L’executiva d’ERC es reuneix pendent de tancar l’acord amb el PSC

L’executiva nacional d’ERC es troba reunida d’ençà de vora les deu del matí a la seu del partit, al carrer de Calàbria de Barcelona. La direcció d’ERC està pendent de tancar els darrers detalls de l’acord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, que s’espera que es pugui fer públic ben aviat, potser avui mateix.

Segons que informen fonts d’ERC a VilaWeb, al principi de la reunió els negociadors han explicat al conjunt de l’executiva el contingut de l’acord que han pogut pactar fins ara i han intervingut tots els membres de l’executiva. A les vuit s’ha convocat una compareixença de premsa per informar del resultat de l’executiva.

Ahir, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va dir que queden serrells de l’acord per a garantir “que un eventual canvi de govern no implicarà que es desmunti”. A més, avançava que no accepten el consorci tributari que proposen els socialistes com a resposta a l’exigència de pactar un finançament singular: “El consorci ens recorda la relació de minoria d’edat que tenim amb l’estat espanyol. Catalunya vol la majoria d’edat i una relació bilateral.”

La setmana que comença pot ser especialment significativa i marcar la política catalana dels anys vinents. Els negociadors d’ERC van avisar des del primer moment que no estaven disposats a allargar les converses fins al final i van marcar juliol com a termini per a tancar un acord. I van deixar-ho marcat al calendari quan van afirmar que el primer d’agost, dijous, preveien fer la consulta telemàtica a les bases per demanar-los l’opinió sobre el pacte amb el PSC.

De fet, la consulta de les bases d’ERC és el factor d’inestabilitat més gros ara com ara a la política catalana. Si anys enrere un pas així es podria haver vist com una formalitat perquè els militants feien confiança a l’equip negociador, la crisi interna d’ERC ho fa absolutament impredictible. Una negativa a l’acord d’investidura aboca, pràcticament amb tota seguretat, a una repetició electoral, que seria el 13 d’octubre. Què representaria per a ERC tornar-se a enfrontar a les urnes? Normalment, les repeticions electorals afavoreixen els partits grossos –en aquest cas, PSC i Junts–, perquè els votants solen concentrar el vot en aquells partits que creuen que poden tenir més oportunitats de governar i, per tant, desfer el nus que ha forçat la repetició electoral. A més, la situació d’ERC és complicada, per dir-ho amb paraules suaus: no té candidat –Pere Aragonès va fer un pas al costat després de la patacada de les darreres eleccions–, encadena un cicle electoral negatiu i la crisi pels cartells dels germans Maragall i l’existència d’una estructura per a practicar el joc brut polític han fastiguejat bona part de l’electorat d’ERC.

El resultat electoral que podria aconseguir ERC és del tot incert, però no hi ha res que pugui fer pensar que podria millorar el resultat. En tot cas, mantenir els vint diputats actuals –després de perdre’n tretze– seria motiu de celebració. Però malgrat això, la militància d’ERC té arguments per a dir que no a la investidura d’Illa, la cara més espanyolista del PSC i un gripau molt difícil d’empassar que hipotecaria les possibilitats d’ERC de reconnectar amb els antics votants. A més, a falta de conèixer el contingut de l’acord, molt difícilment podrà satisfer la reclamació d’una reforma en el sistema del finançament que permeti a Catalunya de recaptar els imposts. I fins i tot si els equips negociadors haguessin trobat una fórmula que s’hi assembli, l’incompliment històric dels socialistes pot decantar la balança cap al no. Aquests dies hem vist com el PSOE s’esforça a tenir cura d’ERC amb la signatura del traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital i una reunió bilateral entre Aragonès i Pedro Sánchez, però és una operació tan forçada que se li poden veure les costures.

I encara un factor més: l’enfrontament públic i obert entre Oriol Junqueras i Marta Rovira i el seu entorn pot ser un condicionant. Junqueras va deixar la presidència després dels mals resultats de les eleccions al parlament, però amb la intenció de tornar a presentar-se al congrés nacional que el partit farà al novembre. De manera que pren distància de la direcció del partit en un moment especialment difícil: intentar de tancar un acord que valgui la pena amb el PSC. Junqueras fa setmanes que recorre Catalunya parlant amb la militància per mirar de recuperar confiances. Quina posició pública acabarà tenint sobre el possible acord? Podria arribar a demanar de votar-hi en contra? I com influiria això en la consulta a la militància?

Divendres, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va dir en una entrevista al 3/24 que veu possible de tancar un acord amb el PSC, però que el principal escull poden ser les bases d’ERC. “Hi ha molta desconfiança”, va dir. Una afirmació que, si bé no deixa de ser certa, també és una mesura de pressió al PSC per dir-los que els primers interessats que sigui un bon acord són els socialistes, per a garantir que la militància d’ERC l’autoritza.

El retorn de Puigdemont

Si finalment les bases d’ERC avalen l’acord, hi haurà un ple d’investidura, segurament la setmana vinent. I, de retruc, es posaria en marxa l’operació tornada de Carles Puigdemont, que es va comprometre a tornar per participar en el ple d’investidura i dissabte ho va reblar en un acte als Banys i Palaldà (Vallespir) amb la militància de Junts, que fa temps que estan avisats que no facin vacances gaire lluny per si cal activar-se.

No se sap com serà el retorn, però Puigdemont ho tindrà francament difícil per a arribar al Parlament de Catalunya. Sap que el més probable és que sigui detingut i, una volta posat a disposició judicial, la situació més probable és que en decretin l’empresonament provisional i hagi de passar una temporada a la presó. Ara bé, no és negligible l’impacte que l’empresonament de Puigdemont tindria per al començament d’un govern d’Illa, per al procés de pacificació entre Catalunya i l’estat espanyol i, de retruc, per a l’estabilitat de Pedro Sánchez, a qui costarà molt que Junts li voti el pressupost.