Seieu al costat del vostre cunyat aquest Nadal? Així el podeu deixar en evidència

Els éssers humans som bèsties socials, però hi ha dies que preferiríem estar malalts, ser coloms infectes, rates famolenques del metro o fins i tot anar a treballar. Però ens tornem a trobar els dinars de Nadal i Sant Esteve –els Nadals, segons el vostre cunyat–, aquella prova de foc pel civisme i l’enteniment. Més enllà dels carretons de menjar, cal fer el cor fort i dissimular que no recordeu els noms de la meitat dels vostres presumptes parents. Petons amunt, petons avall i acabeu amb un coma etílic de colònia, tabac i suor.

Un dia és un dia, sempre us deien a casa, però em sap greu dir-vos que en són dos. I què hem de fer? Doncs resistir i beure tant com puguem. Per què? Perquè al llarg del país hi haurà desenes de milers de compatriotes que ho passaran pitjor. Encara no ho saben, però els tocarà seure al costat del cunyat. Aquell personatge que sentencia les converses amb frases lapidàries i que sempre té una opinió més bona –encara que a vegades simplement consisteix a cridar.

Barallar-se amb la família durant les festes és mal vist. Per tant, cal que entre tots tinguem cura d’aquests màrtirs nostrats. A VilaWeb, i pel bé de la vostra salut, us oferim unes quantes maneres de deixar en evidència el cunyat –si no el veieu, sou vosaltres.

PS. En cas d’emergència extrema, si no funciona res de tot això, tanqueu-vos al lavabo i mireu Twitter fins que no sentiu més sorolls.

“Això de la independència és un bluf. El procés s’ha acabat”

Doncs tanquem el diari. Quina gràcia, eh? Certament, l’independentisme no viu el seu millor moment en l’àmbit institucional. Però, més enllà de les picabaralles, la ruptura del govern i la manca d’un full de ruta, l’independentisme conserva la majoria parlamentària i una base granítica. Si ens aferrem a les dades del CEO del novembre, un 50% dels ciutadans refusa que Catalunya esdevingui un estat independent, contra el 42% que sí que ho vol. No és el moment més culminant del moviment, però en un moment de desafecció profunda, això representa una lleugera millora respecte de les dades del baròmetre del mes de juny. S’ha acabat el procés? Costa de creure, però és tan senzill com posar les urnes. Allò que és mort i enterrat és Ciutadans.

“Madrid està molt més bé que Catalunya”

Ser el centre d’un estat, sobre el qual orbita pràcticament tot, i exercir d’aspiradora econòmica és certament un avantatge. La Comunitat de Madrid va superar el PIB de Catalunya el 2017, després de dècades d’una inversió completament asimètrica. Malgrat això, el 2021, l’economia catalana es va recuperar més bé de l’impacte de la pandèmia que no pas la madrilenya, fet que li va permetre de retallar una mica la distància. Dit això, cal recordar que al centre de la península governa Isabel Díaz Ayuso amb el suport parlamentari de Vox –un còctel molt difícil de digerir–, malgrat que ara com ara li han tombat el pressupost del 2023. D’una altra banda, en el cara a cara amb Barcelona, la capital catalana supera l’espanyola en gairebé tots els rànquings internacionals per a viure-hi i invertir-hi. Oh, els bars, les tapes, les canyes… Si necessiteu recomanacions de bars i restaurants, consulteu el nostre estimat Josep Rexach, una eminència gastronòmica de la redacció.

“La guerra també és culpa d’Ucraïna”

Situar en el mateix pla el país agressor, Rússia, que l’agredit, Ucraïna, és un autèntic insult intel·lectual. A la democràcia ucraïnesa li podem retreure moltes coses, però en cap cas haver encès la guspira bèl·lica. No es pot responsabilitzar Zelenski del setge de Mariúpol, l’atac fracassat a Kíiv o l’intent d’esborrar Khàrkiv –segona ciutat del país i de majoria russòfona. El president rus, Vladímir Putin, té en el punt de mira el seu país veí d’ençà de fa una dècada. Aquesta guerra no va començar el febrer d’enguany; l’ocupació parcial del Donbass i l’annexió de Crimea es remunten el 2014. La invasió d’Ucraïna no és operació militar d’alliberament, sinó una maniobra pròpia d’un imperialisme caduc.

“El canvi climàtic no existeix”

Té molt de mèrit fer aquesta afirmació en ple desembre, quan gairebé cal portar samarreta de màniga curta perquè fa una calda inaguantable i vénen ganes d’arrancar-se la pell a tires. Aquests Nadals, estimat cunyat, Barcelona, València i Palma superaran els vint graus. Els episodis esporàdics de calor no es poden atribuir directament a l’emergència climàtica, però en un context d’escalfament global i de sequera extrema… Tan sols ens manca desitjar que el cunyat no tingui aire condicionat. En fi, si no ho acaba d’entendre, us deixem ací uns dibuixets i unes coloraines de l’ONU que fan la cosa força més visual.

The #climateemergency has already began as Earth's temperature has already increased by more than 1°C.🌡🌍

We still have time to limit global warming and avoid the worst. However, we need to step up our ambitions now❗️

⌛️ There is no time to waste. #ForNature 🌱🌱🌱

via: @NASA pic.twitter.com/8SV9ulScqQ

— UN Biodiversity (@UNBiodiversity) October 18, 2022

PS. Una salutació als partidaris de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

“Caminar és un esport de risc amb tants patinets i bicicletes”

No negarem que en algunes voreres hi ha dificultats de convivència entre vianants i els usuaris de bicicletes i patinets. D’incívics n’hi ha de tota mena i a tot arreu. No us heu saltat mai un semàfor vermell per travessar un carrer? Ara, el model de ciutat és evident que ha de deixar de girar al voltant del cotxe i la moto per fer lloc al transport públic, els vianants, les bicicletes i els patinets. Aquesta mateixa setmana la justícia europea ha condemnat l’estat espanyol per la contaminació de l’àrea metropolitana de Barcelona. De tota manera, pol·lució a banda, s’ha de recalcar que els cotxes i les motos són rere la gran majoria dels vint-i-quatre accidents mortals a la ciutat. Enguany han mort setze motoristes als carrers barcelonins. Però tornem al principi de la cosa: la convivència a les voreres. Quantes motos hi ha aparcades sobre la vorera del carrer de casa vostra? Quant d’espai públic ocupen i prenen als vianants?

“Els immigrants en roben la feina”

Segurament el vostre cunyat també considera que els immigrants són uns ganduls i viuen d’ajuts socials. Si és així, a banda de racista i mala persona, teniu un familiar que necessita repassar la definició de “contradicció” al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Per si en teniu necessitat, us deixem l’enllaç ací. Segons dades de l’INE, a les Illes hi ha un 18,8% de població estrangera, mentre que a Catalunya n’hi ha un 16,2% i al País Valencià un 15,2%. Cal tenir que aquestes dades inclouen persones d’uns altres estats de la Unió Europea. Així doncs, costa de creure que una part tan petita de la població pugui acaparar les ofertes del mercat laboral.

“La ‘llei dels transsexuals’ és un perill”

La llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, també coneguda com a llei trans, ha despertat tota mena d’intoxicacions, desinformacions i mentides. El text reconeix l’autodeterminació de gènere –canviar-lo al document d’identitat–, però no ho permet de manera indiscriminada a tots els menors. La petició al registre –sense dos anys d’hormonació i un informe mèdic, com fins ara– la poden fer totes les persones que tinguin setze anys o més –el canvi es pot revertir al cap de sis mesos, a tot estirar. Respecte dels menors entre catorze anys i setze, la llei estipula que els pares acompanyin el tràmit –en cas de disputa, ho decidirà un jutge–, mentre que dels dotze anys als catorze requerirà directament la intervenció d’un magistrat. Els menors de dotze anys de moment tan sols podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis. D’una altra banda, la norma no estableix res sobre l’hormonació de menors.

“En Messi està acabat”

En aquesta casa s’ha fet boicot al Mundial de Catar, però sembla que Lionel Andrés Messi Cuccittini va aixecar la copa i, tot i tenir 35 anys, va ser nomenat millor jugador del torneig. Alguns ja ens voldríem arrossegar com ell. Enguany, en 51 partits amb el PSG i la selecció, ha marcat 35 gols i ha fet 30 assistències. Ronaldinho, Rivaldo i Hristo Stoítxkov són els darrers tres jugadors que han guanyat la Pilota d’Or amb la samarreta del Barça. Quan tenien 35 anys, en compte de competir al màxim nivell, jugaven al Querétaro, a l’Olympiakos i al Chicago Fire. I això que no en endinsem en les milionades que mou econòmicament.

“El català i el valencià no són la mateixa llengua”

En aquest apartat, cedim gustosament la paraula a Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb. Poseu un casc al cunyat i prepareu els analgèsics: “Segurament, el vostre cunyat és dels qui pontifiquen sobre futbol sense haver tocat mai una pilota. Amb la llengua, com amb els esports, s’hi atreveix tothom, sobretot si és una de petita i que es deixa rebregar. Li podríeu dir si està disposat a acceptar que l’andalús oriental, l’andalús occidental, l’extremeny, el murcià, el cubà, l’argentí i el panamenc no són castellà. Segurament us dirà que això de cap manera. I és una pena, perquè si ho acceptés, es convertiria en poliglot de cop i volta. Ah, i recordeu-li el cas d’en Carles Recio, un home que quan era jove va voler escriure un Diccionari diferencial valencià-català per demostrar que eren llengües distintes. Va estudiar-ho a fons i va descobrir –oh, meravella– que no tenia raó. És a dir, que en aquest terreny el vostre cunyat no és insalvable: llegint es guarirà.”