S’ha mort l’astrofísic quebequès i gran divulgador Hubert Reeves, a 91 anys

La comunitat científica internacional ha perdut un gran referent amb la mort del famós astrofísic quebequès Hubert Reeves, reconegut pel seu gran talent com a divulgador durant moltes dècades, però també per la seva voluntat de conscienciar el públic més ampli sobre les crisis ambientals que amenacen el futur de la humanitat.

Reeves, que es va morir divendres a París a noranta-un anys, va fer carrera primer com a astrofísic, inspirat particularment per la seva passió per la vida i la mort de les estrelles i el Big Bang. Va ensenyar física a la Universitat de Mont-real del 1960 al 1964, mentre era conseller científic de la NASA, que era immersa en la cursa espacial. Després va deixar el Quebec per anar a ensenyar a Bèlgica, abans d’unir-se a un equip de recerca francès amb el qual va aconseguir d’avaluar l’abundància de l’hidrogen pesat abans de la formació de les primeres estrelles, cosa que qualificà d’una de les millors proves de l’existència del Big Bang.

També va participar en el desenvolupament de la teoria sobre l’origen del liti, el beril·li i el bor i va estudiar les reaccions termo-nuclears al cor de les estrelles. Ja ben conegut en la comunitat acadèmica, es va convertir en una figura important de la divulgació científica després de la publicació, el 1981, de Paciència dins l’atzur. L’evolució còsmica, un llibre que tracta sobre la història de l’univers. El llibre va tenir un gran èxit i se n’han venut més d’un milió d’exemplars en trenta-una llengües, entre les quals, el català.

Entre els llibres escrits per Reeves, en destaca La història més bella del món, amb més de tres-centes mil còpies venudes a l’estat francès i traduït a més de vint-i-cinc llengües, entre elles el català.

Hubert Reeves també es va convertir en un exemple d’implicació i responsabilitat, sobretot pel seu compromís amb el moviment ecologista. Va dedicar molts anys de la seva vida a conscienciar el públic sobre les crisis ambientals, com ara les de la biodiversitat i el clima. De fet, el 2001 va ser nomenat president de l’organització activista Humanitat i Biodiversitat.

L’astronomia i l’ecologia eren per a ell dos aspectes d’una mateixa qüestió, la de “la nostra existència”. “L’astronomia, en explicar-nos la història de l’univers, ens diu d’on venim, com hem arribat fins aquí avui. L’ecologia, en fer-nos conscients de les amenaces que pesen sobre el nostre futur, té com a objectiu dir-nos com hi podem sobreviure”, va escriure.