22.07.2023 - 21:40
Shalana Rodríguez Cruz és una noia de Manresa de vint-i-tres anys que fa un any va acabar la carrera a la UAB per a ser mestra d’educació primària. Passa que la vida d’aquesta futura mestra també va molt lligada als mitjans: és una tiktoker amb 50.000 seguidors, col·labora al programa Random del canal X3, i l’any vinent començarà dos programes més, un a l’X3 i l’altre a TVE Catalunya. Fa pocs dies un dels seus vídeos va superar 100.000 visualitzacions. Shalana hi explicava que no li agradava gens que els catalanoparlants es dirigissin a ella en castellà, tot i que ella mantenia la conversa en català. Creu que les seves faccions asiàtiques fan que molta gent se li adreci en castellà, cosa que ella, educada en una casa bilingüe, no troba bé. VilaWeb va visitar Shalana a Manresa.
—Per a algú que no ho hagi vist el vídeo, què hi explicàveu?
—Al vídeo em queixava del fet que jo a vegades vaig a comprar al forn o al supermercat o a qualsevol servei, sóc a la fila i sento que el dependent o dependenta atén perfectament en català a la persona de davant meu, no en té cap dificultat, i llavors em toca el torn i s’adreça a mi en castellà. Molts comentaris deien que és educació, que per una part ho puc arribar a entendre, però llavors quan els contesto en català els dic: “Bon dia” o “no cal bossa” o “amb tiquet” o “amb targeta” i em continuen parlant en castellà. I aquest fet em molesta molt.
—I per l’accent no serà. El tens perfecte.
—I no m’ho explico, tampoc, perquè realment a casa parlo més castellà que català. Ma mare és d’Extremadura, de Càceres, però fa molts anys que viu aquí. Igualment, amb ella parlo castellà. A casa, de petita, estava més amb la mare. Amb ma germana també parlo castellà. Només parlo català amb el pare.
—El pare és de Manresa?
—No, de Barcelona, però ara vivim aquí. A l’escola a primària, que és quan més socialitzes amb els companys, parlàvem també castellà, a Sant Salvador de Guardiola, un poble petit. Fins i tot amb amigues que a casa seva també parlaven català, com jo amb el meu pare, entre nosaltres interactuàvem en castellà. La majoria dels nens i nenes parlaven en castellà i tothom s’adaptava, llevat quan parlàvem amb els profes. De vídeos, al Tiktok, també en tinc en castellà. Crec que va ser quan vaig arribar a Manresa, a l’institut, que la majoria dels companys parlaven en català, llavors jo, òbviament, també em vaig adaptar, i a partir d’aquell moment ja vaig començar a parlar més en català.
—Creieu que us parlen en castellà per les faccions?
—Molta gent deia als comentaris del vídeo: “Jo tinc pinta de catalana”, és a dir, potser és algú que no té cap tret més racialitzat, però també li passa.
—Com s’explica? Per què passa?
—En el meu cas, perquè em veuen de fora. I com que la majoria de gent que ve de fora ha començat a parlar en castellà, potser és per això.
—Shalana. Quin nom més bonic.
—Sóc adoptada de la Xina. Shalana és el nom que em van deixar els meus pares. Segons els van dir, vol dir “noia maca”.
—De quina regió sou?
—Del nord-oest, tocant Mongòlia. La regió on hi ha Ürümtxi, a la República Autònoma Uigur de Xinjiang. La meva germana també ve de la Xina, però, d’una altra part, del sud.
—I a ella també li passa això del castellà?
—Sí, també.
—Heu experimentat mai racisme?
—No en un grau extrem, però com els micromasclismes, microracisme, sí. Típics comentaris. Fins i tot de canalla. Però no m’he sentit molt atacada, no.
—A Tiktok, en aquests vídeos, de què parleu?
—És una mica random. Mira, el primer vídeo que vaig fer va ser amb la meva germana. Un dia vaig dir: “Anda, mira, té dues mil visites”, o tres mil, i va anar pujant fins a deu mil. Ella sap fer el cub de Rubik. I el vídeo mostrava quants minuts trigava a resoldre’l. Aquí va començar gent a dir: “Parles català més bé que jo!” També faig força vídeos al cotxe, cantant. Conduïm i cantem. M’agrada el grup Quevedo, també uns altres grups que canten en català.
—Què estudieu?
—Vaig acabar Educació Primària el curs passat a l’Autònoma de Bellaterra. Em vaig apuntar a llistes a la borsa perquè em truquin per començar a fer substitucions. De moment, com que va per número, no m’han trucat. Col·laboro a l’X3, al programa Random. Hi faig de col·laboradora. Hi feia sobretot connexions en directe.
—I per què voleu ser mestra?
—Perquè m’agrada estar amb els nens, m’agrada veure el procés de com van aprenent. I, en el fons, sóc bastant nena, també. Tinc aquest esperit.
—I els plans de futur quins són?
—Doncs no ho sé, de veritat, perquè en un any m’ha canviat radicalment tot. Tenia pensat d’acabar la carrera i començar a treballar de mestra, encara tinc ganes de fer de mestra, però ara, amb les xarxes socials i la tele, m’ha sortit algun projecte i alguna coseta. De moment aprofitaré aquestes oportunitats, que no me les esperava, però m’agraden molt.
—Per exemple?
—Per a TVE, en català, un programa que es diu Déu-n’hi-do, de cinquanta-dos episodis de cinc minuts, sobre el català. Hi ha una part de carrer on entrevistem la gent, els diem barbarismes, frases fetes i coses d’aquestes. També hi ha una secció de plató, on expliquem curiositats i coses per a aprendre una mica el català. Sortirà el setembre. Em van dir que em van veure a TikTok (perquè jo, alguns Tiktoks, ja els feia sobre llengua) i per això em van agafar. L’assignatura de català, durant tota la meva escolarització, a ningú no li agradava, però a mi sí. Era interessant. I per això jo en feia vídeos, de tant en tant, i demanava a la gent: “Vosaltres què dieu? Vaic o vaig al lavabo?” I va ser a partir d’aquests vídeos, que alguns sí que es feien virals en l’àmbit de Catalunya, que em van agafar. També crec que és una mica perquè la gent se sorprèn que una persona amb els meus trets físics parli bé el català. I a l’X3 faran un programa que es dirà Fang, en què dues escoles fan proves físiques i s’enfanguen. I un concurs sobre el català.
—Un consell que pugueu donar a la gent que us atén en castellà quan els parleu en català?
—A veure, què els podria dir? Si som aquí, a Catalunya, que xerrin en català. I que si veuen que la persona no entén res o els ho demana explícitament, d’acord, que canviïn al castellà, l’anglès, el que sigui. Però si no, que intentin mantenir la llengua del nostre territori i que forma part de la cultura.
