Sexe i sobretaules

Frans de Waal (1948) és el venerat primatòleg i etòleg neerlandès, resident de fa dècades als Estats Units, autor de més d’una desena de llibres, en què parla sobretot del comportament d’uns primats que ha estudiat durant dècades: els bonobos, entre els quals manen les femelles, i els ximpanzès, entre els quals manen els mascles. I de Waal diu que els tenim tots dos genèticament igual de prop. Són igualment parents. I els portem igualment dins. “Passa que ens comparem sempre amb els ximpanzès i no amb els bonobos. Els ximpanzès són bastant agressius, violents, i els mascles dominen. Els bonobos són pacífics, sexuals, i les femelles dominen.” Però, si tan a prop som dels uns com dels altres, tan natural és d’imaginar homes manant, com dones manant.

Després d’escoltar-lo en aquesta meravellosa entrevista, i d’espigolar frases dels seus libres, és realment fascinant d’entrar en un món dominat per elles, ben diferent del món dominat per ells.

I encara més fascinant és d’aprendre el factor en comú que, crec, trenca una gran part de la confusió actual de la guerra entre mascles i femelles, entre homes i dones. Aquest: en els bonobos el fet important no és quina femella mana sobre els mascles, sinó quina mana sobre les femelles. I en el món dels ximpanzès el fet destacat és veure quin mascle domina els altres mascles, no quin domina les femelles. En el món dels primats el gran conflicte, diu de Waal, és dins el gènere mateix. (Sexe és el component biològic que separa mascles i femelles; gènere la construcció social, cultural, els valors associats a l’un i l’altre. Sexe i gènere, diu ell, van mot lligats.)

Els humans també som primats i per això la gran víctima dels mascles són els altres mascles. I la gran víctima de les femelles, les altres femelles. Ja em podeu portar totes les dones mortes per homes, que la llista d’homes morts per uns altres homes la superarà. I mira que la primera és llarga. Doncs bé, la segona, més. I ja em podeu portar tota la llista d’homes maltractats per dones, que la llista de dones maltractades per unes altres dones la superarà. Entre els primats la guerra entre sexes és interna.

Dit això, és realment fascinant d’aprendre les diferències, que hi són, entre el món dels bonobos, en què les femelles dominen els mascles, i el món dels ximpanzès, en què manen ells. El món on manen els homes, ja el conec; ara, a mi, m’ha interessat molt més saber com les femelles manen els mascles dins el món dels bonobos: per tres vies, expressades amb tres idees per de Waal.

Primera: les femelles bonobo s’alien entre elles, creen grans vincles, superen en nombre els mascles i els acaben dominant, tot i tenir un cos més petit. Són els únics primats en què les femelles fan pinya contra ells. Segona: en el món dels bonobos el conflicte es gestiona amb el sexe, no pas amb la guerra, com en el món dels ximpanzès. Un sexe permanent. Un sexe entre elles, entre ells, una orgia constant. “No són homosexuals, ni heterosexuals, crec que són bisexuals del tot. Tant els és. Podríem dir que són pansexuals. Els bonobos practiquen tota mena de combinacions, fins i tot posicions inimaginables, com ara de cap per avall, penjats dels peus. I l’activitat sexual no té funcions reproductives, sinó socials i de pur plaer.”

Per socials s’entén que amb el sexe pacifiquen el conflicte, el dominen, el calmen, la sang no arriba al riu. I es manté la jerarquia. Frans de Waal diu que de la mateixa manera que hi ha el mascle alfa, hi ha la femella alfa. Guerra, no n’hi ha. Jerarquia, sí. O com resumeix Marc Belzunces, lector de de Waal de fa molts anys: “Elles usen el sexe per arribar al poder. Ells, el poder per arribar al sexe.”

I per pur plaer: s’explica que les bonobos tenen el clítoris més gran de tots els primats; que el sexe entre elles produeix més plaer que no pas amb ells. I que, per tant, no és veritat que l’objectiu del sexe sigui reproduir-se. En el cas de les bonobos, el sexe serveix per a divertir-se i pacificar, dominar, manar el conflicte.

Tercera: entre els bonobos les femelles manen els mascles perquè, l’estatus dels fills, el dóna la mare: “El rang d’un mascle bonobo depèn del rang de la mare”, diu Frans de Waal. Ara entenc, finalment, per què fa anys que començo les entrevistes amb aquesta pregunta: la vostra mare a què es dedica? És la meva manera de saber el rang de qui tinc davant. És el bonobo que porto dins. (Suposo que el ximpanzè que porto dins em surt en el gran valor que dono a l’amistat entre mascles, tan important en el món ximpanzè, i tan poc en el bonobo. Els ximpanzès competeixen entre ells, però també creen grans vincles afectius que duren anys.)

I un bri d’esperança. Segons Frans de Waal, entre els primats el mascle mata i la femella, no. Ella domina, té conflicte, subjuga, maniobra, però no mata. I de Waal creu que la violència dels mascles, de component biològic, la cultura la pot dominar. Ara, aquest és un altre tema, per a un altre dia: la relació entre biologia i cultura, entre sexe i gènere, entre néixer i péixer, que ell veu lligada del tot.

Però avui hem d’acabar així, esperançats: No hem de triar bonobos o ximpanzès. Som tan lluny, i tan a prop, dels uns com dels altres. Els humans, obsedits pel sexe, com els bonobos bisexuals, i donant un gran valor a l’amistat, com els ximpanzès. Què més volem, tu, aquí: sexe i sobretaules.