27.10.2024 - 21:40
The Washington Post · Heba Farouk Mahfouz i Claire Parker
El 13 d’octubre, el vuitè dia de la darrera ofensiva israeliana al nord de Gaza, la planta de cirurgia de l’Hospital Al-Awda de Jabalia ja era a plena de gom a gom, segons que explicà el cirurgià Bakr Abu Safeya en una nota de veu. Aviat, fins i tot els passadissos de la planta eren abarrotats per pacients greument ferits.
Dies abans, Israel havia ordenat als metges d’al-Awda i de dos hospitals més del nord de Gaza que evacuessin. Però Abu Safeya, de seixanta-tres anys, s’havia negat a anar-se’n. Nascut a Gaza, explicà que havia romàs al nord de l’enclavament, lluny de la seva família, durant tota la guerra.
La intensitat dels combats al nord de Gaza ha anat variant aquest darrer any. Després d’un període de calma relativa a l’estiu, l’exèrcit israelià va llançar una ofensiva de gran envergadura a començament de mes i va envoltar Jabalia amb el pretext d’erradicar els milicians d’Hamàs i destruir la infrastructura militar del grup a la zona.
Prop d’una setmana després del començament d’aquesta ofensiva, els combats a la zona van anar augmentant de durada i intensitat. Bombes i projectils de tancs queien sense parar, segons que explica Abu Safeya i coincideixen a assenyalar els residents locals. Els metges sentien trets i explosions, però no sabien d’on venien. Just al costat de l’hospital, al camp de refugiats de Jabalia, desenes de milers de civils restaven atrapats sota l’artilleria israeliana.
Moure’s –cap a on fos– era altament perillós. Els drons israelians es dedicaven a assassinar a trets la gent que trobaven pels carrers, sense que els equips de rescat poguessin socórrer-los, segons que explica Abu Safeya.
Israel continua dient que treballa per limitar qualsevol perjudici a la població civil.
Aquest relat d’una setmana en la vida d’un dels darrers cirurgians que resten al nord de Gaza és basat en els missatges de veu i de text, com també vídeos i fotografies, que Abu Safeya va enviar durant sis dies a The Washington Post. El seu testimoni proporciona una petita finestra a la crisi humanitària a l’enclavament, que fa temps que és en una situació límit.
Les forces israelianes van impedir l’entrada d’ajuda humanitària al nord de Gaza durant les dues primeres setmanes d’octubre, i ni tan sols les petites quantitats d’aliments que hi han entrat d’aleshores ençà han arribat a Jabalia, segons les organitzacions humanitàries. El personal mèdic d’Al-Awda –uns cent vint treballadors en total– dorm a l’hospital i comparteix plats d’arròs escassos amb pacients i familiars.
“Tenim ferits que han de ser traslladats, perquè no tenim un neurocirurgià, però no tenim cap manera d’arribar als hospitals de la ciutat de Gaza”, va dir Abu Safeya en un missatge el 13 d’octubre.
14 d’octubre
Abu Safeya corria d’una operació a una altra, sense ni un sol moment per a recuperar l’alè.
“Hi ha hagut moltes matances a Jabalia i Beit Lahia”, va explicar aquell vespre. “Obrim dos abdòmens alhora. Entro a aturar l’hemorràgia d’un i deixo la resta per al meu ajudant –si no, no puc anar a fer l’altra operació–, i així successivament”, va afegir.
L’altra operació era la d’un nen que necessitava una colostomia. “Que Déu ens protegeixi”, sospirà Abu Safeya.
15 d’octubre
Les intervencions quirúrgiques nocturnes –una desena, i totes crítiques– es van allargar fins a les quatre de la matinada del dimarts. Abu Safeya, diu, va formar-se com a cirurgià general. Però després d’un any de guerra i atacs israelians contra el sistema sanitari de Gaza, els metges de l’enclavament han hagut de deixar totes aquestes formalitats de banda.
Aquella nit, Abu Safeya va explicar que havia hagut de fer de cirurgià vascular, cirurgià toràcic i uròleg. “Tenim lesions crítiques en nens, dones i gent gran. Ha estat molt, molt, molt dur […] molt més que no podries imaginar”, digué, visiblement cansat, en una nota d’àudio.
Ell i els seus col·legues van haver de treballar ininterrompudament durant tota la nit i la matinada, fins que van poder asseure’s a menjar alguna cosa cap a les cinc. Després, Abu Safeya va provar de dormir unes quantes hores en una petita sala per al personal sanitari. Una fotografia que va enviar a The Washington Post mostrava dos forats de bala a la paret de la sala, que segons ell eren de la darrera ofensiva israeliana a Jabalia, al maig.
Cap a un quart de deu del matí, Abu Safeya explicà que era hora de tornar a la feina. “Reso perquè el dia sigui tranquil, perquè ja no tenim unitats de sang ni llits buits a l’hospital, i el personal mèdic tampoc no té energia”, diu.
Afortunadament, segons Abu Safeya, el dia va ser més tranquil que l’anterior. Un pacient a qui havia operat d’una lesió hepàtica traumàtica s’havia estabilitzat.
Tanmateix, les condicions generals a l’hospital eren com més anava més dures: els subministraments d’aliments eren cada vegada més escassos, i el combustible i l’aigua també començaven a mancar. Ningú no sabia quant duraria el setge.
16 d’octubre
Dimecres, Abu Safeya va dir que podia sentir explosions i trets esporàdics als voltants de l’hospital.
El combustible i el menjar no eren l’única cosa que hi escassejava. També s’esgotaven els medicaments i les gases per a embenar ferides. “No tenim alternatives ni manera de comprar-ne més”, va explicar Abu Safeya en una nota de veu. De fons, podia sentir-se el brunzit d’un dron israelià que sobrevolava la zona.
Israel va permetre que alguns camions amb ajuda alimentària entressin al nord de Gaza a partir del 14 d’octubre, segons que informaren funcionaris israelians i de l’ONU, després de l’exigència dels Estats Units al govern israelià que deixés entrar més ajuda humanitària al nord de Gaza. Però les forces israelianes encara no han autoritzat l’entrada de subministraments a Jabalia en tot aquest mes d’octubre, segons que explica Louise Wateridge, portaveu de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins.
COGAT, l’organisme militar israelià que coordina l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza, no ha respost a les preguntes de The Washington Post.
Més enllà de l’hospital, explicà Abu Safeya, la gent –atrapada a casa sense menjar ni aigua– també ho passava molt malament.
La seva dona i els seus fills –Kassem, de vint-i-sis anys, i Mohannad, de vint-i-quatre– van abandonar el nord de Gaza a començament del conflicte, i ara viuen en una tenda de campanya a Deir al-Balà, al centre de l’enclavament. Abu Safeya diu que fa gairebé un any que no els veu.
Abu Safeya envia a la seva família els pocs diners que guanya a l’hospital, però diu que el preocupa què els passarà quan arribin les pluges hivernals.
“No hi ha ningú que no tingui por”, explica. “Tinc por per la meva família. Tinc por per la nostra gent.”
Sigui com sigui, Abu Safeya considera que té el deure de continuar amb la seva feina com a metge.
“Esperem, per Déu, que aquest malson s’acabi i que tot torni a la normalitat”, digué el 16 d’octubre. Algun dia, afegeix, confia que els palestins “puguin definir el seu destí per poder ser com la resta de països del món”.
17 d’octubre
Abu Safeya pràcticament no dóna senyals de vida el dijous 17 d’octubre. Tan sols envia un missatge de text en què diu que ha hagut de córrer d’una sala d’operacions a l’altra per operar cinc pacients simultàniament.
“N’he fet cinc i en tinc cinc més”, escriu. Hores més tard, a les 2.29, Abu Safeya envia un altre missatge de text breu: “Ja hem acabat les catorze operacions importants.”
La matinada de dissabte, uns quants projectils israelians van impactar contra l’hospital, segons que expliquen funcionaris sanitaris de Gaza i treballadors humanitaris internacionals. Un membre del personal va ser ferit “molt greument” en l’atac, segons que anuncià l’associació que gestiona el centre en un comunicat en què també demanà subministraments, personal i protecció per al centre.
Les Forces de Defensa d’Israel no han respost a les preguntes de The Washington Post sobre aquesta ofensiva.
“Els metges ens truquen, morts de por pels seus pacients”, explicà Munir al-Bursh, director general dels hospitals de Gaza, dissabte al matí. Comunicar-se amb qualsevol persona a Al-Awda es va fer gairebé impossible els dies següents, en què es van registrar talls importants a la xarxa de telecomunicacions del nord de Gaza.
La nit de dilluns següent, un periodista de The Washington Post va aconseguir posar-se en contacte amb Mohamed Salha, director de l’hospital. L’atac israelià de dissabte havia destruït els dipòsits d’aigua del centre i una de les ambulàncies, digué. L’altra ambulància era a l’Hospital Kamal Adwan, i no era factible que tornés.
Al-Awda, afegí Salha, es trobava “totalment encerclat”, i tan sols li restava combustible per a tres dies d’operacions.
Quan li vam demanar per Abu Safeya, respongué: “Es troba bé. Treballant, com sempre.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
