Servei Estació, història dels mítics magatzems, paradís del bricolatge

Qui vulgui apedaçar un tendal, un truc per no deixar entrar mosquits a casa, una taula a mida, trobar fibra de coco a metres per a fer una estora de qualsevol mida, o fer-se ell mateix el matalàs per jugar-hi o per dormir-hi els nens o l’animal de companyia, o encabir-lo en una furgoneta, o qui necessiti un metre de neoprè pot fer sort a Servei Estació de Barcelona. Tot i més és possible de trobar-ho en alguna de les nou plantes d’un mateix edifici, 3.500 metres quadrats d’una botiga genuïna. Aquesta és la seva principal distinció: hi ha de tot, i tot en un mateix establiment comercial, que fa que sigui únic al món, en un moment en què a tot arreu hi ha les mateixes marques i botigues.

Situats en un emplaçament cèntric, al carrer d’Aragó, entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, oberts de dilluns a dissabte de 9.00 a 21.00, aquests llegendaris magatzems que són a punt de fer cent anys donen servei com a hospital d’urgències i oasi d’inspiració. Poden salvar del desesper, gràcies a una amplíssima oferta de materials industrials que, tanmateix, es poden adquirir a la menuda, per a un ús domèstic senzill, de petites reparacions i millores de casa. Alhora, voltar per aquests nou pisos garanteix idees per a fer treballs manuals que poden esdevenir regals artesanals i grans o petites solucions per a millorar espais o aportar caliu a llars, jardins i oficines. Tot és a mà, més de 55.000 articles, i allò que no trobeu ho troben els dependents. N’hi ha més de cinquanta, distribuïts per diverses àrees i en torns de matí i tarda, d’una plantilla de noranta-vuit treballadors. “Són el més important per a nosaltres: els treballadors”, diu la directora general de Servei Estació, Antònia Martínez. I s’explica: “Tècnicament, en saben molt, i tenen vocació de servei.”

Benzinera i accessoris d’automoció

L’empresa ja va néixer amb vocació de servei. La llavor va ser una benzinera que omplia els dipòsits dels primers vehicles que circulaven per la ciutat, alguns dels quals havien estat fabricats a Barcelona. Era l’any 1924. Un gran rètol filetejava les paraules “Service Station” i, a sota, el nom de José Manzanares atreia la vista i convidava els xofers que circulaven per l’ampla avinguda a fer-hi parada.

Manzanares era un home de negocis. Juntament amb l’altre soci, l’advocat Lluís Marimon Carbonell, van fundar la societat que va posar en funcionament aquella benzinera. Inspirant-se en les més modernes estacions de servei nord-americanes –per això el nom inicial era en anglès–, van voler dotar la benzinera d’una botiga d’accessoris d’automoció i un espai per a fer reparacions i manteniment dels vehicles. I cap als anys trenta l’èxit de la iniciativa a Barcelona els va empènyer a obrir sucursals a Lleida, Girona i Palma. A Girona encara avui continua obert un Servei Estació, amb 1.500 metres quadrats de superfície comercial. Ambdues botigues són encara en mans de la mateixa societat, que ara dirigeixen la tercera i la quarta generacions de la família dels fundadors.

Com va anar creixent la petita botiga que a la primeria complementava la benzinera fins a esdevenir el paradís del bricolatge i els treballs manuals ho van anar dient els materials que la societat anava introduint. L’arribada de materials com el cautxú, el niló, la fibra d’elastà (popularitzada amb el nom de la marca fabricant Lycra) o la pell sintètica (escai) van anar donant volada a la botiga, i es va decidir d’alçar l’edifici, en una obra que va dirigir l’arquitecte Josep Maria Soteras Mauri.

Ben organitzades per plantes, hi ha les seccions dedicades a la papereria i als materials d’oficina, belles arts, fusteria, jardineria, construcció, electricitat, ferreteria i protecció laboral, on es troben ulleres, guants, màscares, etc. També hi ha màquines talladores amb làser per a seccionar planxes de metacrilat; taules de fusta per a fer maquetes o arracades; o formes fetes de porexpan. Boles de porexpan de tota mida, feltre de llana, encenalls de fusta o de porexpan en colors, capses de cartó per a embalatge. Hi trobem, així mateix, l’espai dedicat al parament de la llar i petits electrodomèstics, la zona de contenidors, del més minúscul als bidons, passant per les provetes de laboratori. Hi ha un sector tèxtil, amb estores, cortines, ràfia, vímet… Hi trobes l’agulla en el paller. I a la segona planta hi ha una terrassa des d’on es veu el darrere de la Casa Batlló.

Servei Estació ha resistit moltes crisis i ha hagut d’anar-se adaptant a l’evolució del mercat, sempre a la recerca de nous articles i materials davant noves modes o necessitats. Ara, per exemple, “tot allò que és plàstic va fent el seu trànsit cap a materials més sostenibles i biodegradables”, puntualitza la directora general de l’establiment. A més de l’establiment de Girona, també tenen un magatzem a Granollers, on fa la primera aturada l’estoc de la botiga. La seguretat de disposar del producte i servir-lo al client amb celeritat és una altra de les premisses dels responsables del negoci. Tenen proveïdors nacionals i alguns d’europeus.

Bricolatge, amunt

La pandèmia també els va portar un gran sotrac, perquè per les dimensions de l’establiment no podia obrir plenament, i es va haver d’adaptar a les limitacions permeses. Però els confinaments van despertar en moltes cases ganes de fer coses per millorar la llar, per fer-la més agradable, aprofitant el temps que la gent s’hi passava. “La pandèmia va fer perdre la por de molta gent d’agafar una brotxa per pintar les parets”, explica Victòria Martínez. També s’ha de tenir en compte, tal com diuen els treballadors de Servei Estació, que els materials han evolucionat molt i ara hi ha pintures que amb prou feines fan olor, que es netegen fàcilment, i tot això fa créixer el nombre d’afeccionats al bricolatge. Aquest apartat és el gran fort de la botiga, i es concentra a la planta baixa i al soterrani de l’edifici. “La tendència a dedicar-se al bricolatge va a l’alça”, afirma Martínez. Potser la necessitat de fer-ho tot més sostenible ens fa escarrassar a reparar més que no pas comprar productes nous.

Expectants ara per la pacificació del trànsit al carrer de sota, Consell de Cent, on les voreres i l’asfalt ja són al mateix nivell, esperen que la reducció del trànsit al centre de la ciutat no manllevi clients al comerç, ans al contrari. “És un privilegi per a nosaltres estar a prop del veïnat de la ciutat, aportant-los solucions en tot allò que té a veure amb la llar i el petit negoci, i ser un món de sorpreses”, exposa la directora general de Servei Estació. I afegeix: “Ve gent de més països europeus, com Alemanya, del sector del bricolatge i la ferreteria, perquè consideren la nostra botiga un model extraordinari i excepcional, una peculiaritat.” L’altra gran adaptació de Servei Estació als nous temps ha estat la venda en línia, mitjançant la botiga virtual, de tots els materials a l’engròs i a la menuda.

En una Barcelona que a poc a poc va fent fora els cotxes, aquella benzinera inaugurada l’any 1924 al bell mig de l’Eixample ja és passat llunyà, però el fil de la seva evolució com a negoci, amb capacitat de transformació, ha ajudat a escriure un bon bocí d’història de la ciutat, de la mateixa manera que s’adapta al present amb visió de futur.