Quin impacte tindrà el resultat del 20-D en el procés d’independència?

Les eleccions espanyoles s’escauen en un dels moments més delicats del procés independentista català. Els resultats del 27-S van donar a la CUP la clau de la investidura del candidat de Junts pel Sí, Artur Mas. Això va obrir un compàs d’espera que ha deixat el sobiranisme en un estat d’incertesa poc habitual. La CUP va marcar al calendari una data per al desenllaç d’aquesta incertesa: el 27 de desembre farà una assemblea on prendrà una decisió definitiva. Mentrestant, la renovació del congrés espanyol i del senat ha seguit el seu curs i diumenge tots els ciutadans amb dret de vot a l’estat espanyol són cridats a votar.

Després de l’experiència de Junts pel Sí, l’independentisme es presenta dividit als comicis espanyols o, directament, demana l’abstenció. Democràcia i Llibertat va per una banda, ERC per una altra i la CUP demana de no anar a votar. A més, alguns sectors independentistes es deixen seduir per una promesa de referèndum que tan sols es podria fer realitat si Podem aconseguís la majoria absoluta, hipòtesi que no dibuixa cap enquesta, ni de bon tros. El sobiranisme s’ha afanyat a deixar clar que el 20-D no pot considerar-se una segona tanda del plebiscit sobre la independència. Tanmateix, les comparacions seran inevitables i la voluntat de treure’n conclusions, previsible. Mirem d’avançar quines poden ser les conseqüències del 20-D, segons un resultat o un altre, en els passos següents del camí cap a la independència.

La pugna per l’hegemonia del sobiranisme
Quan, després d’haver-se presentat plegats el 27-S, CDC i ERC van anunciar que ara anirien separats, tothom sabia que aquest diumenge els sobiranistes es mesurarien les forces. La fórmula conjunta al setembre es va aconseguir per insistència del president Mas, mentre que la fórmula separada és la que sempre s’ha estimat més Oriol Junqueras. Les enquestes presenten una llista republicana en auge, beneficiada pel buit deixat per la CUP, mentre que Democràcia i Llibertat (DiLl) –fórmula de CDC després del trencament amb Unió– pot perdre suport. Aquesta tendència assenyalada per les enquestes porta a un frec a frec intens entre les dues forces principals de l’independentisme.

Si bé és lògic que l’hegemonia política catalana es disputi en eleccions d’àmbit principatí, el resultat dels comicis pot alterar la correlació entre convergents i republicans. Si ERC aconsegueix més bon resultat que DiLl, no és previst que demani contraprestacions ni un reforçament del seu poder al govern que resulti de la investidura de Mas. Tot plegat seria molt diferent si s’han d’acabar repetint les eleccions perquè no s’arriba a cap acord amb la CUP. Aleshores, el resultat del 20-D pot deixar via lliure a una pugna molt més oberta per a les pròximes eleccions, el debat sobre si caldria repetir Junts pel Sí i el repartiment de candidats. També hi ha qui creu que si el resultat és favorable a ERC la CUP pot insistir en la necessitat d’un canvi de lideratge en el procés independentista.

Una Espanya ingovernable
La disputa de l’hegemonia sobiranista és una pugna paral·lela a la reconfiguració del mapa de partits espanyol. Totes les enquestes indiquen la fi del bipartidisme absolut a Espanya. L’auge de Podem i Ciutadans i l’afebliment de la base electoral de PP i PSOE apunten a una geometria parlamentària complicada al congrés espanyol. Les noves majories que es van configurant poden portar a un estat ingovernable. Ara mateix, tan sols un pacte entre PP i PSOE –la gran coalició– o, segons el resultat final, un pacte entre PP i Ciutadans semblen possibles. Tanmateix, les últimes enquestes fan pensar que la gran coalició seria l’única suma possible. Políticament, és ara mateix inexplicable que es faci aquesta aliança a l’estat espanyol. Tot plegat fóra un indicador de dificultats molt grans per a formar govern.

Aquesta és la hipòtesi que analitzava Vicent Partal en un editorial la setmana passada: ‘I què passaria aleshores? Doncs que, de la mateixa manera que ara passa al Principat, els espanyols haurien d’estar primer tres mesos amb un govern provisional a Madrid i després tres mesos més per a convocar noves eleccions.’ I afegia: ‘I ací és on torne a la tesi inicial: imagineu-vos si això passàs amb un govern format a Catalunya a començament de gener. Durant mig any llarg aquest govern català aniria duent endavant el procés cap a la independència sense que a Madrid ningú pogués exercir cap contrapès fort. I és evident que la situació política seria molt més que apassionant.’

Si guanya Ciutadans a Catalunya…
Un altre focus d’interpretació és l’ordre dels partits al Principat. Qui quedarà primer? Com afectarà això el procés? Les enquestes indiquen una mena d’empat de quatre a Catalunya. ERC, Democràcia i Llibertat, En Comú Podem i Ciutadans es disputen la primera posició. Si es confirma la tendència, pot haver-hi un final d’etapa sense cap escàpol i una arribada en pilot. De tota manera, al final sempre hi haurà un color que, mal que sigui per dècimes de vot, pintarà el color del mapa en la visualització de resultats. I és aquí on hi pot haver la guerra mediàtica per imposar un relat determinat sobre el 20-D.

Si guanya una de les formacions independentistes, el procés quedarà reforçat perquè serà la primera vegada que el sobiranisme és primer en unes eleccions espanyoles. Però si guanya Ciutadans, l’atac dels mitjans de comunicació espanyols serà molt fort. I caldrà veure com ho expliquen els mitjans internacionals. No costa pas d’imaginar titulars com ara ‘Els contraris a la independència guanyen les eleccions estatals a Catalunya.’ A més, Ciutadans haurà guanyat unes eleccions al Principat per primera vegada i farà servir aquesta gesta per insistir en el fracàs de l’independentisme i la ingovernabilitat de Catalunya. Cal no oblidar que és el partit que ha fet més bandera de la lluita contra la immersió lingüística a les escoles.

I si guanya En Comú Podem…
Una altra opció alternativa a la victòria dels independentistes és que guanyi En Comú Podem. Més enllà de la regeneració i la crítica a les polítiques ‘neoliberals’ imposades per la troica, En Comú Podem branda el referèndum com a única solució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Després de la victòria ajustada de l’independentisme el 27-S, un triomf d’aquesta candidatura seria interpretat ara com la voluntat de tornar a una casella superada. D’alguna manera, hi pot haver la temptació de deslegitimar la via oberta per Junts pel Sí i la CUP al parlament amb la declaració rupturista aprovada al parlament el 9 de novembre. A més, una primera posició de la llista presidida per Xavier Domènech donaria aire a la recuperació del fil perdut de la tercera via.

L’extinció d’Unió?
La tercera via que pot ser represa per En Comú Podem quedarà extingida probablement pel flanc dret. El 20-D pot fer desaparèixer del panorama polític la Unió Democràtica que es va quedar Josep Antoni Duran i Lleida. Duran ha estat una pedra a la sabata del procés independentista. La seva extinció donarà espai als Demòcrates de Catalunya –la formació sobiranista escindida d’Unió a principi d’estiu–, compromesos absolutament amb la independència. Per tant, si Duran resta fora del congrés espanyol, els defensors de la tercera via es quedaran sense referència al centre-dreta.

L’esvaïment del referèndum
Sigui quin sigui el resultat d’En Comú Podem a Catalunya, el 20-D serà una fotografia de l’estat espanyol per a veure amb quin suport compten els defensors d’un referèndum pactat. Per a fer un referèndum a Catalunya sobre la independència caldria una majoria absoluta al congrés que aprovés la cessió de la competència al govern de la Generalitat o que el convoqués directament. I no hi ha cap enquesta que avali aquesta possibilitat, car PP, PSOE i Ciutadans s’hi oposen frontalment.

Per tant, la viabilitat de fer un referèndum a curt termini sobre la independència amb el vist-i-plau de l’estat espanyol serà enterrada diumenge. Els qui han defensat aquesta via –En Comú Podem i Unió– hauran de reformular les propostes de solució del conflicte, tal com admetia Domènech en aquesta entrevista.

Abstenció diferencial
L’aposta de la CUP a les eleccions espanyoles és la crida que va fer dimarts a favor de l’abstenció. Setmanes enrere havia decidit que no es presentaria a les eleccions espanyoles, en coherència amb la seva línia històrica. Si bé a l’enquesta del CIS s’apuntava que tan sols un 8% dels qui van votar la CUP pensaven quedar-se a casa diumenge, caldrà veure si la crida feta dimarts pot acréixer el percentatge d’independentistes que s’abstenen. Finalment, la manera de mesurar aquesta abstenció de caràcter polític intencionat serà comparant la que hi hagi a Catalunya amb la de l’estat espanyol. Si l’abstenció diferencial fos significativa, es podria interpretar en termes de desconnexió i suport a la independència i a la ruptura.