13.04.2020 - 13:37
|
Actualització: 13.04.2020 - 14:09
L’ex-president de les Corts, Juan Cotino, s’ha mort a l’edat de 70 anys, segons que ha confirmat la mateix cambra a través d’un piulet. Estava ingressat des del 17 de març a l’Hospital de Manises i havia donat positiu per coronavirus. Abans d’ingressar a Manises, l’ex-president de la cambra va ser a Madrid, on l’Audiència espanyola va començar el judici per la visita del papa Benet XVI a València.
Ha faltat l'ex-President de Les Corts, Juan Cotino Ferrer. El nostre condol a la seua família i amistats. Descanse en pau.
— Corts Valencianes (@cortsval) April 13, 2020
Cotino va ingressar amb febra alta i, després de donar negatiu en el test de Covid-19 se li va diagnosticar una grip comuna. Els símptomes es van agreujar i un segon test va confirmar la infecció de coronavirus, que finalment li ha acabat provocant la mort.
Amic de Rita Barberá i de Francisco Camps -amb qui va arribar a formar el nucli dur de poder valencià-, Cotino no va dubtar a portar un crucifix a la seua presa de possessió com a president de les Corts i va arribar a dir, segons ell per error, que havia ficat ‘la mà però no la pota’.
Nascut a Xirivella el 1950, al llarg de vint-anys de treball com a polític va ocupar càrrecs de regidor de València, director general de la Policia, delegat del govern espanyol al País Valencià, conseller i vicepresident del Consell i president de les Corts Valencianes.
Cotino va arribar a la política amb UCD, si bé va ser gràcies al Partit Popular i a l’arribada de Rita Barberá a l’alcaldia de València que va accedir al seu primer càrrec públic: el de tinent d’alcalde i responsable de Serveis Socials i Seguretat Ciutadana.
El salt a la política espanyola el va fer el maig de 1996, de la mà de l’aleshores ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, que el va nomenar director general de la Policia, càrrec en el qual va estar sis anys abans de tornar al país com a delegat del govern espanyol.
Menys de dos anys després, l’abril de 2004, va cessar com a delegat arran de la victòria dels socialistes, si bé el llavors president de la Generalitat, Francesc Camps, el va recuperar quatre mesos després perquè entrés al Govern valencià.
Al llarg de set anys, entre 2004 i 2011, Cotino va ocupar diferents carteres a l’executiu valencià: primer va ser conseller d’Agricultura i després vicepresident tercer, amb les competències de Benestar Social i posteriorment d’Aigua, Medi Ambient i Habitatge.
Després de les eleccions valencianes de 2011 va ser nomenat president de les Corts Valencianes, càrrec que suposadament anava a ocupar de manera transitòria i en el qual va protagonitzar grans polèmiques per portar un crucifix i la Bíblia al jurament del càrrec i per enfrontar-se amb Mónica Oltra -llavors a la oposició com a portaveu en Compromís-, a la qual va expulsar diverses vegades de ple.
La seua gran amistat amb Camps el va portar a ser un dels participants en la reunió al domicili del president en la qual es va acordar, al juliol de 2011, que aquest presentés la seua dimissió després d’haver estat processat en la causa dels vestits del cas Gürtel , i va ser ell qui va portar en el seu cotxe Camps a la primera sessió d’aquest judici.
Durant els seus tres anys al capdavant de les Corts, l’oposició va demanar la seua dimissió per les adjudicacions de la Generalitat de places residencials a una empresa de la família -sobre la qual una comissió parlamentària va concloure el 2017 que hi va haver ‘tracte de favor’- o per les irregularitats en les empreses públiques Emarsa i Vaersa.
Va ser també l’època en què les víctimes de l’accident de metro de València de 2006 el van acusar d’haver-los ofert treball a canvi que no denuncassen el govern.
Ja amb el govern del Botànic, una nova comissió parlamentària d’investigació sobre l’accident de metro va concloure en 2016 que Cotino va ser un dels seus responsables polítics.
Mentre presidia les Corts va haver de declarar com a testimoni davant l’Audiència Nacional espanyola per suposats pagaments en negre al PP, i es van publicar les converses telefòniques del seu nebot Vicente Cotino amb l’empresari Enrique Ortiz, en les quals se l’esmentava com a suposat aconseguidor de negocis per a empreses de la família.
Arran d’aquestes gravacions, el Govern valencià presidit per Alberto Fabra li va demanar que dimitís, cosa que va fer finalment a l’octubre de 2014, tot just un mes abans de ser imputat pels contractes amb la trama Gürtel a la visita de papa a València el 2006.
