20.05.2023 - 21:40
Tot i que la campanya electoral va començar molt abans de la data oficial i que només falta una setmana per a les eleccions, encara hi ha més incògnites que no certeses, amb un frec a frec entre candidatures i un alt nivell d’indecisos.
El sondatge del CIS que es va publicar la setmana passada, més enllà de l’estimació de regidors, revela un factor fonamental que obliga els partits a intensificar l’activitat i les promeses i a endurir el discurs. Perquè el cas és que més d’una quarta part dels electors decideix el vot durant la setmana de les eleccions.
Concretament, a València sol decantar-se per un partit durant els últims set dies un 25% dels electors, és a dir, unes 145.000 persones. Una xifra molt més alta que el suport obtingut pel partit més votat, Compromís, que va arreplegar 106.395 vots. De fet, un 6% es decideix el mateix dia de les eleccions o el dia abans, durant la jornada de reflexió.
A Barcelona els qui decideixen el vot els darrers dies encara són més. Més d’un 30% dels electors, unes 340.000 persones, acaba de veure clarament l’opció que vol durant l’última setmana, i gairebé un barceloní de cada deu durant el cap de setmana de les eleccions.
Sobre això, cal remarcar que a Barcelona l’any 2015 la diferència entre el primer partit més votat i el segon va ser de només 17.200 vots, i el 2019 encara va ser més estret, de 4.800. Un lloc molt important en les municipals, perquè si no hi ha una majoria absoluta en la investidura, el partit més votat és el que assumeix la batllia. Amb aquests nivells d’indecisió, ara com ara és impossible de pronosticar qui serà el guanyador.
Això fa que sigui crucial per als partits polítics aquesta setmana, en què proven de fer arribar anuncis i missatges d’última hora perquè els votants potencials que no han pogut convèncer fins llavors s’acabin de decantar. De fet, irremeiablement, són aquests votants indecisos que acabaran determinant les majories.
Indecisos i la incògnita de l’abstenció
Una altra dada que reforça la importància d’aquesta última setmana és que només un 13% de valencians i un 12% de barcelonins diu que sempre vota el mateix partit. La gran majoria diu que vota el que més el convenç en aquell moment i, si no en troba cap, no vota.
Les anomalies de les municipals: gairebé la meitat dels catalans no sap qui és el seu batlle
A València, és molt probable que hi hagi un augment de la participació, després d’haver baixat gairebé de sis punts ara fa quatre anys, en una votació en què no van coincidir municipals i autonòmiques. El CIS revela que un enquestat de cada cinc encara no sap què farà i solament un 2% respon que s’abstindrà; tot i que, tenint en compte que la participació de les últimes municipals va ser del 66%, seran molts més els que acabaran prenent aquesta opció.
Els partits més en forma ara com ara, segons el sondatge, són els dos amb més possibilitats d’aconseguir la vara de batlle: Compromís i el PP. Són els que tenen el percentatge d’indecisos més baix i un 70% dels votants del 2019 ja asseguren que els tornaran a votar. La principal fuita de Compromís és cap al PSPV, amb la pèrdua d’un 8% dels votants, però, en l’altre sentit, en guanya un 7% dels dels socialistes, un 20% de Podem i un 31% dels que llavors no tenien divuit anys. De manera que l’equip de Joan Ribó opta a tornar a encapçalar l’Ajuntament de València.
El PP perd una part important dels votants cap a Vox (11%), però ho compensa i fins millora les expectatives tot rebent un votant de cada cinc dels que van optar per Vox, més de la meitat dels que votaren Ciutadans (54%), que va obtenir sis regidors, i també és capaç de mobilitzar un 11% dels abstencionistes. Això fa que la majoria de sondatges el situïn clarament com a primera força.
A continuació vénen el PSPV i Vox, amb algunes tendències positives i algunes de negatives. Els socialistes mantenen una part de votants i compensen la pèrdua de vots cap a Compromís amb l’arribada d’electors d’aquest partit, però tenen un nivell d’indecisos més alt. En canvi, és el partit que mobilitza més abstencionistes (17%). Per una altra banda, Vox es preveu que millori amb escreix els dos regidors del 2019. Si bé perd un 20% de vots cap al PP (5.625 paperetes), en guanya molts més provinents dels populars (9.276) i, a més, arreplega un votant de cada deu dels de Ciutadans i és el partit més vots entre els que no tenien encara divuit anys (32%).
Els que es troben en una situació més complicada són Podem i Ciutadans. Unides Podem, que va obtenir un 4,17% dels vots i cap regidor, té un alt nivell d’indecisos i un 17% dels votants ara votarien el PSPV, un 20% Compromís i solament un 28% té clar que repetirà. Ciutadans passaria d’un 18% dels vots a una situació dramàtica, perquè només té assegurat un 5% dels vots i dos terços dels votants ja han decidit canviar de vot i optar pel PP o Vox.
En el cas de Barcelona, segons una estimació de la Vanguardia, es preveu que la participació baixarà de 12 punts i que enguany serà del 54%. Tanmateix, molt poca gent reconeix en el CIS que no votarà i només se supera l’1% entre els votants d’ERC i de Vox de fa quatre anys.
En canvi, un 24% de la població assegurava que encara no sabia qui votaria. Segons el sondatge, Junts és el partit més en forma, amb un percentatge d’indecisos més baix i retenint un percentatge més gran de votants. A més, rebria el vot d’un 19% dels que fa quatre anys van votar ERC, un 7% dels del PP i un 4% dels del PSC. No obstant això, cal tenir en compte que el 2019 solament va aconseguir cinc regidors.
Els següents partits més consolidats són el PSC i els comuns, que ja van ser dels més votants. La principal transferència de vot dels socialistes va als comuns i viceversa. A més, el partit d’Ada Colau seria el que rebria un percentatge més gros dels que no tenien divuit anys, els que es van abstenir i els que no tenien dret de vot.
En canvi, ERC, que fa quatre anys va ser la força més votada, té una taxa de retenció més baixa, amb una part dels votants que va a Junts i comuns i una part d’indecisos encara elevada. Per a Ernest Maragall, doncs, aquest final de campanya serà clau si vol provar de remuntar la situació.
El partit que més patirà sens dubte serà Ciutadans, que en les eleccions del 2019 es va presentar amb el nom de Barcelona pel Canvi de bracet de Manuel Valls, i aconseguí sis regidors. Sorgit d’aquesta coalició, del nucli de Valls, es presenta Valents. Ara com ara, un 39% dels ex-votants de Ciutadans és indecís, mentre que el partit més votat entre els que van optar per la coalició és el PP (17%), un 12% votaria Ciutadans i un 10% Valents, i no es preveu que superi la barrera electoral del 5% ni l’un ni l’altre.
Com afecten els resultats l’abstenció, el vol nul i el blanc?
Les diverses maneres de no votar els partits té efectes diferents en el resultat final, segons si és abstenció, vot nul o vot en blanc. L’abstenció, no votar, pot tenir efectes polítics si és molt acusada, oimés si es concentra en un espai polític concret: les formacions que hom vol castigar noten una baixada en la seva base electoral i, en canvi, els seus competidors aguanten o augmenten el suport, cosa que es tradueix en una pèrdua de representació dels primers.
Un vot és nul quan el sobre té més d’una butlleta de partits diferents o conté material o símbols no prevists en el procediment electoral en qüestió. El vot es compta com a vot emès, però com a no vàlid: els vots nuls no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits, de manera que, en el recompte, no beneficien ni perjudiquen cap partit més enllà del fet que una formació perdi un antic votant.
El vot en blanc, en canvi, sí que es compta com a vàlid i s’inclou en la participació. És per això que es diu que afavoreix els partits grans, perquè encareix l’obtenció de representants. A les eleccions municipals cal un mínim del 5% dels vots per a ser elegit. Per tant, com més vot en blanc hi ha, més creixen els vots totals i, en conseqüència, cal un nombre de vots més alt per a arribar al 5%. A les formacions grans, que superen folgadament el 5%, el vot en blanc no els és cap problema, però per a les petites pot significar la diferència entre ser als ajuntaments o no ser-hi.
