16.03.2023 - 11:33
|
Actualització: 16.03.2023 - 12:47
L’ex-president del Palau de la Música Fèlix Millet s’ha mort avui a vuitanta-set anys, segons que ha confirmat l’agència Europa Press. Actualment era fora de la presó perquè li havien concedit el tercer grau penitenciari pel seu estat de salut, que s’havia complicat.
Millet va ser fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, una institució que va presidir fins al 2009, quan va ser destituït després d’haver confessat l’espoliació que va cometre en la institució. Va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i a pagar una multa de 4,1 milions d’euros pels delictes de malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d’influències, emblanquiment de diners i delicte contra la hisenda pública.
Segons la sentència, es considerava provat que tant Millet com la seva antiga mà dreta, Jordi Montull –condemnat a set anys i sis mesos de presó i a una multa de 2,9 milions–, havien robat 23 milions d’euros al Palau de la Música, uns diners que els va ordenar que retornessin.
Van demanar l’indult, però van haver d’entrar a la presó l’any 2020. Dos anys després, el govern espanyol els va negar el perdó. Aquest octubre, un jutjat de Barcelona va obrir una altra investigació a Millet i Montull per veure si havien ocultat els ingressos del lloguer dels seus immobles embargats per tal de no pagar la indemnització del Palau de la Música. Era la segona causa que els afectava per haver mirat d’esquivar el pagament dels vint-i-tres milions robats: un jutjat de Granollers (Vallès Oriental) investigava la desaparició de béns embargats a casa seva, com ara un piano de cua i uns ullals de vori.
El descobriment del cas Palau també va ser un terratrèmol polític, perquè durant el judici Millet va explicar un entramat per a finançar il·legalment Convergència Democràtica de Catalunya. La sentència va considerar provat que el partit havia rebut 5,1 milions en comissions de Ferrovial. Un terrabastall que, afegit a la confessió de Jordi Pujol que tenia diners sense regularitzar a l’estranger, va empènyer la refundació de Convergència en el PDECat.