S’ha mort el periodista i polític Alfons Llorenç

S’ha mort el periodista, polític i homenot de la cultura Alfons Llorenç (Alcoi, 1951). Llorenç va nàixer a Alcoi, però ell se sentia de Planes, localitat del Comtat d’on va ser batlle entre el 1991 i el 1999. El seu paper va ser clau en moments molt importants de l’anomenada transició. Va ser militant del PSAN, i més tard, cap de gabinet del president Josep Lluís Albinyana i assessor del president Joan Lerma. Era una d’aquelles persones imprescindibles a l’hora de consultar fets, noms o llocs relacionades amb la història recent del País Valencià. La coneixia, bé perquè hi va participar, bé perquè la va explicar com a periodista.

El discurs de Sueca

Alfons Llorenç es va destapar com a orador l’any 1978 en l’Aplec de la Joventut de Sueca. Ell mateix explica que va ser un parlament molt crític. “S’acabava de fer el Consell del País Valencià i jo deia coses com que callant tots, el Consell rebia més insults que competències sent l’òrgan de govern més important del país”, deia en una entrevista publicada a VilaWeb l’octubre del 2022. Això sembla que va agradar a Josep Lluís Albinyana que el va cridar a palau i li va proposar de ser el seu cap de gabinet. Va ser una etapa molt intensa però curta. “Ens varen fer fora del Consell, que és una cosa increïble, que un partit democràtic se’n vaja de les institucions”, deia. D’aquella època recorda que Albinyana i ell es van entestar a recórrer tots els pobles del País Valencià per difondre aquella institució que era tan tendra.

D’aquella època recordava també que van triar Morella per començar el procés autonòmic. La ciutat li va fer molt bona impressió i la comparava amb Florença. Mentre tot això succeïa Emilio Attard i tota la caterva d’anticatalanistes radicals anaven fent la vida impossible.

Anys més tard va ser comissari de la celebració del 750è aniversari del naixement del poble valencià i, en acabar les celebracions, Joan Lerma li va demanar que l’assessoràs en afers culturals.

Alfons Llorenç, periodista i divulgador

Tenia una memòria prodigiosa i era un gran coneixedor de la cúria vaticana i de l’Església Catòlica en general. Com a periodista a la delegació territorial de Televisió Espanyola al País Valencià va fer una tasca importantíssima guardant i no destruint moltes filmacions de notícies que la censura no volia que s’emetessen. El cas més excepcional és de l’atemptat contra Joan Fuster l’11 de setembre de 1981. També va conservar llaunes amb imatges de l’arribada de Renau de l’exili, el 1976, o de vagues obreres.

A la televisió va dirigir programes i espais de reportatges i va ser cap d’emissions de la cadena Hispavisión. També va ser corresponsal de Destino, Canigó i El Noticiero Universal. Va col·laborar en els diaris Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV i el País.

Ja feia anys que s’havia jubilat però es mantenia actiu amb la publicació d’articles de divulgació històrica. Era també un gran organitzador de viatges i rutes culturals, sempre amb el mateix interès per a acostar la història del país.

Alfons Llorenç era un gran conversador i cada dilluns i dijous era l’ànima d’una tertúlia a la cafeteria de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.