S’ha mort a 101 anys Lawrence Ferlinghetti, el darrer membre de la generació beat

El poeta, editor, llibreter, pintor i darrer supervivent de la generació beat, Lawrence Ferlinghetti, s’ha mort a 101 anys a San Francisco d’una infecció pulmonar. Amb el seu traspàs es posa punt final a un dels moviments literaris més influents de la literatura contemporània, amb personatges tan carismàtics com Jack Kerouac, Allen Gingsberg i William Burroughs, entre més.

La seva llarga vida –inesperada en qualcú que va formar part d’una de les generacions literàries més autodestructives de la història– va anar lligada sempre a esdeveniments culturals d’excepció, començant pel seu doctorat a la Universitat de la Sorbona, a París, després d’haver estudiat periodisme a la Universitat Pública de Carolina del Nord entre 1937 i 1941. L’estada a París el va dur a treballar a la mítica llibreria Shakespeare & Co i allà va néixer la seva fascinació pels llibres i també per les festes boges que emulaven les que havien viscut vint anys abans els membres de la generació perduda, amb Ernest Hemingway al capdavant.

Va arribar a París després d’haver participat activament en el desembarcament de Normandia de 1944 –era oficial i abans havia estat fent la guerra en un submarí a l’Atlàntic Nord– i a la literatura, després d’haver passat pel periodisme esportiu. A França hi va conèixer la seva dona i la passió per les llibreries, una passió que el va dur a fundar el 1953 la mítica City Lights, que, a més de ser una de les llibreries més famoses del món, també és l’editorial amb què va publicar els textos d’alguns dels seus amics de la generació beat. A City Lights va ser on Allen Gingsberg va recitar per primer cop Udol, possiblement el seu poema més conegut (en català es va traduir el 2019 dins el llibre El Gingsberg essencial, publicat per Nova Casa Editorial), que Ferlinghetti va editar un any després amb altres poemes i que li costà un judici, acusat de difondre obscenitat, del qual quedà absolt.

Els orígens mallorquins de la generació beat

Unànimement, es considera que aquest és el naixement de la generació beat, cosa que no és certa, ja que els primers poemes que publicaren els seus membres es varen imprimir a la revista Black Mountain que editava la universitat homònima. Es dóna la circumstància que el director el 1955 era Robert Creeley, que feia la revista des del poble mallorquí de Banyalbufar i que imprimia la revista a la impremta de mossèn Alcover, a Palma. Per tant, els orígens de la generació beat són mallorquins.

Ferlinghetti va destacar sobretot com un poeta compromès i el seu principal èxit va ser el llibre de 1958 A Coney Island of the mind, del qual es calcula que s’han venut més d’un milió de còpies. Això el converteix en un dels llibres de poesia més famosos de tots els temps, i en aquest poemari ja es poden veure alguns dels grans temes que interessaren els seus companys de generació, com la llibertat de l’individu, l’experimentació amb les drogues o la llibertat sexual. El llibre és considerat com un clàssic de la poesia moderna.

Ferlinghetti ha mort, però continua el seu llegat, la llibreria City Lights, una visita obligada per a lectors de tot el món, i la seu de l’editorial homònima que continua activa i que els darrers temps s’ha especialitzat en literatura afroamericana i en la publicació de texts contra la gentrificació de San Francisco, una editorial que sempre ha anat a la contra i al marge de les grans empreses de Nova York.

Potser per la seva dura vida familiar (va quedar orfe de molt petit i el va criar una tia), va convertir les dues City Lights en un refugi per a tots aquells que varen fer de la cultura del no i de la desobediència una forma de vida a partir de la literatura. I ho va fer amb un plantejament radical i a la vegada senzill: la llibreria obriria cada dia de l’any i tancaria sempre passada la mitjanit. A partir d’aquí va arrencar un mite que ha arribat fins als nostres dies i que ha sobreviscut de llarg a tots els seus companys de generació. Potser Lawrence Ferlinghetti no va fundar la generació beat, però sí que ha estat el seu representant més longeu.