El Teatre Lliure estrena ‘Dolors’, la primera sèrie de teatre en sis capítols

El Teatre Lliure de Gràcia acaba d’estrenar tot un experiment teatral. Dolors és la primera sèrie de ficció de teatre. Consta de sis capítols independents representats de dos en dos en tres sessions de tarda, o bé totes seguides l’últim dia de funcions. Dolors és una comèdia de situació, a partir d’una idea original de Meritxell Yanes, que han escrit a sis mans Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo. És protagonitzada per Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes explica en clau humorística i rerefons feminista la invenció d’un dispositiu per a combatre una injustícia: el dolor de la menstruació. L’obra aplica els mecanismes del llenguatge televisiu al teatre.

Una obra de teatre en sis capítols

Els sis capítols tenen 45 minuts de durada tal com marquen els cànons actuals de les sèries televisives. Aquesta setmana se’n representen els capítols 1 i 2; del 29 de maig al 5 de juny el tercer i el quart; i del 5 al 8 de juny el cinquè i el sisè. El diumenge 9 de juny serà el dia de la marató, amb la representació dels sis episodis de la sèrie consecutius.

Dolors és una obra teatral inspirada en el format de les comèdies de situació televisives i, per tant, té un ritme més propi d’aquesta mena de sèries televisives que no pas del teatre tradicional. Proposa un joc a l’espectador de teatre: el convida a assistir a diverses funcions d’una mateixa història. ‘Vaig tenir la inquietud de preguntar-me què passaria si transformàvem el món de les sèries al teatre. La gent vindria tantes vegades? Com es transformaria el llenguatge televisiu?’, es demana Meritxell Yanes en parlant de l’origen d’aquest projecte.

El dolor menstrual, fil conductor de l’obra

Yanes es va posar a les mans de Cristina Clemente, Sergi Belbel i Eulàlia Carrillo –aquests dos darrers, bregats en l’escriptura de guions televisius– per crear Dolors. L’argument és aparentment senzill i es va complicant a mesura que avança la temporada, com sol passar en aquest format. La trama és una crítica àcida de determinades injustícies relacionades amb el patriarcat. Explica com la protagonista, la Lola, descobreix la invenció d’un dispositiu per combatre el dolor de la menstruació.

Una obra dura per als actors

Com que l’obra s’inspira en la televisió, els actors expliquen que el ritme és molt diferent del d’una obra de teatre tradicional i que acaben esgotats. El ritme televisiu de les seqüències, amb els talls constants, canvis d’escena i canvis de vestuari, és d’una gran exigència.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.