30.04.2024 - 21:40
El govern de les Illes ha fet trontollar les bases de la pau social entorn del català en menys d’un any de legislatura. El dubte era si la presidenta, Marga Prohens, arribaria als límits als quals va arribar l’ex-president José Ramon Bauzá (PP) contra la llengua, amb les conseqüències fatals que va tenir per al seu executiu una dècada enrere. Però la necessitat de pactar amb l’extrema dreta de Vox ha tingut una resposta clara i ha conduït el PP a claudicar davant les exigències que arriben de la seu de Santiago Abascal. També és cert que hi ha qui pensa que, de fet, aquesta ha estat l’excusa perfecta per a desplegar les polítiques que realment són ADN del Partit Popular.
En aquest context, la setmana que hem començat és decisiva per diversos motius. El més clar és que servirà de termòmetre per a saber l’exaltació de la societat civil de les Illes contra les polítiques anticatalanistes i, sobretot, per a calibrar quanta força resta per a sortir als carrers després de l’energia gastada amb Bauzá, l’aparent tranquil·litat que oferí el pacte d’esquerres durant els darrers vuit anys i amb una pandèmia entremig, que va desgastar molt. Si bé és cert que a la societat de les Illes sempre li ha costat una mica de sortir al carrer –en massa– a reivindicar, quan ha calgut ho ha fet i amb moments històrics, com el de la riuada verda contra el TIL.
Per això hi ha molta expectativa posada en diumenge, en la primera gran convocatòria que ha fet l’Obra Cultural Balear (OCB), juntament amb els Joves per la Llengua, per dir “Sí a la llengua!”. Abans, per escalfar motors, es farà el primer Correllengua interilles de la història, que transportarà la flama per totes les Illes fins a arribar diumenge a la plaça Major de Palma, on hi haurà la concentració. Tot plegat s’esdevé en un context en què l’Assemblea de Docents i les camisetes verdes s’han reactivat, en què els sanitaris també s’han unit per defensar el català i en què l’extrema dreta du la batuta de les polítiques lingüístiques.
Els atacs del govern a la llengua
Què ens ha dut fins aquí? La resposta no és una de sola i no solament s’ha gestat al govern, sinó que s’hi han implicat les altres institucions governades per la dreta i l’extrema dreta. La que ha causat més malestar i ha dut Prohens a seguir els camins de Bauzá és el pla de segregació escolar, que vulnera el decret de mínims, sumat a un pla pilot que vol arraconar el català de les aules a tots els centres. La resposta va ser clara: més de dos centenars de centres públics van advertir que “la llengua no es toca”. Molts han rebut el conseller Vera amb les samarretes verdes, que s’han tornat a fabricar i els impulsors ja s’han trobat desbordats a causa de l’allau de peticions.
Per una altra banda, una de les primeres decisions que va prendre el govern Prohens va ser d’eliminar el requisit de català en la sanitat, convertint-lo en un mèrit. Una decisió que en tot moment s’ha justificat dient que és per a “fidelitzar” i per “atreure” metges, tot i que la Conselleria de Salut no dóna cap dada que justifiqui la decisió: és a dir, no s’ha provat mai que els metges no vulguin venir a les Illes per motius de llengua; de fet, el cost de l’habitatge és el principal problema que explica la falta de professionals. En aquest cas, la resposta també ha estat clara: més de set-cents professionals ja s’han adscrit a la plataforma Sanitaris per la Llengua.
L’eliminació del requisit a la sanitat també ha portat cua aquestes darreres setmanes. Vox empeny perquè aquesta decisió s’implanti a tota la funció pública. I, malgrat que el PP va haver de sortir a desmentir que la mesura s’implantàs, al novembre es va aprovar una moció de l’extrema dreta –amb el suport del PP– que impulsa mesures perquè el català no sigui necessari per a fer feina a la funció pública. De fet, al març es va aprovar una moció a l’Ajuntament de Palma en què s’obria la porta a eliminar el requisit.
A més a més, el mes de febrer passat, el PP i Vox van imposar l’ús del castellà en les comunicacions del parlament, una decisió que també ha estat gairebé històrica, perquè feia més de tres dècades que el BOIB es publicava íntegrament en català. També s’introdueix el castellà a la web i a les xarxes socials.
Els passos del PP i Vox contra el català s’han dirigit també cap al tancament de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, creada el 2020, i a la supressió de la Direcció General de Política Lingüística. Ara pretenen de crear una oficina que anomenen de “llibertat lingüística” i que dirigirà Vox. Preveuen de destinar-hi 750.000 euros. Quan van intentar de dur el text al parlament, es va haver de retirar perquè anava contra l’estatut i perquè era inconstitucional. El PP s’hi va oposar de manera frontal, però sembla que s’ha reactivat la feina per a constituir l’oficina.
Precedents
Sigui com sigui, l’OCB fa una crida a inundar el centre de Palma per “proclamar que estimam Mallorca i la nostra llengua amb un amor infinitament més fort que l’odi que li professen alguns”. Reclamen de tornar al consens estatutari. Per la seva banda, Joves per la Llengua celebren els seus trenta anys recordant que “toca córrer” del far de la Mola (Formentera) fins a Maó per reivindicar la llengua.
Aquesta setmana decisiva arriba amb alguns precedents, com les manifestacions durant l’època Bauzá, però també amb unes altres diades per la llengua encapçalades per l’OCB, com la que hi va haver a mitjans dels anys noranta, quan es reuniren unes 40.000 persones, o a final del mandat de Jaume Matas, el 2007, quan la flama per la llengua arribà a una plaça Major plena de gom a gom.
