S’ha mort el sociòleg Salvador Giner

El sociòleg Salvador Giner (Barcelona, 1934) s’ha mort avui a Barcelona a 85 anys, segons que ha informat en un comunicat l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), de la qual fou cofundador i president. També fou un dels fundadors de la Federació Espanyola de Sociologia (FES), que va presidir del 1987 al 1990.

Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat de Chicago, llicenciat en Dret per la UAB, amb estudis de postgrau en la Universitat de Colònia i catedràtic emèrit de Sociologia de la UB, Giner va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1995.

La seva rellevància cultural, social i científica va arribar al seu cim quan va assumir la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el 2005. En fou president dues legislatures, fins al 2013. Després, va assumir la presidència Joandomènec Ros, que era vicepresident del seu equip i encara avui és el president del IEC. El lema de Giner per a l’acadèmia catalana era: ‘‘Un país, una cultura, una llengua, una acadèmia’.

Durant aquests vuit anys, Giner va haver d’afrontar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut o els atacs constants contra la llengua catalana. En aquest context, el sociòleg creia que l’actitud predominant entre els científics i intel·lectuals d’Acadèmia era el compromís amb un estat propi: “Sense el IEC no podríem aconseguir la independència”, va dir, alhora que defensava que en una Catalunya independent el català hauria de ser hegemònic, i l’espanyol, cooficial.

Va publicar una vintena de llibres entre els quals trobem: La democràcia: carta oberta a un ciutadà (Ariel, 1996); El futur del capitalisme (Edicions 62, 2011); Georg Simmel: la fundació de la sociologia analítica (UOC, 2013); L’interès comú (Empúries, 1990) i Manual de civisme (Ariel, 1998) amb Victòria Camps; La societat catalana (Generalitat de Catalunya, 1998); Sociologia (Edicions 62, 1998); i l’últim: El futur de la religió; fe, humanisme i raó (Herder editorial, 2017). El 1971, encara en dictadura, va publicar l’assaig L’estructura social de la llibertat (Edicions 62, col·lecció L’escorpí).