La Setmana Santa dóna una empenta al consum

Molts analistes es demanen què passa amb el consum, que sembla que va més bé que no s’esperava. Segons les darreres dades de la Comptabilitat Nacional de Catalunya, va fer un salt important el quart trimestre de l’any 2023, i assenyalaven un creixement de la despesa familiar del 3% interanual. L’única explicació que sembla plausible és el creixement del nombre d’ocupats i una millora de la capacitat adquisitiva personal, per la desacceleració de la inflació.

De fet, el darrer informe de conjuntura del BBVA Research ja recollia aquesta possibilitat, i assegurava: “El consum privat se sosté en la creació d’ocupació, la disminució de la taxa d’estalvi i la millora dels salaris reals dels treballadors. En aquest primer trimestre del 2024 creixeria d’un 0,5%, i el consum públic augmentaria d’un 0,2%. Un repunt que té lloc malgrat la pujada dels tipus d’interès.” I apuntava un fet molt important, que no es té en compte habitualment. La percepció que les famílies consumeixen com més va menys béns i, en canvi, més serveis. És a dir, en la seva despesa tenen menys pes la roba i els aliments, i, en canvi, del 2019 fins ara, en guanyen la restauració, els viatges i les cures de salut. “A l’estil dels Estats Units”, diu.

Un aspecte ben recent de la millora en la despesa l’aportava el darrer “monitor de consum” de CaixaBank. Afirmava que l’activitat de les targetes espanyoles avançava “amb força a les portes de la Setmana Santa” i se situava en un 5,1% interanual (1,2 punts percentuals més que en la mitjana de febrer). La dada de la tercera setmana del març, que encara no inclou el període festiu, ve marcada per un repunt en el ritme de creixement del consum presencial (6,1% interanual, 0,5 punts percentuals més que no pas en la mitjana del febrer). Aquest fenomen s’observa en la majoria dels sectors, entre els quals destaca el comerç. Finalment, recull que l’activitat de les targetes estrangeres manté el ritme de creixement, amb un augment del 27% interanual (igual que la mitjana del febrer).

Avui Funcas ha dit la seva en les previsions econòmiques que ha presentat per a l’estat espanyol per al 2024-2025. Segons que diu, a causa de la menor aportació del consum públic i del sector exterior esperats per enguany, la despesa privada serà clau. I afirma que el consum privat se sostindrà gràcies als ingressos aportats per la creació d’ocupació i al desemborsament d’una part de l’estalvi acumulat l’any passat a conseqüència de la desinflació. Funcas preveu que una part d’aquest excés de liquiditat desaparegui enguany, per la qual cosa, la taxa d’estalvi baixaria fins al 10,3% però encara seria per sobre de la mitjana històrica.

Lligant caps, i segons les xifres de què es disposa, sembla que la gent té una mica més de confiança en el seu futur d’ençà del quart trimestre de l’any passat; d’aquí, la despesa més gran. El darrer exemple el tenim en la Setmana Santa, que, malgrat el temps que va fer, sembla que va deixar contenta l’hoteleria i els serveis col·laterals. Tot i la inflació i els preus elevats, que persisteixen, el 63% dels ciutadans de l’estat espanyol que ha anat de vacances diu que ha gastat igual que l’any passat, i el 18% assegura que ha incrementat el seu nivell de despesa respecte del mateix període del 2023. Són dades de l’estudi “El comportament del consumidor per Setmana Santa”, elaborat per AECOC Shopperview, el servei dedicat al coneixement i l’anàlisi dels canvis de comportament i l’evolució de les tendències de consum.

Segons que mostra aquest informe, si aquests ciutadans han mantingut la despesa o l’han augmentada durant els dies de Pasqua és perquè no hi ha hagut més remei, per l’increment dels preus (ho declara un 42%), o per la millora de la situació econòmica de casa seva (un 24%), o, senzillament, per l’absència de plans durant el mateix període de l’any passat, a diferència d’enguany (un 24%).

No és gens estrany, doncs, que el ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, magnifiqués, dimecres passat, l’evolució econòmica d’aquestes dates, i assegurés: “Les dades confirmen un inici de l’any espectacular per al sector turístic. Malgrat la borrasca Nelson, que va poder truncar els plans de molta gent aquesta Setmana Santa, les ciutats i pobles d’Espanya s’han omplert de milions de visitants.” I recordava que no havia estat sols són per dates destacades, com la Setmana Santa, sinó que al febrer havien visitat l’estat espanyol cinc milions de turistes internacionals, gairebé un 16% més que el mateix mes de fa un any. I cosa més important, aquests turistes també van incrementar la despesa i van deixar en els establiments del sector més de 6.700 milions d’euros (un 25% més que no pas fa un any).

A Catalunya, les darreres dades sobre consum de què disposem són les de l’indicador de Comertia, que es va fer públic divendres passat. Segons que explica, el conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a l’associació ha tingut una mitjana de creixement de l’1,4% durant el març, respecte del mateix mes de l’any anterior. Així doncs, les dades continuen mantenint un creixement a l’alça durant el primer trimestre de l’any.

Tot just després de la Setmana Santa, el 43% dels empresaris de l’associació considera que ha estat una campanya de vendes igual que la de l’any passat, el 33% la veu millor i el 24%, pitjor. De la mateixa manera, el 57% dels comerços ha augmentat el seu tiquet mitjà respecte del març de l’any anterior, alhora que el 31% ha tingut un tiquet igual i el 12% l’ha disminuït. En definitiva, ens diu que hi ha més volum de vendes i que molts compradors gasten més per visita. Amb aquests antecedents, no es pot dir que hagi estat un mal mes, malgrat haver estat especial i més curt per a alguns. I una bona prova és que, mirant endavant, els empresaris de Comertia situen la previsió de vendes de l’abril en un increment del 5,1%, respecte del mateix mes de l’any anterior. Una previsió a l’alça important.

Per als mesos vinents, torno a l’informe de CaixaBank i a les previsions que fa per a enguany, que opten pel consum familiar. Afirma que aquest 2024 es preveu que la demanda interna sigui el motor de creixement, impulsada pel consum privat, que es beneficiarà de la moderació de la inflació, d’un creixement demogràfic més alt (molt lligat a l’increment dels fluxos d’immigració) i d’un creixement robust dels ingressos, fruit del creixement de l’ocupació (de l’1,9%) i d’una certa recuperació del poder adquisitiu dels salaris. Esperem que ho encerti.