Sexe, llibres, ‘lawfare’ i la segona aparició pública de Mónica Oltra en una setmana

Dues voltes en una setmana. L’ex-vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha tornat a participar en un acte públic tot just dos dies després de fer una conferència a Ca Revolta. Aquesta vegada no tocava llançar dards contra ningú, perquè feia d’acompanyant d’un amic i col·lega de militància.

Ahir al vespre, a l’Octubre CCC, Oltra va ser la presentadora del llibre Tercera edició: sexe, llibres i ‘lawfare’, del secretari d’Ocupació, Enric Nomdedéu, editat per Onada.

Càmeres de televisió i fotògrafs per a immortalitzar les besades i les abraçades de l’ex-vice-presidenta, que no va voler fer cap mena de declaració. Una mica d’expectació, però no gaire. Somriures amics i paraules amables per a tothom. L’organització de l’acte havia previst la inscripció prèvia dels assistents, que van omplir totes les cadires que havia desplegat.

Oltra i Nomdedéu tenen en comú haver passat –o passar encara– un procés judicial arran de denúncies rebudes per presumptes irregularitats en l’exercici del càrrec. En el cas d’Enric Nomdedéu, quan era regidor a l’Ajuntament de Castelló, el PP el va acusar d’emprar recursos municipals per a fer campanya per al seu partit. És l’anomenat cas dels Sobres. El van jutjar quan ja era el responsable de Labora, el servei d’ocupació de la Generalitat, i va resultar absolt.

I és amb aquesta absolució a la mà que  la d’Enric Nomdedéu fou una de les esquenes sobre les quals plorava Oltra quan era assetjada pel procés judicial que va acabar amb la seua dimissió el mes de juny. En una entrevista a VilaWeb, el responsable d’Ocupació recomanava a Oltra que no dimitís.

D’ací ve que a l’imaginari dels assistents a la presentació literària, el tercer mot del títol, lawfare, fos una mena de nexe d’unió entre aquests dos polítics de Compromís. Un fil invisible que va permetre a Mónica Oltra d’agafar-se ràpidament a la ironia per dir que sí, que s’identificava molt amb una de les paraules del títol. Després d’una petita pausa dramàtica, va dir: “Sexe! No em puc resistir a presentar aquest llibre amb aquesta paraula, ‘sexe’, perquè la cosa no ha millorat gaire. Pensava que en eixir del govern, la cosa milloraria…” Rialles dels públic i gel trencat.

A continuació, va incitar a la lectura del llibre del seu company a partir de moltes de les referències que hi apareixen. “Feixisme pop, amb Toni Cantó fent de les seues. Sexe, drogues, pop i literatura… Vas llegint i sens la veu d’Enric i vas a tota velocitat perquè és així com parla ell. La lawfare no sé si l’hauria posada en el títol, però això ho ha decidit ell”, va dir Oltra.

Tot i aquest aparent lligam de la guerra bruta que a parer seu han tingut tots dos, Enric Nomdedéu volgué precisar que havia lliurat l’obra als editors el mes d’octubre del 2021, quan a ell encara no l’havien jutjat i quan a Mónica Oltra no l’assetjava cap persecució.

Companys de partit

A l’acte hi assistiren el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la consellera de Medi Ambient, Isaura Navarro; la coordinadora de Compromís, Àgueda Micó; i el senador, també de Compromís, Carles Mulet. Entre el públic, els diputats Carles Esteve, Juan Ponce i Ferran Barberà, i més càrrecs de diverses conselleries i alguns militants.

Articulista i escriptor compulsiu

Enric Nomdedéu és un articulista assidu a la premsa valenciana i també té molta presència a les xarxes socials, però aquesta és la seua primera novel·la. La qualifica de gènere fluid perquè hi ha una mena de dietari, d’escriptor que vol escriure una novel·la, de novel·la romàntica… És feta de fragments, un poc –va reconèixer– com funciona el seu cervell, que va d’una banda a una altra. Diu que la va escriure en sis setmanes. La va començar durant les vacances d’agost del 2019 i la va guardar al calaix quan va tornar a la feina. L’agost del 2020 fou el de la pandèmia i no en tenia ganes. I finalment la va acabar, amb molta recança, l’agost del 2021.

Per ell, és de gènere entre gris i negre. Narra la història d’un conseller que és víctima de la lawfare. “M’invente un conseller perquè em permet d’explicar com algú decideix d’eliminar aquella persona com un avís per a eliminar tot el partit”, va dir.

I enmig de la ironia que va planar per tot l’acte, es posà seriós quan va reconèixer: “Es passa molt malament encara que estigues rodejat de molta gent. Tot té un desgast emocional i familiar que no es pot pagar de cap manera.” Va dir que la història del llibre encara no havia passat, però que acabaria passant. “Aprofitaran coses per a utilitzar-les per liquidar aquella gent que els moleste. És un atac frontal a la democràcia. Tenim tot el dret del món de fer política”, va sentenciar.

En acabar, una cua considerable de futurs lectors esperaven que l’autor els signàs l’obra, mentre Mónica Oltra desapareixia discretament.