18.08.2024 - 08:44
|
Actualització: 18.08.2024 - 18:41
L’actor Alain Delon s’ha mort a vuitanta-vuit anys a la seva residència a Douchy, segons que han anunciat els seus fills aquest diumenge a primera hora del matí en un comunicat de premsa a l’agència France-Press.
Alain Delon va néixer a Sceaux, París. Va deixar l’escola quan tenia catorze anys i va treballar un temps a la carnisseria del seu padrastre. Més tard, es va enllistar a l’armada francesa i entre el 1953 i el 1954 va servir com a mariner de fuseller a la Primera Guerra d’Indoxina.
El 1956, després del seu servei naval, Delon va tornar a França i va passar temps treballant com a cambrer, porter, secretari i ajudant de vendes. Durant aquest temps, es va fer amic de l’actriu Brigitte Auber, a qui va acompanyar al Festival de Canes, on un caçatalents el va descobrir. Va ser allà on va començar la carrera cinematogràfica, una de les més importants del cinema europeu del segle XX.
Un dels primers films que va protagonitzar Delon va ser Faibles Femmes (1959), tot un èxit a França que va catapultar-lo a Hollywood. A vint-i-tres anys va obtenir el reconeixement dels experts que el compararen amb Gérard Philipe, Jean Marais i James Dean i a partir d’aleshores treballà amb els grans noms del cinema: Luchino Visconti, Michelangelo Antonioni, Joseph Losey, Jean-Luc Godard i Louis Malle, entre més.
Alguns dels films en què ha treballat són considerats uns clàssics, com ara Rocco e i suoi fratelli (1960), Plein soleil (1959), Il Gattopardo (1962). Va ser un dels representants d’una època clàssica i es va guanyar el respecte i l’admiració de molts cineastes contemporanis, com ara Johnnie To, Quentin Tarantino i Sofia Coppola.
En total, Delon deixa un llegat de cent vint-i-dos films, vuitanta-vuit com a actor, dos com a director i trenta-dos com a productor.
Al Festival de Canes del 2019, Delon va rebre una Palma d’Or honorífica per la seva llarga carrera al cinema.
Hi va haver molta controvèrsia al voltant de Delon a causa de les observacions que havia fet sobre el tractament de les dones durant la seva carrera i en la seva vida privada, i per unes declaracions homòfobes que havia fet. El 2013, en una entrevista al diari suís Le Matin, l’actor va declarar que entenia l’augment de l’extrema dreta a França i hi donava suport. “És instructiu perquè la gent està farta que li parlin com li parlen. Volen acció, volen una altra cosa. Per això el FN, com el MCG a Ginebra [Moviment Ciutadà de Ginebra], prenen un lloc tan important. I això, ho aprovo, ho impulso i ho comprenc molt bé”, va dir.