20.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 24.11.2021 - 11:07
Portar la veu del món rural a Barcelona, al si del debat de l’alimentació sostenible, enguany que Barcelona n’és la capital mundial, i fer-ho amb reflexions que incorporen l’art i la ciència: aquesta és la columna vertebral del projecte que conté el Festival TerraTecaTraca, que es farà a Barcelona des d’avui fins el 28 de novembre. Una setmana de propostes i debats que volen posar cara i veu a les reflexions d’aquells que viuen i treballen el camp i la mar. Quins problemes tenen? Quines realitats proposen? Quins vincles creuen que cal establir amb les urbs? Com crear una xarxa alimentària i sostenible justa i saludable, també als territoris rurals, que és on hi ha els conreus i els pagesos que els fan possibles? Els organitzadors del festival són categòrics: “No podem entendre els actuals debats al voltant de l’alimentació i les transformacions que el sistema alimentari necessita, sense entendre que el món rural n’ha de ser protagonista.”
La proposta de TerraTecaTraca fa mesos que va començar a caminar. S’han creat set residències artístiques a diferents zones rurals de Catalunya, on gent dels àmbits de la pagesia, la ramaderia i la pesca han interactuat amb artistes i científics en la producció d’una exposició itinerant i l’organització de les jornades de Barcelona. Durant aquest temps de reflexió han sortit grans debats sobre el consum (o no) de carn, l’expropiació sistemàtica de terres fèrtils en favor de qualsevol projecte industrialitzador, la importància de les llavors i la seva relació amb el llenguatge i la cultura d’un territori…
La idea va sorgir del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i de la UOC i les entitats que hi han desenvolupat projectes són el centre d’art ADDEND, a la Morera de Montsant (Priorat), amb el projecte “Vi, identitat i territori”; CACiS el Forn de la Calç, un centre d’art contemporani i sostenibilitat a Calders (Moianès), amb “Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local”; la residència Can Serrat, una masia del Bruc, al peu de Montserrat, amb “Terra en mudança”; el Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), amb “Ramats de la biodiversitat”; el Centre Quim Soler la Literatura i el Vi, al Molar (Priorat), amb “Llavors vives i sobiranes!”; l’obrador Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, amb “Aus, arròs i mimetismes”; i la Nau Côclea, centre de creació contemporània a Camaller (Alt Empordà), amb “Xarxes de coneixement per una pesca sostenible”.
Els organitzadors consideren que la sobirania alimentària és un sistema transformador. Amb l’Ajuntament de Barcelona han establert un diàleg, però denuncien les contradiccions que conté el discurs a favor de la sobirania alimentària en relació amb les pràctiques públiques que s’imposen. Per exemple, quan es fa una compra pública d’aliment per als menjadors socials i el banc d’aliments, aquesta compra no afavoreix la petita pagesia. O el funcionament de Mercabarna, una central de distribució pública que abasteix els mercats municipals amb molts productes importats i no compleix els principis de sobirania alimentària. Demanen que n’assumeixi responsabilitats i que no redueixi el discurs només a interpel·lar el consumidor.
Els organitzadors demanen coherència a les polítiques de les institucions públiques (ajuntaments, Generalitat de Catalunya, diputacions, consells comarcals…) no tan sols en relació amb la sobirania alimentària, també en general amb les polítiques que es fan a les zones rurals, la implantació d’energies renovables i més grans desafiaments que implica l’emergència climàtica.
Avui, representants de totes les associacions, artistes i pagesos que hi participen presenten conjuntament el Festival TerraTecaTraca, a les 12.00 a l’Aula 1 del CCCB. I a la tarda, a les 18.00, a La Vaqueria, Servei Civil Internacional, al barri del Raval, es fa una taula rodona amb el títol: “Agroecologia i ecofeminismes: sistemes alimentaris locals davant de crisis globals“. A partir d’aquí, cada dia de la setmana entrant hi haurà un acte d’una de les residències d’art, amb l’acció artística que han desenvolupat. (Consulteu-ne el programa). Entre els artistes que hi han participat hi ha: Marco Ranieri, Martina Manyà, Duncan Gibbs, Neus Borrell, Mercis Rossetti, Martí Guixé, Jordi Boldú i Sònia Gómez.
