22.04.2022 - 21:30
Si el nombre de polítics espiats amb els programaris d’espionatge Pegasus i Candiru indica amb qui estan ocupats els serveis secrets espanyols, hem de concloure que la situació política del País Basc no els ha causat gaire preocupació aquests darrers anys. A la llista apareixen desenes de catalans –Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Elisenda Paluzie…–, mentre que tan sols hi ha dos noms bascs: Arnaldo Otegi i Jon Iñarritu. No és gaire creïble que solament hi hagi dues persones del País Basc.
Els serveis secrets es mouen per les clavegueres com un peix a l’aigua i els responsables no sempre n’estan al cas. “Els governs espanyols sabien que els serveis secrets, mitjançant els programes esmentats, es dedicaven a espiar agents polítics?”, és la pregunta retòrica que hem escoltat aquests darrers dies. No necessàriament és així, atès que els serveis secrets són un estat en si mateix dins els estats.
Tanmateix, una volta descobert o publicat per mitjà d’una investigació, la cosa més important és observar com reacciona el govern sorprès. Té dues opcions: negar-ho i mirar de tapar-ho o destituir els càrrecs responsables.
El juliol del 1985, els agents dels serveis secrets de l’exèrcit francès van col·locar dos explosius al vaixell ecologista Rainbow Warrior, de Greenpeace, a Nova Zelanda. Van matar, accidentalment, el fotògraf portuguès Fernando Pereira. Tant si n’estava al corrent com si no, el ministre de Defensa, Charles Hernuk, es va veure obligat a dimitir.
Un dels agents que participaren en aquella operació, el militar Gerard Royal, germà de l’ex-dirigent socialista Ségolène Royal, va declarar, trenta anys després dels fets, que era impossible que es fes una operació d’aquella envergadura sense que el president d’aleshores, François Mitterrand, ho sabés.
L’ocupant de la Moncloa destituirà ningú?
No oblidem que al País Basc ja vam tenir el nostre cas Pegasus. El 1986, quan Carlos Garaikoetxea era president, la seva pròpia policia li va fer escoltes telefòniques.
