsable de dirigir les presentacions mensuals sobre la seguretat al país durant les conferències de premsa de López Obrador.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
