20.04.2020 - 13:13
|
Actualització: 23.04.2020 - 10:17
L’escriptor i periodista nord-català Jaume Queralt s’ha mort aquest diumenge a setanta-nou anys d’una malaltia. Fill de refugiats republicans, Queralt ha destacat no tan sols per l’obra poètica, assagística i periodística, sinó també pel compromís amb el catalanisme i la llengua.
Jaume Queralt va néixer a Ausch, Gascunya, l’any 1941. Els seus pares, de Blancafort, Conca de Barberà, es van exiliar a Occitània per la desfeta republicana, i el 1946 van anar a Perpinyà mentre esperaven poder tornar a casa. Però, com molts catalans de l’època, per no sofrir la repressió de la dictadura franquista, van acabar establint-se al Rosselló.
Era un periodista autodidacte i va començar a col·laborar de ben jove al diari L’Indepéndant . El 1979 hi va publicar una sèrie d’articles sobre l’exili republicà i els camps de refugiats amb dos redactors més, Xavier Febrés i René Grando, que destaquen dins la seva obra periodística. Dos anys més tard, el 1981, el recull es va publicar al llibre Vous avez la mémorie courte (‘Teniu una memòria curta’), un dels primers testimonis que permeten d’estudiar l’exili del 1939 des de la perspectiva de Catalunya Nord.
A més de periodista, també va destacar com a assagista i militant cultural. Era professor a l’escola de Belles Arts de Perpinyà i va ser l’autor de nombrosos articles i texts per a catàlegs i llibres sobre l’art i la cultura. A la seva bibliografia es destaquen les obres que va dedicar al cantant Jordi Barre i a l’artista Claudi Massé, amb qui tenia una gran amistat. També va signar diversos assaigs i reculls de poemes amb el pseudònim de Met Barran.
Durant el mandat de Joan Pau Alduy, als anys noranta, Queralt es va encarregar de la comunicació de la Direcció de l’Acció Cultural de l’Ajuntament de Perpinyà. L’any 2009 la ciutat li va retre homenatge atorgant-li el premi Joan Blanca, un guardó que distingeix el compromís amb el catalanisme i la defensa de la llengua.