19.06.2020 - 11:28
|
Actualització: 19.06.2020 - 12:59
L’escriptor Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) s’ha mort a cinquanta-cinc anys a causa d’un càncer de còlon, segons que han confirmat fonts de l’editorial Planeta. ‘Avui és un dia molt trist per a tot l’equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb ell durant vint anys, en els quals s’ha forjat una amistat que transcendeix l’àmbit professional’, ha expressat l’editorial, que també ha fet un piulet de condol:
“Cada libro, cada tomo que ves, tiene alma. El alma de quien lo escribió, y el alma de quienes lo leyeron y vivieron y soñaron con él.”
La Sombra del Viento
Hoy ha fallecido Carlos Ruiz Zafón, uno de los mejores novelistas contemporáneos.
Et recordarem sempre, Carlos! pic.twitter.com/KRJVEKSiAj
— Editorial Planeta (@edit_planeta) June 19, 2020
Actualment vivia a Los Angeles, on treballava per a la indústria de Hollywood. Ruiz Zafón s’havia convertit en un dels autors més populars d’aquestes últimes dues dècades. Es va fer conegut el 1993 amb El Príncep de la boira que, juntament amb El Palau de la mitjanit i Les llums de setembre, forma la trilogia de la Boira. Cinc anys més tard publicà Marina. Però és el 2001 quan es converteix en un dels grans fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de L’ombra del vent, la primera novel·la de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats.
Zafón es va convertir en un escriptor molt llegit amb aquesta primera novel·la per a adults, que va situar en un espai imaginari al cor de la Ciutat Vella de Barcelona, un gran laberint de volums oblidats que ningú no vol llegir o que perillen. Durant una presentació a Barcelona va explicar que s’havia inspirat en magatzems de llibres vells que havia visitat als Estats Units i que va traslladar a la seva ciutat natal.
La van seguir les novel·les El joc de l’àngel (2008), El presoner del cel (2011) i El laberint dels esperits (2016), que configuren una tetralogia ambientada a Barcelona del començament del segle XX fins a l’actualitat, i van continuar amb l’èxit de la primera.
Ha recollit premis per tot el món, com ara el de la Fundació Lara, el de millor llibre del 2004 de la Biblioteca Pública de Nova York i el de Bjornson Orden of Literary Merit de Noruega. Les seves obres han estat traduïdes per a països de tot el món, com ara Itàlia, els Estats Units, Austràlia i la Xina.
Lluny del cinema, però a prop de la música
Malgrat haver rebut diverses ofertes, Zafón va refusar de convertir la tetralogia en una saga cinematogràfica. ‘Són novel·les sobre els llibres –deia–, sobre els qui els escriu, qui els llegeix, qui els ven, qui els roba, qui els destrueix… Són llibres sobre el llenguatge, la creació i el significat de la literatura.’ Tot això ho deia en un moment que el món de l’edició debatia sobre el pas al llibre digital. Considerava que seria un error voler transformar les novel·les en una altra cosa només per fer-les ‘més populars’.
Tot amb tot, l’autor, molt afeccionat a la música i pianista de formació, havia compost les bandes sonores de les novel·les, que havia interpretat l’Orquestra Simfònica del Vallès.
