S’ha mort l’astrofísic quebequès i gran divulgador Hubert Reeves, a 91 anys

  • Investigador dels orígens de l'univers, va ser molt conegut també pel compromís amb l'ecologia i la preservació de la vida

VilaWeb

Redacció

15.10.2023 - 11:26
Actualització: 15.10.2023 - 11:49

La comunitat científica internacional ha perdut un gran referent amb la mort del famós astrofísic quebequès Hubert Reeves, reconegut pel seu gran talent com a divulgador durant moltes dècades, però també per la seva voluntat de conscienciar el públic més ampli sobre les crisis ambientals que amenacen el futur de la humanitat.

Reeves, que es va morir divendres a París a noranta-un anys, va fer carrera primer com a astrofísic, inspirat particularment per la seva passió per la vida i la mort de les estrelles i el Big Bang. Va ensenyar física a la Universitat de Mont-real del 1960 al 1964, mentre era conseller científic de la NASA, que era immersa en la cursa espacial. Després va deixar el Quebec per anar a ensenyar a Bèlgica, abans d’unir-se a un equip de recerca francès amb el qual va aconseguir d’avaluar l’abundància de l’hidrogen pesat abans de la formació de les primeres estrelles, cosa que qualificà d’una de les millors proves de l’existència del Big Bang.

També va participar en el desenvolupament de la teoria sobre l’origen del liti, el beril·li i el bor i va estudiar les reaccions termo-nuclears al cor de les estrelles. Ja ben conegut en la comunitat acadèmica, es va convertir en una figura important de la divulgació científica després de la publicació, el 1981, de Paciència dins l’atzur. L’evolució còsmica, un llibre que tracta sobre la història de l’univers. El llibre va tenir un gran èxit i se n’han venut més d’un milió d’exemplars en trenta-una llengües, entre les quals, el català.

Entre els llibres escrits per Reeves, en destaca La història més bella del món, amb més de tres-centes mil còpies venudes a l’estat francès i traduït a més de vint-i-cinc llengües, entre elles el català.

Hubert Reeves també es va convertir en un exemple d’implicació i responsabilitat, sobretot pel seu compromís amb el moviment ecologista. Va dedicar molts anys de la seva vida a conscienciar el públic sobre les crisis ambientals, com ara les de la biodiversitat i el clima. De fet, el 2001 va ser nomenat president de l’organització activista Humanitat i Biodiversitat.

L’astronomia i l’ecologia eren per a ell dos aspectes d’una mateixa qüestió, la de “la nostra existència”. “L’astronomia, en explicar-nos la història de l’univers, ens diu d’on venim, com hem arribat fins aquí avui. L’ecologia, en fer-nos conscients de les amenaces que pesen sobre el nostre futur, té com a objectiu dir-nos com hi podem sobreviure”, va escriure.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor