20.10.2023 - 16:39
|
Actualització: 20.10.2023 - 17:44
La Fundació Arranz-Bravo ha anunciat que el pintor Eduard Arranz-Bravo s’ha mort aquesta nit a casa seva a l’edat de vuitanta-dos anys.
L’artista, de pare basc i mare argentina, va néixer a Barcelona l’any 1941. Entre el 1959 i el 1962, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, època en què va conèixer altres artistes com Paquito Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi, de qui va poder aprendre i inspirar-se. De fet, als setanta va iniciar una intensa col·laboració amb Bartolozzi de deu anys d’exposicions, actes, edificis pintats, disseny i tota una sèrie d’activitats molt diverses. Obres conjuntes són les decoracions murals de la fàbrica Tipel a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a Magaluf (1973) i la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), a més de diverses escultures.
Tot i que l’exposició que el va donar a conèixer entre la crítica barcelonina va ser la que va fer al 1962 a l’Ateneu Barcelonès, no va ser fins al 1981 que no va exposar per primera vegada en solitari i que es va donar a conèixer internacionalment. Entre el 1986 i el 1989, va exposar en diverses ciutats d’arreu del món com Madrid, Amsterdam, París i Rio de Janeiro. Aquella mateixa època, va fer la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres.
El 1980 va participar en la XXXIX Biennal Internacional d’Art de Venècia, on va rebre diversos premis. El 1983 va exposar a la sala Gaspar de Barcelona algunes de les seves peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, obres que van inspirar a la posterior obra L’acollidora, que actualment es troba a la rambla de L’Hospitalet de Llobregat.
Eduard Arranz-Bravo: ‘Tota la meva pintura és un autoretrat’
Entre les seves obres, destaquen l’acció Cadaqués blau, al passeig de Cadaqués; la il·lustració d’El callejón de los milagros, del premi Nobel Naguib Mahfuz; la sèrie de segells de correus que va fer amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona o les quaranta pintures originals que va fer a finals dels noranta per al programa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. També va il·lustrar Homenatge a Catalunya, de George Orwell, editat pel Círculo de Lectores de Barcelona i va realitzar l’escenografia per a Del bressol a la cadira passant pel banc, de Martí Peraferrer a la Sala Muntaner de Barcelona.
L’any 2012 la Fundació Arranz-Bravo va presentar el projecte L’enigma de la llum, una instal·lació feta amb pintures, escultures, gravats i obra sobre paper, i l’any 2019, va dissenyar l’exterior del creuer Norwegian Encore, per la companyia Norwegian Cruise Line LTD als EUA i va pintar un llenç de grans dimensions per a la nova terminal de Miami de Norwegian.
La seva obra figura al Museu d’Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Arts de Sevilla, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al Museu d’Art Modern de Nova York.
Des de la Fundació Arranz-Bravo ens entristeix profundament comunicar-vos que l'Eduard ens ha deixat aquesta nit passada.
Ha mort plàcidament, a casa seva, pintant fins a l'últim dia. Ens deixa una obra que ens acompanyarà en la seva absència.
Que la terra et sigui lleu, mestre! pic.twitter.com/M6eDdIHxE7— Fundació Arranz-Bravo (@FArranzBravo) October 20, 2023
