S’ha mort Josep Lluís Núñez, ex-president del Barça i constructor immobiliari

Josep Lluís Núñez Clemente, que presidia el grup constructor i immobiliari Núñez i Navarro al costat del seu fill, va néixer a Baracaldo, a Bilbao, el 7 de setembre del 1931. L’imperi immobiliari, amb seu al carrer Urgell de Barcelona, està format per habitatges en lloguer i per vendre, una trentena d’aparcaments oberts 24 hores, edificis històrics, oficines, naus i locals. Actualment l’empresa també posseeix hotels agrupats sota el nom Núñez i Navarro Hotels. Fonts periodístiques apunten que la fortuna de Núñez oscil•lava els 600 milions d’euros, xifra que el situava entre les 200 persones més riques de l’Estat.

Núñez va arribar a Barcelona amb la seva família el 1938 i des dels 14 anys va compaginar diversos oficis amb estudis de comptabilitat. Fins als 21 va treballar al Departament d’Intervenció de la Federació de Mutualitats Laborals i, després, com a agent d’assegurances. A mitjans anys cinquanta va entrar al sector immobiliari amb el seu sogre, Francisco Navarro, i es va encarregar de l’administració.

El desenvolupament immobiliari de la segona meitat dels seixanta va ser un moment de gran expansió per a les empreses controlades per Núñez, que va incrementar de gran manera el patrimoni i va esdevenir un dels constructors més pròspers del país. La firma Núñez i Navarro va arribar a tenir més de cent societats filials.

La gestió empresarial de Núñez no va estar exempta de polèmiques judicials. El setembre del 1976 el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar a una multa d’1,8 milions de pessetes com a autor d’un delicte consumat de contraban monetari per quantia de 6 milions.

Però el cas més destacat va ser l’anomenat ‘cas Hisenda’, que va comportar una pena de sis anys de presó per a ell i sis més per al seu fill Josep Lluís, i una multa de dos milions d’euros per suborn. Segons la sentència, ambdós van subornar inspectors d’Hisenda amb gairebé un milió d’euros per estalviar-se declarar 13,1 milions entre el 1991 i el 1999.

La pena va ser recorreguda a instàncies superiors i, finalment, el desembre del 2015, l’expresident del Futbol Club Barcelona i el seu fill van ser sentenciats a un any i dos mesos de presó per suborn i falsedat documental. Van passar cinc setmanes a la presó de Quatre Camins, i en van sortir en obtenir el tercer grau.

Dins del món empresarial va ser vocal de l’Associació Nacional de Promotors Constructors d’Edificis i vicepresident de l’Associació de Promotors de Constructors d’Edificis de Barcelona. També va ser membre del Consell Assessor de la Cambra de Comerç. L’any 2000 el saló Barcelona Meeting Point li va atorgar el premi Millor empresari espanyol immobiliari.

Dues dècades al capdavant del Barça
El 6 de maig del 1978 va ser elegit president del Futbol Club Barcelona, per davant de Ferran Ariño i Nicolau Casaus. Va ostentar el càrrec durant 22 anys durant els quals, a banda dels títols que va aconseguir el club, va viure situacions extremes com el segrest del jugador Enrique Castro, Quini, i va fer fitxatges de renom mundial com Diego Armando Maradona.

Un dels encerts esportius més importants de l’etapa de Núñez com a president del Barça va ser el fitxatge de Johan Cruyff. L’holandès, que ja havia tingut una primera etapa com a jugador del club culé, va ser fitxat per Núñez com a entrenador el maig del 1988. De la mà de Cruyf es va confeccionar l’anomenat ‘Dream Team’, amb el qual el club de Barcelona va aconseguir el 1992 la primera Copa d’Europa. A més, es van aconseguir quatre títols de lliga consecutius.