22.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 23.05.2018 - 09:03
Ahir l’estat espanyol va rebre un revés dur de la justícia alemanya, que va tornar a denegar-li l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. D’ençà que el president va ser alliberat, el 5 d’abril, perquè el tribunal alemany va resoldre que no hi observava rebel·lió, Pablo Llarena hi havia anat enviant més proves que poguessin reafirmar la seva acusació. Però ahir el tribunal de Slesvig-Holstein va tornar a desacreditar-lo. Aquest cop de porta també és un fracàs de Mariano Rajoy, que fa temps que es va abocar a la judicialització del cas català per resoldre el problema. Però això no és sinó el començament d’una setmana d’infart –políticament parlant– per al president espanyol.
El front de Rajoy no es limita a Alemanya i prou. Aquests últims dies, Ciutadans i el PSOE han endurit el discurs contra el sobiranisme, cosa que ha obligat Rajoy a fer-se sentir. Dissabte va anunciar un nou envit contra el govern català: va dir que no publicaria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nomenament dels consellers empresonats o exiliats. Aquest cos a cos amb Quim Torra no té pas el sol objectiu d’evitar que Turull, Rull, Puig i Comín siguin investits, sinó també assolir una petita victòria que retorni el PP a la lluita per ser el màxim combatent de l’independentisme.
Torra de moment no s’arronsa i manté la presa de possessió dels consellers del seu govern avui. Ahir el secretari del govern, Víctor Cullell, va enviar una carta al govern espanyol demanant que aclareixi per què no ha autoritzat la publicació dels noms al Diari Oficial. ‘Que ens ho diguin avui, perquè la presa de possessió és prevista per a demà’, deia la lletra. I va afegir que si es manté la negativa a publicar els nomenaments, la Generalitat considerarà si emprèn mesures legals contra l’estat espanyol.
Amb un ull al País Basc
Tanmateix Rajoy té les mans lligades. En aquest tauler d’escacs també hi entra en joc el PNB, que va vincular l’aprovació del pressupost a la retirada del 155. I no publicar els noms dels consellers, tècnicament, es mantenir la intervenció. Al marge que Rajoy podria prevaricar en cas que decideixi d’impedir la formació de govern, tal com explicava l’ex-lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías en aquesta entrevista, també podria trobar-se sense l’aprovació del pressupost que li ha de donar estabilitat en la recta final de la legislatura.
No és cap secret que el PNB farà qualsevol cosa per dir que sí als comptes, perquè inclouen una injecció de 570 milions en infrastructures al País Basc. Però la gestualitat política és important. Per aquest motiu Rajoy no pot ser dur contra els consellers si no vol perdre el suport basc. Dins el PNB hi ha veus crítiques amb la possibilitat d’un vot favorable al pressupost, com la del portaveu al parlament basc, Joseba Egibar, que aquest cap de setmana insistia a dir que el suport dependria de si s’acabava retirant el 155. L’esquerra independentista basca, a més, ja fa sentir el seu alè al clatell del PNB.
¿Pero no tenía claro el PNV que con 155 en vigor ni negociaría ni apoyaría los Presupuestos? ¿”Analizar si apoya”? 🤷🏻♂️🤷🏻♂️🤷🏻♂️ https://t.co/md5BJBzTRo
— Jon Inarritu (@JonInarritu) May 20, 2018
A Catalunya també afegeixen pressió. El vice-president primer del parlament, Josep Costa, va ser molt clar: ‘No tinc cap dubte que el PNB farà el mateix que hauria fet en el cas que fos el lehendakari, i no el president, qui estigués impedit de nomenar els consellers del seu govern.’
Demà comença la votació dels pressupostos de l’Estat. No tenc cap dubte que el PNB farà el mateix que hauria fet en el cas que fos el Lehendakari, i no el President, el qui estigués impedit de nomenar els consellers del seu govern.
— Josep Costa (@josepcosta) May 21, 2018
Gürtel: la convidada inesperada
Enmig de l’envit català, la pugna amb Ciutadans i PSOE, i l’aprovació del pressupost, el pitjor cop per a Rajoy i el PP podria ser la sentència del cas Gürtel, que és a punt de sortir a la llum. Mitjans espanyols tenen coll avall que l’Audiència espanyola condemnarà el PP per haver-se lucrat en la trama de Francisco Correa. Si fins ara era l’únic partit europeu investigat per corrupció, una frase esgrimida per tota l’oposició política durant els últims anys, aquesta sentència li podria significar un cop moral molt dur. Arribats a aquesta situació, als dirigents del PP els costarà Déu i ajut d’esquivar una disculpa pública.
Per una altra banda, caldrà mirar amb molta atenció la sentència per a la dona de Luís Bárcenas, Rosalía Iglesias. Bárcenas s’encara a 39 anys i mig de presó, però, a més, la fiscalia anticorrupció en demana 24 per a la seva dona. Si Iglesias entrés a la presó, podria canviar radicalment l’estratègia de Bárcenas en el següent judici que té pendent i que pot implicar més conseqüències polítiques al PP, car es tracta de la seva presumpta ‘caixa B’.
Per començar a encarar la setmana, ahir Rajoy va haver de bregar amb la detenció d’Eduardo Zaplana, ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre de Treball de José María Aznar. El seu nom havia aparegut vinculat a l’operació Púnica i també va sortir en converses enregistrades a Ignacio González, ex-president de la comunitat de Madrid, durant l’operació Lezo. Però ahir la Guàrdia Civil el va detenir acusat d’haver rebut diner negre de paradisos fiscals, obtingut en comissions per adjudicacions de contractes que es van concedir de manera irregular.
Si amb tot això Rajoy no en tingués prou, demà es complirà el termini de seixanta dies recomanat perquè el tribunal de Slesvig-Holestein prengui una decisió definitiva sobre el lliurament de Puigdemont. Havent dit que no a la rebel·lió, només li resta pronunciar-se pel delicte de malversació. Tanmateix, la possibilitat que demà es prengui la decisió definitiva és gairebé remota, car Llarena la setmana passada encara enviava documentació. És per això que segurament es prorrogarà la decisió trenta dies més. Sigui com sigui, Rajoy no acabarà la setmana de la mateixa manera que l’ha començada.
