Serra, Todó i Loza surten de declarar a l’Audiència espanyola en llibertat sense mesures cautelars

L’ex-president de Catalunya Caixa Narcís Serra i dos ex-directors generals de l’entitat, Josep Maria Loza i Adolf Todó, han sortit de l’Audiència espanyola en llibertat i sense mesures cautelars després de declarar com investigats en la causa sobre presumptes irregularitats que varen generar un forat de 721,38 milions.

Fonts de l’Audiència espanyola han confirmat que la fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar i que els tres ex-directius mantenen la seva condició d’investigats per un presumpte delicte d’administració deslleial per una sèrie de compravendes d’actius immobiliaris on l’entitat participava en un 50% amb altres socis. Segons el jutge, les operacions es feien ‘sense els informes previs independents’ ni ‘tràmits urbanístics ineludibles’, així com tampoc mecanismes per aturar possibles pèrdues.

La fiscalia afirma que entre els anys 2000 i 2007 es van fer adquisicions rellevants –a vegades de terrenys no urbanitzables o afectats– que entre 2008 i 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar. El primer en estar citat a declarar ha estat l’ex-president de l’entitat, Narcís Serra. Ha declarat durant prop d’una hora davant el jutge Ismael Moreno. A la sortida, ha atès un moment als mitjans de comunicació i ha mostrat tranquil·litat i confiança: ‘He entrat molt tranquil, surto encara més tranquil. Això acabarà bé’, ha dit. L’ex-director general Josep Maria Loza ha sortit de declarar cap a les dotze del migdia i no ha fet cap declaració als mitjans. Tampoc ha volgut parlar Adolf Todó. Tots dos han abandonat l’Audiència espanyola a peu.

Catalunya Banc –hereu de Catalunya Caixa– va ser nacionalitzada el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d’euros de diner públic abans de ser venuda al BBVA sense recuperar aquesta inversió. El jutge Moreno va decretar el 2017 l’inici de les investigacions per determinar ‘el perjudici total causat a l’entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis’, que segons el magistrat ascendien a 721,38 milions d’euros.