Qui és Serguei Surovikin, el “carnisser” rus que ha comandat els atacs sobre Kíiv?

El president rus, Vladímir Putin, ha nomenat un nou comandant per a la guerra d’Ucraïna després d’un seguit de desfetes militars importants. “El general de l’exèrcit Serguei Surovikin ha estat nomenat comandant de l’agrupació combinada de tropes a la zona de l’operació militar especial”, va anunciar el Ministeri de Defensa rus a Telegram. El nomenament de Surovikin arriba després de la destitució de dos alts comandaments de l’exèrcit rus, com a resposta a la contraofensiva ucraïnesa que ha recuperat milers de quilòmetres quadrats en el nord-est i el sud del país. A més, aquest canvi de lideratge s’ha materialitzat hores més tard de la destrucció parcial del pont de Kertx, símbol de l’ocupació russa de Crimea. Putin ha acusat els serveis secrets ucraïnesos de la destrucció del pont, que ha deixat tres morts pel cap baix. El president rus qualifica l’atac de “atemptat terrorista”.

Fins ara, el general Surovikin ha comandat les forces russes al flanc sud d’Ucraïna. El nom del seu predecessor no s’ha dit mai oficialment, però, segons els mitjans russos, era el general Aleksandr Dvórnikov, un comandant veterà que va dirigir les tropes russes a la guerra de Síria.

Un dels herois de la intervenció militar a Síria

Serguei Vladímirovitx Surovikin, nascut el 1966 a Sibèria, és un veterà de l’exèrcit rus. Va servir en la guerra russo-afganesa a final dels vuitanta, en la guerra civil al Tatgiquistan en la dècada del 1990, en la segona guerra de Txetxènia en la dècada del 2000 i en la intervenció russa a Síria, que va començar el 2015. L’any 2021, va ser ascendit a general de l’exèrcit.

Surovikin és conegut per la seva brutalitat i manca d’escrúpols, uns trets que li han valgut l’apel·latiu de “carnisser”. La seva popularitat va créixer per primera vegada durant l’intent de cop d’estat del 1991 dels partidaris de la línia dura soviètica. Sota el seu comandament, uns soldats van matar tres manifestants pro-democràcia a Moscou.

A la guerra de Txetxènia, marcada per la brutalitat contra la població civil, Surovikin va dirigir una de les divisions de l’exèrcit rus. Segons que recull l’agència de notícies russa TASS, durant aquella contesa va dir que mataria tres txetxens per cada soldat dels seus que es morís. Els mitjans russos el van acusar d’haver agredit físicament els seus subordinats i fins i tot van informar que un coronel es va suïcidar després d’haver estat esbroncat per Surovikin.

A Síria, les tropes russes van atacar cases, escoles, hospitals, mercats i més edificis civils, segons un informe d’Human Rights Watch (HRW), que situa Surovikin entre els dirigents militars que podrien tenir responsabilitat en les vulneracions de drets humans.

El novembre del 2017 va ser nomenat comandant en cap de les Forces Aeroespacials de Rússia. Els atacs aeris del govern sirià amb el suport de Rússia a Alep, segona ciutat més gran de Síria, van matar més de 440 civils, inclosos 90 nens. Segons HRW, almenys una instal·lació mèdica va ser atacada i es van fer servir armes prohibides pels protocols de l’Organització de les Nacions Unides, com ara municions de dispersió i armes incendiàries. En aquell moment, Rússia va vetar un projecte de resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que exigia la fi del bombardament aeri d’Alep. Aquell any, Surovikin va rebre el títol d’Heroi de Rússia i va ser condecorat pel seu servei a Síria.

Bombardar zones civils, carta de presentació a Ucraïna

Dilluns, tot just l’endemà del seu nomenament, Surovikin va repetir l’estratègia siriana arreu d’Ucraïna, amb un seguit de bombardaments que, en alguns casos, van afectar zones civils. Les imatges de les xarxes socials mostren com les explosions van destrossar alguns vehicles, edificis i fins i tot un parc infantil. Segons les autoritats ucraïneses, els russos van llançar 61 projectils i 32 bombes en més d’una trentena de localitats. A més, també alerten d’una norantena d’atacs amb sistemes llançamíssils de llarg abast. Els recomptes ucraïnesos diuen que hi ha hagut prop de 20 morts i més de 100 ferits.

Ahir, Rússia va tornar a bombardar en massa unes quantes localitats ucraïneses, inclosa Zaporíjia, on almenys hi ha hagut un mort. Ucraïna ha acusat Putin d’intimidar i causar el pànic entre la població. L’oficina de l’ONU per als Drets Humans s’ha mostrat molt preocupada per l’onada d’atacs russos en diferents ciutats d’Ucraïna i ha recordat que el dret internacional prohibeix els bombardaments contra civils o infrastructures indispensables perquè sobrevisquin.

Per part seva, Vladímir Putin ha qualificat els bombardaments “d’atac en massa amb armes de gran precisió i gran abast” i ha obviat que han impactat en algunes zones civils. També ha amenaçat a Ucraïna amb “una resposta dura”, si continua atacant zones sota control rus, en referència a la destrucció parcial del pont de Kertx.

Putin calma part de les crítiques

Així doncs, el nomenament de Serguei Surovikin es pot interpretar com un pas més de Putin en l’escalada cap a l’estratègia del terror, ja emprada a Síria i a Txetxènia. Un modus operandi amb què el Kremlin pretén de capgirar la guerra.

També és una decisió que calma les crítiques de les elits russes amb la gestió del conflicte. Aquests darrers dies, el president de Txetxènia, que forma part de Rússia, Ramzan Kadírov, ha carregat contra la cúpula militar russa i un alt funcionari del parlament, Andrei Kartapolov, ha demanat públicament a l’exèrcit que deixi de mentir sobre les seves derrotes.

Amb la pèrdua de la ciutat estratègica de Liman, que fa perillar la part occidental de Lugansk, Kadírov es va tornar a mostrar molt crític amb l’exèrcit, fins al punt de ridiculitzar els alts comandaments. El dirigent txetxè va dir que Rússia havia permès que “mediocres sense talent” defraudessin el país. Kadírov, que és conegut per la seva excentricitat, ha enviat moltes unitats txetxenes al front, fins i tot els seus fills.

Ara, l’arribada de Surovikin pot canviar aquest parer. En l’estada a Síria, el general va establir una bona relació amb el grup de mercenaris de l’empresa militar privada Wagner. De fet, tant el cap de Wagner, l’oligarca Ievgeni Prigojin, com Kadírov mateix, dos homes clau per a Putin, en veuen amb bons ulls el nomenament. Després d’aquesta ràfega d’atacs comandats per Surovikin, el dirigent txetxè va escriure al seu canal de Telegram: “Ara sí que estic totalment satisfet amb l’operació.”