16.12.2023 - 19:41
|
Actualització: 16.12.2023 - 21:29
Toni Negri, el filòsof italià i dirigent històric d’Autonomia Operaia, s’ha mort a París a noranta anys. Ho ha anunciat la seva dona, la filòsofa francesa Judith Revel, i la seva filla Anna l’ha recordat amb una publicació a Instagram.
Nascut a Padova el 1933, Toni Negri va ser un important filòsof, politòleg, activista i polític italià. Durant les dècades dels seixanta i setanta, va ser un dels teòrics principals de l’esquerra extraparlamentària i la seva influència va ser molt gran per tot Europa.
Va començar el recorregut polític al Partit Socialista, però se n’allunyà i es va convertir en un crític dur de la socialdemocràcia. Després de formar part de Potere Operaio, del qual sortí el 1973, fundà Autonomia Operaia, organització de la qual fou dirigent fins que es va dissoldre, el 1979.
Negri va ser empresonat i jutjat dins el procés del 7 d’abril als militants d’Autonomia Operaia, amb l’acusació d’haver participat en actes terroristes i d’insurrecció armada. Absolt d’aquestes imputacions, va ser condemnat a 12 anys de presó per “associació subversiva”.
L’any 1983, Negri fou elegit diputat pel Partit Radical, però el setembre d’aquell any s’exilià a l’estat francès. Tornà a Itàlia el juliol del 1997 per complir la condemna definitiva de dotze anys. El 1999 li concediren la semillibertat, i el 2003 aconseguí la llibertat total.
Imperi, la referència que el catapultà
Autor d’una gran obra escrita, la publicació d’Imperi (escrit en col·laboració amb Michael Hardt) el féu conegut per tot el món, més enllà de l’esquerra revolucionària, i es convertí en un dels texts de referència del moviment contra la globalització.
Després d’Imperi escriví el llibre Multitud, el 2004, en què després d’haver estudiat les dinàmiques mundials tractades a Imperi, es passà a l’anàlisi dels subjectes socials capaços de construir una “democràcia global” com a alternativa a la catàstrofe, incloent-hi la catàstrofe ecològica, causada pel domini econòmic i bèl·lic de l’imperi.
Finalment, el 2006, l’estudi d’aquestes dinàmiques es va ampliar amb un nou assaig, titulat Moviments a l’Imperi. Paisatges de trànsit.
