S’ha mort el poeta i humanista Joan Argenté

  • Mascarell recorda que era 'un home culte i ple d'inquietuds que defensava amb fermesa la llengua i els Països Catalans'

VilaWeb

Redacció

06.08.2015 - 14:27
Actualització: 06.08.2015 - 18:22

L’humanista, advocat, poeta i traductor Joan Argenté, que va néixer a Badalona l’any 1931, s’ha mort aquest dijous. Argenté es va donar a conèixer com a poeta amb la segona ‘Antologia Poètica Universitària’ (1950). Era un traductor ben reconegut d’obres franceses i italianes. Va traduir poemes de Jacques Prévert i va adaptar cançons de Jacques Brel, Léo Ferré i Henri Tachan. Al llarg de la seva trajectòria, va rebre uns quants premis i reconeixement com ara el premi Joan Salvat-Papasseit i la Creu de Sant Jordi, el 2006. La seva activitat de poeta, traductor i articulista va ser sempre lligada a la represa de la vida cultural del país i a la lluita per la recuperació de l’oficialitat del català.

Com recull l’Enciclopèdia Catalana, Argenté es va donar a conèixer a la segona ‘Antologia Poètica Universitària’ (1950), després va publicar ‘El temps de tants dits’ (1960), que va rebre el premi Joan Salvat-Papasseit (1959), i ‘Cicle, bicicle, tricicle’ (1966). L’any 1975 va guanyar el premi Carles Riba amb ‘Seminocturn, semidiürn’, llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula.

L’escriptor va publicar l’any 1976 ‘Moviment peristàltic’ o ‘Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa’. Ha escrit obres de teatre i n’ha traduït d’uns quants autors, com ara E. Ionesco o M. de Ghelderode (‘La balada del Gran Macabre’, amb la qual va obtenir el premi Josep M. de Sagarra el 1981).

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat la figura d’Argenté així: ‘Era un home culte i ple d’inquietuds que defensava amb fermesa la llengua i els Països Catalans’. ‘La seva poesia se centrava en la força i el poder de les paraules’, ha destacat Mascarell sobre l’obra d’Argenté.

En aquest vídeo podem veure Argenté recitant un poema seu al sopar de reconeixement —havia rebut la Creu de Sant Jordi— que li van fer a Badalona l’octubre del 2006.

I aquest altre vídeo és d’un reportatge-concert d’Oriol Tramvia de cançons fetes amb poemes d’Argenté:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor