12.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.04.2024 - 22:02
Llistes continuistes, partits que incorporen noves personalitats, candidatures noves. A les eleccions a Catalunya del 12 de maig, s’hi presentaran vint-i-una candidatures de tots els colors. Al marge dels vuit partits que actualment tenen representació al parlament, n’hi ha una dotzena més que es presenten a les eleccions al parlament. Hi ha vuit candidatures independentistes i hi ha alguns partits que han canviat de marca, com ara Junts o els Comuns.
Les llistes les han d’acabar de validar les juntes electorals de les demarcacions, que s’encarregaran de detectar si hi ha irregularitats. I hi ha unes quantes curiositats, com per exemple, partits amb un únic candidat, diputats que canvien de partit, un cosí del president Pere Aragonès com a candidat d’un partit d’extrema dreta, o diputats veterans que deixen la política.
El mateix cap de llista a les quatre demarcacions
Llistes a les quatre demarcacions, però amb tan sols un únic candidat, i el mateix a tot arreu. Així s’ha presentat Partit Univers Català (P1C) a la junta electoral de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, tal com consta en la documentació oficial. El candidat és Ramon Carner Alivés. És una qüestió totalment inviable, atès que tan sols es pot presentar en una única demarcació.
Dos dies després d’haver-se publicat les candidatures, les juntes electorals de les demarcacions comunicaran les irregularitats trobades o denunciades en les candidatures. La proclamació oficial de les candidatures serà el dilluns 15 d’abril, tal com consta en el calendari electoral.
Segons la candidatura de Ramon Carner, un cop les signatures hagin estat validades, s’iniciarà un procés de primàries intern per a elegir la resta de candidats. Segons que explica Carner a VilaWeb, s’ha posat ell mateix a totes les llistes per no revelar els candidats que formaran part del procés de primàries.
De S’ha Acabat a Vox: els vasos comunicants de l’extrema dreta espanyola
El partit d’extrema dreta espanyola Vox sempre ha tingut molt bona sintonia amb l’entitat S’ha Acabat, un col·lectiu estudiantil ultraespanyolista amb presència a unes quantes universitats. El cap de llista, Ignacio Garriga, ha estat un dels polítics que més suport ha expressat a l’entitat, sobretot quan hi ha hagut protestes contra el col·lectiu. I aquest discurs d’extrema dreta i espanyolista que comparteixen ha tingut premi: l’ex-presidenta de l’entitat Júlia Calvet serà la número 6 de la llista de Vox per Barcelona. L’objectiu és ben clar: captar el públic juvenil.
Calvet, de l’any 2001, ha estudiat dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i fa un any, el març del 2023, va fotografiar-se, amb un somriure d’orella a orella, al Valle de los Caídos. La fotografia la va penjar el diputat de Vox Alberto Tarradas al seu compte d’Instagram amb el missatge “el patriotisme és alegria”. “Ho repetirem aviat!”, va comentar Calvet. “Un gran cap de setmana! Quan vulgueu!”, va respondre Tarradas.
Les restes del dictador Francisco Franco van ser exhumades el 2019 del Valle de los Caídos. Les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, van ser exhumades el 24 d’abril de 2023. Hi eren d’ençà de l’any 1959 i es van desplaçar al cementiri de San Isidro, a Madrid, després d’un acord entre els familiars i el govern espanyol.
Diputats que canvien de partit
En les llistes que han presentat els partits a les juntes electorals de les demarcacions, hi consten uns quants noms que han canviat de partits aquests darrers anys. Un dels més destacats és el de Clara Ponsatí, que s’ha deslligat completament de Junts per Catalunya i ha optat per presentar el seu projecte polític, Alhora, juntament amb Jordi Graupera. La llista incorpora tota mena de personalitats i referents de l’àmbit cultural: Miquel de Palol i Carlota Gurt clouran la llista de Barcelona. La de Girona comptarà amb l’escriptora Dolors Oller i el poeta Narcís Comadira. A Tarragona, tancaran la llista l’escriptor de les Terres de l’Ebre Joan Todó i el compositor Joan Magrané; i a la demarcació de Lleida la tancaran l’escriptora i historiadora de l’art Maria Garganté i el músic Roger Mas. L’actor Joel Joan també anirà a la llista de Barcelona de número 10.
Hi ha més polítics que han canviat de partit. El consell de Drets Socials, Carles Campuzano, va fer la seva carrera política Convergència Democràtica de Catalunya (CDC); fou diputat tant al parlament com, sobretot, al congrés espanyol; va participar en la fundació del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) i en fou portaveu a Madrid fins el 2019. El 2020, es va donar de baixa del partit. Ara anirà de número 7 a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a independent.
El conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, fou un dels rostres més visibles dels governs tripartits. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 2003 i el 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del govern del 2003 al 2006. Abans havia estat batlle de Girona pel PSC, del 1979 al 2002, i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) del 1981 al 1995. També fou diputat del PSC al Parlament de Catalunya, on va ser president del grup parlamentari i portaveu en unes quantes etapes. Va deixar la militància al PSC el 2015, després d’una llarga trajectòria al partit. Ara tancarà la llista d’ERC a Girona.
L’ex-pres polític que torna a la primera línia política
L’ex-conseller de Territori i ex-pres polític Josep Rull tornarà a la primera línia política. Serà el número 3 de la llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya i anirà seguit de la presidenta del parlament, Anna Erra, i el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. Són els noms que seguiran els de Carles Puigdemont i l’empresària Anna Navarro, que encapçalen la llista per Barcelona a les eleccions a Catalunya.
Abans que Carles Puigdemont decidís de ser el candidat a les eleccions a Catalunya, feia temps que Josep Rull era el nom que semblava que tenia més consens dins Junts. A diferència de Jordi Turull, que manté la pena d’inhabilitació, Rull se’n va alliberar amb la supressió del delicte sedició. Rull és president del consell nacional de Junts. Feia temps que era en una segona línia de projecció pública, però ha mantingut presència territorial i suport intern.
El cosí del president Aragonès, de número 2 d’Aliança Catalana
El partit d’extrema dreta de Sílvia Orriols, Aliança Catalana, es presenta a les quatre demarcacions. A Barcelona, de número 2 hi haurà Jordi Aragonès, que és cosí del president Pere Aragonès.
Aragonès, també de Pineda de Mar (Maresme), com el president, és un dels fundadors del partit i n’és considerat l’ideòleg. És graduat en història per la Universitat de Barcelona (UB) i ha militat a Unió de Joves, la branca juvenil d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i a UDC com a tal. També ha estat un dels fundadors del Moviment Demòcrata Català, juntament amb l’ex-batlle de Vic Josep Vila d’Abadal.
Diputats veterans que deixen la política
Hi ha uns quants polítics veterans que no aniran a les llistes de les eleccions catalanes del 12 de maig. En el cas del PSC, destaquen dues figures històries. Són Assumpta Escarp, diputada al parlament d’ençà del 2015 i ara vice-presidenta segona del parlament, i Jordi Terrades, que és a la cambra catalana d’ençà de l’any 1999, fa vint-i-cinc anys.
A ERC, també hi ha dues figures destacades que no consten en les llistes. En aquestes eleccions no es presenten qui va ser número 3 ara fa tres anys, el conseller d’Empresa Roger Torrent, ni tampoc la vice-presidenta del parlament, Alba Vergés, que en va ser la número 6. En els seus llocs hi ha Josep Maria Jové i la consellera de Territori, Ester Capella, respectivament.
Recortes Cero, entitat pionera contra la independència
L’agrupació electoral Recortes Cero fa temps que es presenta a les eleccions catalanes. Sempre aconsegueix uns resultats molt minsos. En les eleccions del 21 de desembre de 2021, per exemple, va obtenir 10.114 vots, un 0,23% del total dels vots. Té per eixos principals la redistribució de la riquesa i, com bé indica el nom, la fi de les retallades. Però l’agrupació creu en unes quantes coses més.
L’agrupació està totalment en contra de la independència de Catalunya i l’any 2017 va ser una de les primeres entitats que va engegar una campanya contra el moviment independentista, en un moment en què els partits havien començat a bellugar-se per anunciar com prepararien la campanya del referèndum del Primer d’Octubre. La campanya la van plantejar per frenar allò que anomenen el “projecte de divisió representat pel govern de Puigdemont”.
L’agrupació, aparentment, està a favor del dret d’autodeterminació, però no veu amb bons ulls el referèndum perquè, segons que diuen, és encapçalat per aquells que fomenten la divisió i l’enfrontament. “És un projecte promogut per Artur Mas i Carles Puigdemont que són, com Rajoy, cares de la mateixa moneda, la moneda de la banca i del gran capital”, deien el 2017. “L’esquerra no és que no ho pugui compartir, és que ha d’estar al capdavant de la denúncia dels projectes independentistes. Perquè atempten contra els interessos del poble treballador”, detallen a la seva pàgina web.
