S’ha mort l’actor Alain Delon, llegenda del cinema francès

S’ha mort Alain Delon a vuitanta-vuit anys a la seva residència a Douchy, segons han anunciat els seus fills a primera hora d’aquest matí en un comunicat de premsa a l’agència France-Press.

Alain Delon va néixer a Sceaux, a París. Va deixar l’escola quan tenia catorze anys i va treballar un temps a la carnisseria del seu padrastre. Més tard, es va allistar a l’armada francesa i entre 1953 i 1954 va servir com a mariner de fuseller a la Primera Guerra d’Indoxina.

El 1956, després del seu servei naval, Delon va tornar a França, i va passar temps treballant com a cambrer, porter, secretari i ajudant de vendes. Durant aquest temps, es va fer amic de l’actriu Brigitte Auber , a qui va acompanyar al Festival de Canes, on un caça talents va descobrir-lo. Va ser allà on va començar la seva carrera cinematogràfica.

Una de les primeres pel·lícules que va protagonitzar Delon va ser Faibles Femmes (1959), tot un èxit a França que va catapultar-lo a Hollywood. A vint-i-tres anys ja va obtenir el reconeixement dels experts que el compararen amb Gérard Philipe i Jean Marais, així com amb l’actor nord-americà James Dean i a partir d’aleshores treballà amb els grans noms del cinema Luchino Visconti, Michelangelo Antonioni, Joseph Losey, Jean-Luc Godard i Louis Malle, entre altres. Algunes de les pel·lícules en què ha treballat són considerades uns clàssics, com Rocco e i suoi fratelli (1960), Plein soleil (1959), Il Gattopardo (1962). És també un dels representants vius d’una època clàssica i com a tal s’ha guanyat el respecte i l’admiració de molts cineastes contemporanis com Johnnie To, Quentin Tarantino i Sofia Coppola.

En total, Delon deixa un llegat de cent vint-i-dues pel·lícules, vuitanta-vuit d’elles com a actor, dos com a director i trenta-dues com a productor.

Al Festival de Canes que es va celebrar el 2019, Delon va rebre una Palma d’Or honorífica per la seva llarga carrera al cinema. Hi va haver molta controvèrsia al voltant de Delon per rebre aquest premi a causa de les presumptes observacions que havia fet sobre el tractament de les dones durant la seva carrera i en la seva vida privada, entre d’altres declaracions homòfobes que havia fet. Ja el 2013, en una entrevista al diari suís Le Matin, l’actor va declarar que entenia i recolzava l’augment de l’extrema dreta a França. “És instructiu perquè la gent està farta que li parlin com li parlen. Volen acció, volen una altra cosa. Per això el FN, com el MCG a Ginebra [Moviment Ciutadà de Ginebra], prenen un lloc tan important. I això, jo ho aprovo, jo ho impulso i ho comprenc molt bé”, va subratllar.