19.03.2019 - 12:31
|
Actualització: 19.03.2019 - 12:32
El grup de funcionaris catalans ServidorsCAT ha presentat a la comissió d’investigació del parlament sobre l’aplicació del 155 d’un informe que recull 319 accions del govern espanyol que ‘van danyar’ l’acció de govern. ‘No sé si hi va haver una voluntat de suplantació i de mal, però objectivament la transformació de les accions acabaven fent malbé les accions que s’estaven duent a terme’, ha explicat la presidenta de la plataforma, Yolanda Hernández.
Ha posat com a exemple que a l’administració de Justícia ‘sempre s’ha treballat amb l’ús de català i això es va aturar durant el 155’. Ha advertit que a més hi va haver una duplicitat burocràtica, perquè es demanava la traducció d’expedients de la Generalitat al castellà per enviar-los a Madrid.
Hernández ha assegurat que entre els funcionaris de la Generalitat ‘hi havia por de no saber què passaria l’endemà i de què passaria si se significaven’ amb el projecte del govern.
La web de ServidorsCAT es va crear l’octubre de 2017 amb ‘voluntat de treballar i recollir totes les accions i intervencions’ que pogués haver-hi en els següents mesos, durant l’aplicació del 155. Hernández afirma que per a realitzar el seu informe van haver de basar-se en les fonts obertes, ja que l’administració espanyola gairebé no els donava resposta, més enllà dels ministeris espanyols d’Afers estrangers i Educació, que subratlla que van contestar en molt pocs casos.
El document comptabilitza les persones ‘detingudes, a l’exili, afectades, destituïdes i afectades i no seleccionades, perquè hi va haver molts processos de selecció a places públiques que no es van produir’.
Danys institucionals
La lletrada ha parlat de ‘danys institucionals provocats per la indefensió jurídica’ que atribueix a la impossibilitat de presentar recursos per part de la Generalitat. Ho ha exemplificat amb la sentència que va ordenar el trasllat a l’Aragó de part de les obres de Sixena, davant de la qual la Generalitat controlada des de Madrid no va presentar cap recurs.
Hernández ha explicat que tampoc no es va presentar un recurs contra la supressió i dissolució del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que va provocar l’acomiadament dels seus treballadors.
Ha destacat que des de l’administració espanyola es van realitzar dotze nomenaments de càrrecs i ha afegit: ‘Desconeixem per què es van nomenar, però aquests nomenaments existeixen’.
El document també recull l’afectació econòmica i inclou ’71 milions d’euros que es van paralitzar destinats al consorci d’educació; retards en els pagaments; 1,3 milions d’euros de pèrdues pel tancament de delegacions del govern i afectacions de paralització d’actes —especialment culturals—’.
Ha relatat que també es van produir afectacions en les subvencions a la comunitat catalana a l’exterior: ‘Només faltava la signatura del conseller però el govern no el va signar perquè considerava que es promocionava Catalunya a l’exterior en promocionar Sant Jordi i altres qüestions culturals’ .
A la comissió ha acudit en representació d’ERC el diputat Jordi Orobitg, que ha plantejat que el 155 es va extralimitar en ‘tot allò que es podria entendre que l’article s’ajusta a llei’.
La diputada de JxCat Gemma Geis ha criticat que Ciutadans, PSC i PP no fossin a la compareixença, quan aquests partits ‘són els que van aplicar el 155’.
‘Quan obres la porta a la il·legalitat i a fer danys als ciutadans hi ha unes conseqüències i unes responsabilitats polítiques que no assumeixen perquè, no sé si abaixarien el cap davant representants dels funcionar-, o potser no, perquè ho tornarien a aplicar’, ha criticat.
