11.06.2021 - 17:53
|
Actualització: 12.06.2021 - 10:52
Avui s’ha mort el filòleg menorquí Juli Moll, expert en toponímia i onomàstica. Moll va néixer el 1947 al Mercadal. Tot i que va fer estudis d’arquitectura i enginyeria, es va llicenciar en filologia romànica. El seu camp d’estudi de la llengua abraça camps molt diversos, com ara l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació, la lexicografia i qüestions de normativa lingüística. Però sobretot es va destacar en l’àmbit de la toponomàstica.
Va treballar de corrector de texts per a Edicions 62 i fou assessor lingüístic i toponímic a Curial Edicions Catalanes. Va ser redactor especialitzat en terminologia científica a la Gran Enciclopèdia Catalana. Va estar vinculat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia. Va ser fonamental la seva aportació al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en la tasca de sistematització i normalització dels noms de lloc. L’any 1985 va publicar, juntament amb Joan Tort i l’equip de geògrafs de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el llibre Toponímia i cartografia, assaig de sistematització.
També va ser membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis que l’any 2016 li va dedicar una jornada d’estudi i homenatge. Així mateix, era membre del Cercle Vallcorba.
Erudit i exigent
L’any 2014 va publicar l’edició de l’obra de Joan Binimelis, historiador mallorquí del segle XVI, Descripció particular de l’Illa de Mallorca e viles. En va ser curador i autor de l’edició crítica.
El filòleg Joan Francesc López Casasnovas ha explicat a VilaWeb que Juli Moll tenia una formació molt sòlida. “Era meticulós i molt autocrític i també crític amb els altres. és a dir, era molt exigent.” López ha revelat que la seva última aportació a la cultura menorquina és una edició crítica, molt documentada i molt treballada de l’obra El folklore menorquí de la pagesia de Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca. És un treball inèdit, ara a les mans de l’Institut Menorquí d’Estudis.
En el terreny de l’estudi de la llengua estàndard, Moll formà part d’un grup crític amb algunes decisions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment arran de l’elaboració i la publicació del DIEC. Aquest grup, que demanava rigor i coherència en les decisions acadèmiques, va publicar finalment el llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l’Institut (2003), signat per Juli Moll, juntament amb Francesc Esteve, Josep Ferrer i Lluís Marquet.
Alguns dels articles recents de Juli Moll
Moll havia dedicat aquests darrers anys a aprofundir l’estudi dels topònims i gentilicis catalans d’arreu del món i havia arribat a conclusions. Per ell, aquest estudi tenia una voluntat clara: la reintroducció d’aquestes formes oblidades o arraconades en l’ús normal de la llengua catalana d’avui: “Perquè són les formes catalanes de sempre, usades pels nostres escriptors antics i moderns i per la nostra administració pública durant segles, i que són encara perfectament vàlides per a l’ús actual del comú de la nostra gent.”
Aquest estudi el va publicar a la web del Cercle Vallcorba els anys 2019 i 2020, dividit en quatre parts:
–Primera part (l’Abruç – Calcata)
–Segona part (Calès-Lorda)
–Tercera part (Lovaina-Placència)
–Quarta part (La Plata – Zimbàbue)
