28.05.2023 - 10:51
Ahir, dissabte, pocs mesos abans de complir noranta-cinc anys, es va morir Joaquim Ramis i Coris, “metge de nens”, com diu la seva esquela, una denominació del seu ofici que ell s’estimava més que no pas la convencional de “pediatre”.
El doctor Ramis ha estat una referència per a unes quantes generacions de pares i mares d’aquest país. El “nostre” doctor Ramis (el de casa, vull dir) el vàrem conèixer els anys setanta i ja aleshores vàrem tenir la intuïció de la seva singularitat. Era un metge diferent. Ja fos per la seva manera de parlar tranquil·la i amb un permanent somrís als llavis que, davant les lògiques torbacions dels pares novells, sabia transmetre serenitat i calma; ja fos per l’hàbit d’escriure les receptes sempre a màquina, una Olivetti petita en un racó de la taula de consulta, precedent dels ordinadors d’ara (“és que tinc lletra de metge i no l’entendríeu”, solia dir); ja fos pel llibre El vostre fill. Puericultura per als pares, escrit a sis mans amb els doctors Martínez Callén i Ripoll, que m’acompanya mentre escric aquesta nota apressada.
No crec que sigui exagerat de dir que El vostre fill ha estat un best-seller multigeneracional. La primera edició del llibre, feta per Laia, porta data de l’abril del 1966. La que corre per casa és la cinquena, del 1972, i em consta que la cursa editorial que va fer va ser llarga i fructífera. Si més no, fins a la desaparició de Laia, a final dels anys vuitanta.
A part aquest llibre, la seva tasca de divulgació i recerca ha estat enorme. En són testimonis la gran quantitat de publicacions que va fer o en què va participar, com ara La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l’‘Humanae vitae’ (1968) i el Vocabulari mèdic (1974). També es va destacar per la seva aportació sobre aspectes de lexicografia científica. És autor, amb Oriol Casassas, del Vocabulari de la prescripció, els mots i les locucions d’una recepta. També va publicar el llibre Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993) i va dirigir l’obra Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: gairebé un segle (1996), a més de publicar nombrosos articles a revistes especialitzades.
Fou cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), a més de les revistes Delta. Quaderns d’Orientació Familiar (1961) i Cavall Fort (1961); també va ser un dels principals impulsors de la col·lecció Monografies Mèdiques.
Va formar part de les juntes directives de la Societat Catalana de Pediatria i de la de Biologia, i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. L’any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La mort del doctor Ramis, dissortadament, no ha estat cap sorpresa per als qui hi havien tingut contacte aquests darrers anys. Se l’ha endut una malaltia que de seguida va fer témer que no arribaria a celebrar el noranta-cinquè aniversari, que tocava un dia del mes d’agost.
Tanmateix, ens resta el record d’un gran metge, d’una excel·lent persona i d’un gran patriota. Un home que, situat en un volgut segon nivell, va treballar per la catalanització de moltes institucions i per la dignitat de la gent del país. No era un bolet casual, però: la nissaga dels Ramis, de la qual ell era la quarta generació, aplega una bona llista de personatges singulars i abnegats que potser ara seria el moment de començar a difondre amb tots els ets i uts.
La cerimònia de comiat serà demà, 29 de maig, a les 9.30, al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.
Recordarem el doctor Ramis, metge de nens. I maldarem per estar a l’altura del seu exemple. Tan necessari sempre. I ara més que mai.
