Una setantena de representants municipals es conjuren per impulsar el català

Una setantena de representants municipals s’han reunit per mirar d’impulsar el català dels consistoris estant. Ha estat en la primera Trobada de Municipis Actius pel Català, una jornada convocada per la Plataforma per la Llengua que s’ha fet al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La jornada ha servit per a compartir bones pràctiques i fer xarxa entre batlles i regidors, i és el primer gran acte d’ImpliCAT, una nova línia d’acció de l’entitat per a impulsar la política lingüística municipal.

“L’ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania i és, segurament la que més pot incidir en la vida dels ciutadans”, ha defensat Tània Infante, regidora de Comerç i de Cultura i Llengua de Manresa, una de les ponents de la taula rodona inicial de la jornada. “El repte és tornar a posar la llengua a l’agenda”, ha afegit Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política lingüística de Reus, perquè “amb el pas dels anys, ens n’havíem oblidat”. Una acció que, a parer dels organitzadors de l’esdeveniment, s’ha de fer a tot el país, també en indrets “històricament més catalanoparlants”, com pot ser Girona, que “ha deixat de ser aquella Gàl·lia sense problemes amb el català”, com ha expressat Núria Riquelme, sisena tinenta de batllia de Servei a les Persones i Convivència i regidora de Llengua Catalana del municipi.

Per fer-ho, tots els ponents, també Montserrat Caupena, de Terrassa, i Eulàlia Serrat, de Tiana, han destacat que calia que les polítiques lingüístiques fossin transversals i totes les àrees les assumissin com a pròpies, a més de treballar amb el teixit social. Un dels temes més debatuts durant la jornada ha estat el reglament d’ús de la llengua catalana. És la normativa que determina les directrius per a l’ús del català dins les organitzacions i administracions públiques, i té com a objectiu fomentar i garantir l’ús del català en diversos àmbits municipals.

En molts casos, la norma es va aprovar fa anys i molts ponents han coincidit que caldria actualitzar-la “tenint en compte els reptes actuals de la societat”. Alguns municipis que han treballat per fer-ho han explicat que havien rebut al·legacions en contra que havien alentit els processos.

Més qüestions que han tractat durant la jornada: fer clàusules amb recomanacions, aplicar mesures i obligacions en relació amb els usos lingüístics als contractes públics, fer inspeccions als establiments comercials per a informar de la normativa sobre la llengua i sensibilitzar els ciutadans en l’ús de la llengua, entre més.