18.03.2016 - 07:13
|
Actualització: 18.03.2016 - 09:36
Aquesta matinada s’ha mort mossèn Josep Maria Ballarín, a noranta-sis anys, a Berga, després d’haver passat uns dies molt delicat de salut. Nascut a Barcelona el 1920, va anar a la guerra tot just acabats els estudis de batxillerat com a recluta de la lleva del biberó. I a vint-i-sis anys va decidir de fer-se capellà. Els Felipons el van enviar a estudiar al seminari de Solsona i després d’un període de formació, el 1953 esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt, fins el 1988. Més tard, va ser vicari de Gósol. A partir d’aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral.
Ballarín fou un capellà del poble, acostat a la seva comunitat, amant de la lectura i l’escriptura, independentista de pedra picada, culer empedreït i humorista per naturalesa. Va ser un col·laborador habitual dels mitjans de comunicació, amb columnes setmanals i tertulià de bona conversa. Entre la seva generosa producció bibliogràfica, llibres com ‘Mossèn Tronxo’ o el recent ‘Pluja neta, bassals bruts’ han estat molt populars.
El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició Junts pel Sí a les eleccions del 27-S.
I fins el 7 de març proppassat va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre arran de la seva delicada salut. Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: ‘Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca.’
Més informació:
La reflexió i el compromís de mossèn Ballarín, en set vídeos.
Ballarín, un doll. Una tria de lectures.
