14.09.2022 - 19:50
Aquest matí hem sabut que l’índex de producció industrial (IPI) de la zona euro havia baixat al juliol d’un 2,3%, més del doble que les previsions –ja negatives– dels analistes, que eren de l’1%. És la davallada més forta del sector del maig del 2020 ençà. Casualment, és el mateix percentatge de pèrdua de l’IPI del juliol a Catalunya. La indústria és, en aquests moments, el sector amb més dificultats, tal com alguns serveis ho van ser durant els llargs mesos de la pandèmia.
Les dificultats que arrossega vénen de lluny. Són entrebancs en els processos de producció, com ara la manca de productes essencials o l’encariment de les primeres matèries, dels nolis i de l’energia. I s’hi afegeix, últimament, una baixada de les comandes. Per tot plegat, sembla que han acabat esclatant en l’IPI de juliol, a Catalunya i a Europa. Per aquest motiu, abans-d’ahir, a la píndola, parlàvem de la importància de la “injecció de vitamines” del Pacte Nacional per a la Indústria de Catalunya –signat la setmana passada–, sempre que el compromís sigui ferm i els diners acabin anant al lloc adequat, sense retallades.
Però dic que “sembla” que les dificultats industrials hagin esclatat al juliol. I, sobretot, ho sembla pel fort volum de la caiguda, però no és així, ni de bon tros. Ens ho ha recordat precisament avui la publicació de la comptabilitat de Catalunya, relativa al segon trimestre, en què la indústria és el sector que en surt més mal parat (agricultura al marge), amb una variació interanual del -2,4%, igual com va passar el primer trimestre, amb una baixada de l’1,9%. En termes intertrimestrals, també hi ha hagut dos períodes consecutius amb decreixement. No cal dir que és un fet molt preocupant.
Per branques d’activitat, l’Idescat destaca la millora de la indústria química, farmacèutica i de fabricació de maquinària. En canvi, la de l’automoció torna a reduir l’activitat aquest trimestre i desequilibra la balança final. Quant a la producció d’energia elèctrica i refinació de petroli, l’augment de la producció a preus corrents es recorda que és conseqüència, bàsicament, de l’alça dels preus d’aquests béns i serveis.
Dit això, cal destacar que l’augment del PIB global del segon trimestre sobre el primer ha estat de l’1,6%, una dècima més que l’estimació feta a l’avanç d’ara fa poques setmanes. Aquest augment m’ha sorprès, perquè ja em semblava una pujada prou important. Així doncs, comparativament, aquesta taxa ens deixa cinc dècimes per damunt de l’espanyola (1,1% d’avanç) i nou per sobre de la de la UE-27 (0,7%). En canvi, el creixement sobre el segon trimestre de l’any passat (la taxa interanual) és del 4,8%, una rebaixa notable sobre la que hi havia el trimestre passat, que era del 6,5%.
Ve’t aquí, doncs, que aquest trimestre l’estatística ens demostra els seus capricis. Si diem que el primer la taxa intertrimestral va pujar d’un 0,1% i el segon d’un 1,6%, podem assegurar que l’economia catalana agafa embranzida. En canvi, si mirem les taxes interanuals, que passen del 6,5% al 4,8%, direm que s’alenteix. I en cap cas no diríem mentida… Això vol dir que als mitjans de comunicació hi pot haver titulars optimistes o pessimistes i, aquesta vegada, tots tindran raó. Per això sempre cal matisar molt bé les xifres i completar l’anàlisi amb més variables.
Per a contextualitzar les dades, cal dir que l’economia catalana creix el segon trimestre, en termes interanuals, un punt i mig per sota de l’espanyola (6,3% d’avanç). Aquesta diferència –segons explica l’Idescat– prové del fort creixement a Catalunya el segon trimestre de l’any anterior, que és la referència en el càlcul de la taxa. Respecte de la UE-27 (4,2%), el creixement és sis dècimes superior.
Filant més prim i fent l’anàlisi segons l’oferta sectorial –ja hem parlat de la indústria–, cal assenyalar que els serveis han mantingut una forta activitat, amb un creixement del 7,0% interanual, però que és 2,3 punts inferior al trimestre anterior. Les principals branques mostren taxes de creixement positives, i destaquen per la intensitat les que afecten el comerç, el transport i l’hoteleria (14,1%), conseqüència de la millora turística en hotels, restaurants, transport aeri i agències de viatge, per exemple. La branca d’activitats immobiliàries, professionals i més, creix a una taxa interanual del 4,0%, amb avenços diferenciats en activitats relacionades amb els serveis jurídics, la publicitat i més activitats professionals. Finalment, l’activitat de l’administració pública, educació, sanitat i serveis socials manté un creixement d’un 3,9%. Quant al sector de la construcció, creix a una taxa interanual de l’1,6%, valor també inferior als resultats obtinguts el trimestre anterior (3,8%).
Tot plegat, les dades de la comptabilitat del segon trimestre ens diuen que hi ha un alentiment general de l’activitat, malgrat que la taxa intertrimestral general sigui prou bona, amb un 1,6%. Però aquesta millora és deguda únicament a alguns serveis, perquè les taxes intertrimestrals de l’agricultura, la indústria i la construcció són negatives. En canvi, els serveis s’enlairen molt, gràcies a tot l’entorn econòmic del turisme, que, amb tota seguretat, haurà continuat millorant el tercer trimestre. Amb vista a aquest tercer trimestre, penso que les diferències intersectorials en el creixement seran molt fortes, amb uns serveis empesos pel turisme, amb bones xifres i una indústria que, probablement, continuarà cap avall.
De moment, l’única dada contrastable amb l’evolució del tercer trimestre és l’estimació que fa en temps real l’AIReF per a l’economia de tot l’estat espanyol i que, després de l’actualització de divendres passat, indica un creixement intertrimestral negatiu del 0,3%. Si tenim en compte que el turisme i alguns serveis més sembla que han funcionat molt bé els mesos d’estiu, voldrà dir que la indústria haurà estat, un trimestre més, el germà pobre de l’activitat al país. El temps ho dirà.
