Què fer per Setmana Santa 2022? Les tradicions més singulars del país

En el calendari litúrgic cristià, la Setmana Santa és la cita que es viu amb més intensitat. Enguany, la majoria de tradicions tornen a la normalitat després dels dos anys de pandèmia. Es tornaran a fer la processó de la Sang, la Dansa de la Mort i la processó dels Misteris. VilaWeb us ofereix les tradicions més singulars que es poden fer per Setmana Santa 2022:

La Dansa de la Mort

Verges. Quan es fa? Dijous 14 d’abril a les 22.00. Cinc esquelets, col·locats en forma de creu i dansant al so d’un tabal, protagonitzen la tradició popular més coneguda de la Processó de Verges. Datada de l’edat mitjana (1347-1348), la Dansa de la Mort ens recorda amb una bandera, una dalla, un rellotge i uns platets, que la mort ni avisa ni perdona ningú.

Processó dels Misteris

Badalona. Quan es fa? Dijous 14 d’abril a les 21.00. Quan comença a fer-se fosc, es fa el Cant de la Passió, que dóna pas a la Processó dels Misteris, una de les més antigues de Catalunya. Les espelmes dels participants són l’única il·luminació d’una processó que desfila acompanyada d’un silenci sepulcral.

Davallament de la creu

Pollença. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a les 21.00. Divendres Sant moltes poblacions mallorquines celebren el davallament, que consisteix a desclavar els claus que mantenen la imatge de Crist a la creu i portar-la en processó. A Pollença es fa un dels davallaments més espectaculars, que data del 1650, amb la desfilada posterior, que baixa els 365 esglaons de l’Oratori del Calvari. Artà, Sineu, Felanitx i Son Servera són algunes de les poblacions en què també es representa el davallament.

Acte sacramental

Sant Vicenç dels Horts. Quan es fa? Dimarts 12 d’abril a les 22.00 i divendres 15 d’abril a les 17.30 i a les 19.00. La setmana Santa de Sant Vicenç dels Horts és l’única que fa una representació de l’acte sacramental dins una església: la parròquia de Sant Vicenç Màrtir. També comprèn uns altres actes, com ara la desfilada d’armats, el viacrucis i la processó de Penitència.

Processó de la Sang

Perpinyà. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a les 15.00. La festivitat s’atribueix al religiós valencià Vicent Ferrer, que va arribar a Perpinyà la tardor del 1415. Més de cinc-cents anys després, el 1950, es va recuperar la processó pel centre històric de la ciutat, en què destaca la figura del condemnat, vestit de vermell, mentre la resta va de negre.

Processó del Sant Enterrament

València. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a les 20.00. La processó del Sant Enterrament torna a ser presencial tres anys després, atès que el 2019 es va cancel·lar per la pluja i, els dos anys següents, per la covid. Reconeguda com a Festa d’Interès Turístic Nacional, és un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa marinera, a València.

Processó del Sant Enterrament

Tarragona. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a les 19.30. Hi participen els armats de la Sang i tretze associacions de Setmana Santa més, entre les quals germandats, gremis i confraries de Tarragona. Datada del 1550, la processó va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Trencà del Guió

Elx. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a partir de les 23.00. Una de les característiques principals de la processó que es fa a Elx és que, quan s’acaba, un dels membres d’una tripleta de ciutadans trenca un estendard negre davant la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, cosa que indica la culminació del dol.

Viacrucis

Sant Hilari Sacalm. Quan es fa? Divendres 15 d’abril a les 21.00. Els veïns de Sant Hilari representen les darreres hores de Jesucrist abans de la crucifixió.

Passió de Cervera

Cervera. Quan es fa? Fins el 30 d’abril. La passió de Cervera data del 1477 i és considerada la més antiga d’Europa, segons un estudi de la Universitat de la Sorbona, a París. Ja se’n poden comprar les entrades.

Passió d’Esparreguera

Esparreguera. Quan es fa? Fins el 30 d’abril. D’ençà de fa un segle, la passió d’Esparreguera presenta un espectacle que combina tradició i avantguarda. Les entrades ja estan disponibles.

Passió d’Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat. Quan es fa? Fins el primer de maig. Enguany Olesa proposa una representació de la passió de Crist renovada amb una durada més breu. Ja se’n poden comprar les entrades.

També són ben conegudes la passió d’Ulldecona i Vilalba dels Arcs, una interpretació a l’aire lliure.

Caramelles

Súria. Quan es fan? Dissabte 16 i diumenge 17 d’abril. Súria presumeix de ser la capital catalana de caramelles, amb el nombre més gran de participants. Daten del segle XVI i són reconegudes com a Patrimoni Festiu de Catalunya.

Caramelles del Roser

Sant Julià de Vilatorta. Quan es fan? Diumenge 17 d’abril. És el nom de la dansa tradicional de les caramelles de Sant Julià, considerades Patrimoni d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Caramelles

Callús. Quan es fan? Dissabte 16 i diumenge 17 d’abril. Actualment, dues colles fan les caramelles: la colla dels Grans i la colla dels Petits. L’element més singular de les festes de Callús són les ballestes que els participants fan servir per oferir flors a la gent.

Caramelles de pagès

Cardona. Quan es fan? Dissabte 16 i diumenge 17 d’abril. Les colles participants celebren l’arribada de la primavera escampant la Pasqua pel nucli antic, acompanyats de trabucs i la tradicional dansa dels cascavells.

Goigs dels Ous

Es fa al Conflent i a part del Rosselló. L’element singular d’aquesta festa és que els cantants de les caramelles són obsequiats amb cistelles, que contenen dolços i, tradicionalment, ous i botifarres. Els Banys d’Arles, Ceret, Argelers, Banyuls de la Marenda i Vilafranca de Conflent són alguns dels indrets on es manté aquesta tradició.

Matar el bujot

Ciutadella de Menorca. Quan es fa? Diumenge 17 d’abril. El bujot és un ninot fet de palla amb el cap d’olla que representa una persona o un fet que ha tingut protagonisme durant l’any. El pengen a una plaça o a un carrer amb d’un cartell explicatiu. A migdia, quan repiquen les campanes del Diumenge de Pasqua, uns caçadors disparen al bujot amb les escopetes fins que es cala foc. L’explicació més estesa d’aquesta tradició és que és un ritual de primavera per a espantar les coses dolentes de l’any.