De què serveix que el català sigui oficial a la Unió Europea?

La reivindicació històrica de fer el català oficial a la Unió Europea pot ser molt aviat una realitat. Fins ara, el govern espanyol havia blocat setze vegades les peticions que havien fet les institucions del país, però, enmig de les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez, aquesta demanda arriba per primera vegada al Consell de la Unió Europea, l’òrgan encarregat de decidir-ho.

Tot i que ja s’intueix que l’oficialitat és un pas positiu per al català, quins efectes i beneficis té ser oficial a la Unió Europea? Actualment, el català no és llengua oficial ni de treball, però sí que té reconegut un ús limitat com a llengua de comunicació amb els ciutadans, arran d’un acord del 2005. Això vol dir que un ciutadà es pot adreçar en català, per escrit, a organismes com ara la Comissió Europea i el Parlament Europeu i rebre una resposta en la seva mateixa llengua. A més, hi ha la traducció d’algunes publicacions.

Tanmateix, són uns efectes menors que no pas si fos oficial. Perquè, realment, el català no es pot utilitzar directament davant les institucions i organismes europeus, sinó que tan sols s’hi poden comunicar en català els residents a l’estat espanyol, i per un procediment indirecte, que implica múltiples traduccions i no garanteix completament de rebre una resposta en català.

També es permet la correspondència en català, dels residents a l’estat espanyol, amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però es limita a procediments administratius bàsics i no es permet en els que tenen transcendència jurisdiccional, com ara escrits que es refereixen a l’aplicació d’una norma legal, sobre subvencions i contractes públics, per exemple.

Amb l’oficialitat del català, no solament se’n normalitzaria l’ús dels ciutadans amb les institucions europees, inclosos els nord-catalans i algueresos, sinó que s’hi haurien de traduir tots els tractats, les directives i el reglament que s’ha publicat i que regulen la vida dels europeus, com també els que es publiquin d’ara endavant. A més, el català seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea.

Fer servir el català amb normalitat

Els representants polítics, si s’aprova, també podrien fer servir el català en les sessions plenàries del Parlament Europeu i en les reunions de la resta d’institucions i organismes. A més, la previsió és que es pogués començar a aplicar aviat. Com que una gran part dels traductors de la cambra ja sap català, tindria un cost ínfim i seria un procés ràpid.

És una llengua més parlada que dotze de les oficials, i en alguns casos, com ara el maltès, el letó i l’estonià, amb molta diferència. L’oficialitat, a més, podria fer augmentar el prestigi del català, perquè es podria incloure com a llengua comunitària en el currículum i augmentarien les possibilitats laborals dels qui saben català.

Ara com ara, la llengua catalana es pot utilitzar en les sessions del Consell de la UE, és a dir, les reunions dels ministres dels estats membres, i solament si el servei de traducció ho veu possible. Però això té un impacte mínim, perquè els consellers no representen mai l’estat espanyol, a diferència d’estats com ara Bèlgica, en què els polítics flamencs representen el conjunt de l’estat en matèries com ara pesca o agricultura.

Així mateix, les comunicacions d’institucions del país amb òrgans de la Unió Europea s’han de fer en una llengua oficial, cosa que obliga a redactar els documents en alguna llengua diferent del català. Passa això mateix amb ciutadans, empreses o associacions que es volen comunicar amb les institucions europees. Trobem, per exemple, que per a demanar subvencions, participar en grans programes culturals o optar a ajuts, com ara els fons Next Generation, cal fer ús d’una llengua oficial.

L’oficialitat permetria de fer tots els tràmits i intervencions en català i evitaria haver de traduir la documentació. Fins i tot, essent oficial a Europa, com ja ho és a les Nacions Unides, podria canviar el paradigma: en compte de ser considerada una llengua minoritària o regional per moltes institucions, hom es podria qüestionar per què l’estat espanyol no la reconeix i la fa oficial en igualtat de condicions que el castellà.

Les llengües oficials, imprescindibles en molts tràmits

Els reglaments de la Unió Europea, que afecten bona part de l’etiquetatge de productes, la normativa o les mesures de seguretat, especifiquen que la informació ha de constar almenys en una de les llengües oficials. Això fa que puguin ser considerats no vàlids documents escrits solament en català, com ara els certificats de navegació o conducció, cosa que converteix el català en llengua complementària.

L’autoritat comuna de control de l’Europol, per exemple, es basa únicament en documents i projectes redactats en les llengües oficials. L’oficialitat també permetria de fer entrar automàticament el català en els programes de cultura i educació que impulsa la Comissió, com ara l’Europass (que inclou el CV europeu i facilita la mobilitat laboral i educativa dins la UE) o la plataforma d’aprenentatge de llengües en línia.

El reglament europeu sobre productes alimentaris permet que l’etiquetatge sigui solament en llengües oficials i, de fet, això fa perdre l’efectivitat de la llei catalana de consum, que estableix que han de ser etiquetats també en català; com que no és oficial, no es pot exigir. Bona part de les regulacions europees en matèria de mercat únic imposen l’ús de les llengües oficials en l’etiquetatge, en les instruccions, en els prospectes dels medicaments o en determinats avisos i anuncis oficials.

L’oficialitat, doncs, serviria perquè el català fos una llengua més a Europa, i que per si sola fos vàlida en etiquetes i documentació, però, sobretot, per a deixar de restar supeditada al castellà, al francès o l’italià. Actualment, el fet que qualsevol tràmit hagi d’estar tant sí com no en una d’aquestes llengües, fa del català un mer afegitó, sovint prescindible. En canvi, amb l’oficialitat, passaria a ser una llengua amb el mateix reconeixement de condicions que les llengües estatals d’Europa.