S’ha mort Josep Espar Ticó

  • Mecenes i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou un dels implicats en l'afer Galinsoga i els fets del Palau

VilaWeb
Redacció
20.08.2022 - 09:11
Actualització: 20.08.2022 - 15:05

S’ha mort a noranta-quatre anys el polític, advocat i mecenes català Josep Espar Ticó, fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels implicats en l’afer Galinsoga i els fets del Palau. El funeral es durà a terme als Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona a les 19.30 del 5 de setembre, segons que ha informat la família.

Nascut a Barcelona l’any 1927, Espar Ticó es llicencià en dret i destacà per l’activisme polític en favor de Catalunya. Va formar part del grup Crist Catalunya (1954-1961), amb qui va orquestrar la campanya contra l’aleshores director de la Vanguardia, el franquista i furibund anticatalanista Luís Martínez Galinsoga, que resultà en la cancel·lació de fins a 20.000 subscripcions, tot obligant-ne els responsables a reduir-ne la tirada en 30.000 exemplars. La protesta, amb el lema “Dignitat contra la fatxenderia”, culminà en la destitució del director.

També exercí un rol prominent en els fets del Palau del 1960, essent la primera persona a aixecar-se a cantar “El Cant de la Senyera” davant les autoritats franquistes en motiu del centenari del naixement de Joan Maragall.

Espar Picó va intervenir en les campanyes contra el desmembrament de les comarques de Lleida i la que es va dur a terme amb el lema “Volem bisbes catalans“. Més endavant va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), secretari general del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986), i candidat a senador per CiU.

Entre més activitats relacionades amb la llengua i la cultura catalanes, Espar Ticó va ser membre fundador de la companyia discogràfica EDIGSA, de la revista Cavall Fort, de la distribuïdora de llibres en català Arc de Berà, del diari Avui, de la Fundació Universal de la Sardana i de l’Associació Conèixer Catalunya. També fou membre de la Fundació Relleu.

L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del seu compromís amb el país i la política catalana, i el 2020 la Universitat Catalana d’Estiu li va concedir el Premi Canigó, el seu màxim honor.

Onada de condol

La mort d’un dels referents polítics del catalanisme durant el franquisme i després ha causat una onada de condol a tot el país.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, s’ha mostrat “molt colpit” per la mort d’Espar Picó en un piulet. “Ha estat d’aquelles persones i d’aquella generació que davant persecucions i prohibicions de tota mena, se la van jugar i van fer possible salvar molt més que els mots. Un patriota de cap a peus. DEP”, ha escrit.

Josep Rull ha recordat Espar Ticó com “un patriota català amb totes les lletres” i “un activista infatigable, compromès amb el país, en els moments més durs de la Dictadura Franquista (el seu paper en els Fets del Palau el 1960 és impressionant) i sempre”.

També la consellera de Cultura del Principat, Natàlia Garriga, ha lamentat la mort de l’activista en un piulet en què ha recordat “la seva defensa de la cultura i de la llengua catalana, les quals ha promogut tota la vida amb convicció i fermesa”.

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, també l’ha homenatjat en un piulet: “Hi ha gent que parla i gent que fa: la que fa, és activista, i construeix per avançar. És gent imprescindible.

“Gràcies per tot el que has fet i per tot el que ens has ensenyat”, ha dit Joaquim Forn en un missatge d’homenatge a Espar Ticó. I ha afegit: “Seguirem fent camí.”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat Espar Ticó com “un home compromès amb la llengua, la cultura i la nació catalanes, que va fer de l’estima per Catalunya la seva raó de viure. Descansi en pau”, ha dit en una piulada a Twitter.

També Carles Puigdemont ha dedicat unes paraules al fundador de CDC, de qui ha recordat en una piulada que “l’Espar i la seva generació van fressar camins que semblaven intransitables, en condicions molt adverses i sense mitjans ni institucions. No n’eren molts però van ser suficients per revertir la desfeta que auguraven els vencedors. Un homenot, a qui devem molt. Descansi en pau.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor