16.09.2020 - 21:50
Sheila González és portaveu de la plataforma Tornem a les Escoles. Durant els mesos de pandèmia aquest col·lectiu es va fer conegut perquè va aplegar les veus de moltes famílies que exigien als departaments d’Educació i Salut una tornada segura a les aules. Després de mig any, dilluns milers d’alumnes van retornar a les aules d’escoles i instituts de Catalunya. Tornem a les Escoles veu la situació molt positivament, sobretot en comparació amb el col·lectiu antagònic, l’Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura, que també entrevistem avui a VilaWeb. Tanmateix, assenyalen que hi ha molts aspectes a millorar i posen sobre la taula la viabilitat de fer classe a l’aire lliure, tal com han fet alguns altres països.
—Teniu fills? Com va anar la tornada?
—Tinc dos fills, una nena de sis i un nen de vuit. Va ser emocionant. Crec que des de P3 no recordava una arribada a l’escola tan emocionant. Els somriures superaven les màscares. I mira que són nens que en quarantena han estat molt contents i al principi et deien que no volien tornar a escola. Però, així i tot, aquestes últimes setmanes, que s’anaven fent a la idea de tornar, l’emoció els ha desbordats.
—Les escoles estan preparades per a obrir i que no s’hagin de confinar al cap de pocs dies o setmanes?
—El confinament de centres total serà molt estrany, poc freqüent. Tindrem quarantenes de grups classe determinats. I això serà una bona notícia en el sentit que el protocol funciona. Per evitar el tancament d’una escola s’aïllaran grups-classe. En una situació de pandèmia no pots evitar que hi hagi situacions de contagi dins les escoles. N’hi haurà, com n’hi haurà fora de les escoles. Hauríem de mirar quin és l’efecte de l’obertura i el tancament, segons l’alternativa que tenim. No pensem que hi haurà més contagis dels que hi hauria en una situació de normalitat sense escoles.
—Ja hi ha més de 516 alumnes en aïllament.
—Penseu que tenim un milió i mig d’alumnes. Que hàgim aconseguit que un milió i mig menys aquests 516 confinats siguin a les aules ja és molt positiu. El mes de maig teníem confinat el milió i mig. La pregunta que ens hem de fer no és quants confinats hi ha sinó quants alumnes aconseguim que estiguin vinculats a l’aprenentatge.
—Les escoles estan preparades?
—Tenim les mesures mínimes que ens dicta l’evidència científica perquè aquest retorn sigui segur. Són suficients? Doncs segurament no. Segurament amb més recursos i amb més inversió en educació, ho tindríem més fàcil. Per això continuarem demanant que s’augmentin els recursos de contractació de docents, més espais exteriors, implantació de tests ràpids i protocols més clars.
—I amb el nombre d’alumnes per classe? Hi esteu d’acord?
—Considerem que s’han de reduir perquè això permet de tenir grups que, si s’han de confinar, seran més petits, i perquè òbviament no tindrem tanta gent a casa. Ara, no hi ha proves que determinin quin nombre d’alumnes ha d’haver-hi en una aula. No hi ha proves que una reducció de 25 a 20 tingui un impacte important en el risc de contagi. Hi ha mesures més importants, com ara la distància de seguretat. Si tens trenta alumnes en un espai petit, tens un problema, però si els tens en un espai gran, el problema és menor. Per això, hem de continuar pressionant perquè hi hagi més docents i espais per tal d’esponjar la població escolar al màxim.
—Heu parlat de més espais exteriors. Us agrada la idea de fer classe a l’aire lliure?
—Ho demanem des de fa molts mesos. Des que es va evidenciar que el contagi era més gran per col·lectivitat que no pas per superfície, vam demanar que, sobretot els primers mesos, quan el temps hi ajuda, féssim classes a l’aire lliure. Pensem que si en països nòrdics com Suècia o Noruega, o en ciutats com ara Nova York se n’hi fan amb normalitat, aquí també es pot fer. Aquella dita que diu: ‘No hi ha mal temps, hi ha mala roba.’ Doncs pensem això. Segurament és un canvi de xip, però segurament serà preferible de fer classes a l’aire lliure en la mesura que sigui possible.
—Enteneu que hi hagi cinc mil famílies que no hagin volgut portar els fills a escola?
—Nosaltres comprenem la gent que té por perquè no tothom afronta les situacions crítiques de la mateixa manera. Sabem que hi ha infants i joves amb patologies greus, incompatibles amb el fet de tornar a les classes. I òbviament a aquestes famílies i a aquests infants els hem de donar una resposta diferent de l’escolarització; com ja passava abans de la pandèmia. Al marge d’aquests, creiem que és riscós obrir la porta a un absentisme arbitrari segons cada família. I ho vam veure dilluns a la Mina. Hi va haver un percentatge molt alt de famílies que no van dur els fills a l’escola. I això és un risc i un cost per al dret d’educació i d’igualtat d’oportunitats. Això no ho compartim.
—La fiscalia va avisar aquestes famílies que actuaria si deixaven de dur els fills a l’escola sense justificació.
—Nosaltres no entrarem a dir quines mesures s’han de prendre. En tot cas, el dret d’educació és un dret de l’infant, no de la família. Per tant, l’administració pública ha de vetllar perquè es compleixi, sense dubte.
—En cas de tancament dels centres, estan preparats per a una educació telemàtica?
—És més fàcil un aprenentatge a distància ara que no pas el mes de maig perquè n’hem après, hem provat les plataformes, tenim identificades les famílies que són víctimes de l’escletxa digital, i perquè no tothom es confinarà alhora. Per tant, serà més fàcil de proveir de dispositius les famílies que no en tinguin. Per una altra banda, hem de saber que l’educació a distància no substitueix l’escola, substitueix la transmissió de coneixement parcialment. Per tant, és una opció per a casos inevitables, però de cap manera no podem equiparar l’educació a casa amb l’educació presencial. Perquè l’escola és molt més que la transmissió de coneixement.
