14.04.2025 - 04:15
|
Actualització: 14.04.2025 - 08:19
Aquesta matinada s’ha mort a Lima, a vuitanta-nou anys, l’escriptor peruà nacionalitzat espanyol i més tard dominicà Mario Vargas Llosa. Vargas Llosa va obtenir el premi Nobel de literatura l’any 2010 i és considerat un dels grans escriptors de la segona meitat del segle XX. Va rebre el reconeixement del gran públic a la dècada dels anys seixanta, gràcies a títols com La ciudad y los perros i Conversación en la catedral.
Vargas Llosa va viure a Barcelona entre el 1970 i el 1974. S’hi havia traslladat de Londres estant, tal com li havia demanat la seva agent literària, Carme Balcells. De Barcelona estant, va contribuir al boom de la novel·la llatinoamericana, juntament amb escriptors com ara Julio Cortázar, Carlos Fuentes i Gabriel García Márquez, també resident a la ciutat en aquella època.
Durant l’estada als Països Catalans, es va declarar un gran admirador de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, llibre que va contribuir a popularitzar a tot el món i sobre el qual va publicar uns quants assaigs recollits en el volum Carta de batalla por Tirant lo Blanc. Vargas Llosa considerava el Tirant com una de les grans novel·les de la història, a l’altura de Madame Bovary, Guerra i pau i Moby Dick.
De jove, com la major part d’escriptors llatinoamericans, va simpatitzar amb el comunisme i amb la revolució cubana, però a la dècada dels vuitanta va emprendre un canvi cap a posicions neoliberals primer i profundament reaccionàries més tard.
Va ser especialment virulent contra el procés d’independència de Catalunya, i el 2019 arribà a l’extrem d’abandonar el PEN Club internacional, que agrupa escriptors de tot el món. La raó fou la crítica d’aquesta organització a Espanya per la repressió contra el govern de la Generalitat i el moviment independentista. Abans havia estat un dels primers intel·lectuals a manifestar-se públicament contra la normalització del català i en favor de la supremacia del castellà als Països Catalans.
L’any 1990 va fracassar en l’intent de ser president del Perú, quan va perdre les eleccions, que guanyà Alberto Fujimori. El 2021, quan va ser convidat a ingressar a l’Acadèmia Francesa, escriptors i intel·lectuals van signar un manifest en contra, i el van qualificar d’exponent global de l’extrema dreta.
