30.04.2021 - 08:30
|
Actualització: 30.04.2021 - 20:41
La consellera i diputada d’ERC, Meritxell Serret, ha quedat en llibertat sense mesures cautelars després de més de dues hores de declaració davant del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, al Tribunal Suprem espanyol. Llarena l’havia citada quan Serret va tornar de Bèlgica per sorpresa l’11 de març. El Suprem, que l’ha investigada per malversació i desobediència, no ha concretat si l’acusació de malversació continuava vigent, però el fet que no hi hagi mesures cautelars és un indici que la poden jutjar per desobediència i prou.
Justament, Serret ha dit que va “assumir el mandat democràtic” per fer avançar el referèndum, però que el Departament d’Agricultura, que ella dirigia, “no va assumir mai cap mena de cost relacionat amb el referèndum”. A la sortida de la vista, Serret ha dit que continuarà exercint de diputada i que treballarà “per una solució política al conflicte”.
Serret ha arribat a l’alt tribunal espanyol uns deu minuts abans de les 10.30, acompanyada del coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès; de la consellera de Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó; de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà; i de la secretària general adjunta i portaveu dels republicans, Marta Vilalta. També ha rebut el suport de diputats de JxCat, la CUP i EH Bildu. Serret està processada per un delicte de desobediència pels fets de la tardor del 2017.
Així ha estat el retorn de Serret des de Bèlgica a Catalunya, passant pel País Basc i Madrid
Qui és Iñigo Iruin, el nou advocat de Meritxell Serret?
La citació estava inicialment prevista per al 8 d’abril, però es va ajornar perquè la diputada va ser contacte estret d’un positiu de covid-19. Quan Serret es va personar al Suprem l’11 de març, va explicar que volia “normalitzar i regularitzar” la seva situació processal i va expressar la voluntat “d’exercir políticament” com a diputada al parlament. Llarena va decidir de deixar-la en llibertat provisional, atès que la pena prevista per desobediència és de multa i inhabilitació, i deixar sense efecte l’ordre de detenció que hi havia per a ella i la declaració de rebel·lia.
Llarena bloca una possible via de retorn d’Anna Gabriel de l’exili I Anàlisi de Josep Casulleras
Aragonès demana l’amnistia
A la porta del Suprem, Aragonès ha defensat la llei d’amnistia i ha denunciat que no era justícia sinó “venjança” contra l’independentisme. “El referèndum de l’1 d’octubre no és cap delicte”, ha dit, i ha lamentat que Serret hagués de comparèixer a tribunal “per la seva defensa de la democràcia”.