08.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 09.02.2023 - 13:49
Una sala petita amb una taula al centre plena de piles de papers. Les parets són verdes, com si volguessin ressaltar dues banderes pansides –la catalana i l’espanyola– i el quadre de Felipe VI. Aquest és l’àmbit d’actuació del jutge Sergio Escalona Lebiere, titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona. Assegut al cap de taula, veu passar investigats, denunciants, advocats i fiscals. Ara bé, malgrat el que diu l’article 14 de la constitució espanyola, no tracta tothom de la mateixa manera. Si sent una paraula en català, li canvia l’expressió i amenaça de fer venir un traductor. “No l’entenc, hauré de suspendre la declaració”, diu.
Fa més de set anys que el jutge exerceix a Catalunya –primer a Vilanova i la Geltrú (entre el 2000 i el 2001) i després a Barcelona (adscrit al TSJC el 2016 i traslladat al número 12 el 2018)–, però es nega a comunicar-se en català, tot i que el Departament de Justícia li ha fet arribar eines perquè l’aprengui. Escalona diu que no té cap obligació d’entendre’l perquè la llei espanyola estipula que el català és un mèrit i no pas un requisit.
El jutge acumula un bon grapat de discriminacions lingüístiques, segons Alerta Solidària i la Plataforma per la Llengua. De fet, el 2019 va ser sancionat pel TSJC per haver impedit que una víctima d’agressió declarés en català. De totes maneres, la sanció “per tracte desconsiderat i desatenció” va ser lleu, una simple d’advertiment, que no va anar més enllà. Sense ningú que li parés els peus, ell ha persistit en el seu comportament discriminatori.
Fa poc, ha estat notícia perquè va impedir que unes activistes del Sindicat d’Habitatge de Sants declaressin en català. La causa es remunta al juliol passat, quan van ocupar una sucursal del Banc Santander amb la intenció d’aturar un desnonament. En les imatges del jutjat, es veu com prova d’imposar el castellà a la sala. Ara bé, quan les activistes s’hi neguen, suspèn la declaració fins que es pugui fer un altre dia amb traductor (la llei preveu el traductor en cas en què el declarant no entengui la llengua del jutjat, però no pas per al jutge).
L’escena, que es va repetir unes quantes vegades, és la següent:
—El jutge Escalona, sempre en castellà: Miri, jo no entenc el català, si vostè el parla així… Si vostè vol declarar en castellà, podem fer avui la declaració. Si no, hauré de suspendre-la i nomenar un intèrpret. Què vol fer vostè?
—La investigada, sempre en català: A fora he signat un paper, en el qual posa…
—Perdoni, no l’entenc.
—D’acord. A fora m’han fet signar un paper…
—Perdoni, no l’entenc en català.
—…en el qual posa que…
—Miri, no l’entenc.
—…es posarà un intèrpret…
—Perdoni. Si us plau, pot guardar silenci. Si es vol dirigir a mi, ho pot fer en castellà. No entenc el català. Segons sembla, no vol parlar en castellà, per tant, se suspèn la declaració i se cita per a un altre dia amb un intèrpret de català.
👉 Un jutge ajorna les declaracions de 7 investigats perquè parlaven en català #PlantaBaixaTV3
🔗 https://t.co/3u6FE4Ap4j pic.twitter.com/RE0xN4mXHj
— Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) February 6, 2023
Arran d’això, l’advocat de les afectades, Carlos Hurtado (Alerta Solidària), ha presentat una denúncia al TSJC contra Escalona, a qui acusa de forçar la situació, tenint en compte que havia d’assumir un paper secundari, sense haver de formular preguntes: les activistes només volien respondre al seu lletrat. “Discrimina els catalanoparlants. Si parles en català, primer et convidarà a canviar de llengua, que ja és una irregularitat, i, si no ho fas, el teu cas tindrà dilacions indegudes. Et citaran un altre dia i amb un traductor, amb les complicacions que comporta, quan et jugues acabar a judici. Això no ho permet ni la constitució espanyola, ni l’estatut d’autonomia, ni els tractats internacionals sobre llengües minoritàries, ni les lleis processals”, diu a VilaWeb.
No és la primera vegada que aquest lletrat aguanta els excessos d’Escalona. El 2019, en una causa contra quatre manifestants que havien participat en el holi de la Via Laietana (l’Audiència de Barcelona els va absoldre), el jutge va actuar igual. “En aquell moment, li vaig preguntar d’on era i em va contestar que era nascut a Barcelona, però que no estava obligat a entendre el català. Des de llavors, no ha canviat res. Ho continua verbalitzant, però també ho deixa per escrit. En l’última resolució que m’ha remès, ho escriu en majúscules: no tinc obligació d’entendre el català”, continua Hurtado.
Sobre la denúncia, l’advocat espera que el TSJC obri un expedient disciplinari i que vagi més enllà de l’amonestació, fet que podria implicar una sanció pecuniària, tenint en compte que Escalona és reincident. Dit això, Hurtado lamenta que tampoc no es pugui fer gaire cosa més perquè les discriminacions lingüístiques només es consideren faltes lleus (les greus són les que poden comportar inhabilitació). A més, recorda que en la sanció del 2019, el TSJC mateix va mirar de treure ferro al cas i va dir que la qüestió es podia resoldre assignant un traductor.
Un jutge barceloní necessita un traductor per a entendre el català? “És un posicionament ideològic. No és que no entengui el català… És més, en tots els procediments que he tingut en aquest jutjat, ell no s’ha fet traduir mai la documentació en català. Tots els meus escrits, inclòs el cas de Sants, els presento en català. I em consta que els ha passat igual a molts altres. Per què actua així? Ho haurà de respondre ell en l’expedient disciplinari. La seva actitud és coercitiva. Coacciona perquè es faci un canvi de llengua. A més, genera la percepció que si es continua parlant en català, no serà imparcial.”
Mentre el TSJC no es mou, la causa contra les activistes de Sants continua. Algunes han tornat a passar pel jutjat amb el traductor, però s’han negat a declarar. “No vull declarar en presència d’un traductor. Només vull contestar al meu advocat”, van dir. Hurtado diu que la traducció condiciona la fluïdesa de la declaració i afecta el dret de defensa. Per això, presentarà un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona per a aconseguir que les activistes puguin declarar en català i sense traductor.
“Aquest cas no es mereix anar a judici i volem que s’arxivi la causa. Parlem d’una manifestació pacífica en una seu bancària. Però ens cal que les investigades es puguin explicar sense traves i detallin com es va desenvolupar tot plegat. De moment, per l’obstacle de la traducció, no ho han pogut fer. Ens neguem a acceptar aquesta discriminació inicial”, conclou.
“És una situació absurda”
Ara mateix, el jutge Escalona té més causes entre mans, en les quals també s’ha fet notar. Una és la investigació de quatre usuaris de Twitter per haver fet piulets suposadament injuriosos sobre la família de Canet de Mar que va imposar el 25% de castellà a les aules de l’escola del Turó del Drac. Un dels investigats és en Jordi. Arran d’una denúncia de Vox, amb el suport de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, Movimiento contra la Intolerancia i Hablamos Español, la fiscalia l’acusa d’un delicte d’odi per haver fet un piulet sarcàstic sobre el setge dels partits espanyolistes en contra de l’escola catalana i la immersió. “Ja tinc la carn de nen castellanoparlant per a fer els canelons [de Sant Esteve]”, va escriure.
El setembre passat va ser citat a declarar al jutjat d’instrucció número 12. Uns dies abans, Escalona havia intentat d’imposar el castellà a dos dels investigats, sota l’amenaça de citar-los un altre dia amb traductor. Per això, en Jordi, que volia declarar en català, va demanar al seu advocat que sol·licités la presència d’un traductor. “Vaig fer tota la declaració en català, incloses les preguntes del jutge. Va ser surrealista. El traductor se’m va asseure al costat en comptes de fer-ho al del jutge, que és qui deia que no entenia el català. A mi em va fer la sensació que alguna cosa caçava. Per molt castellanoparlant que siguis, alguna cosa entendràs. Són dues llengües llatines”, explica a VilaWeb.
Escalona va interrogar en Jordi arran del piulet dels canelons, però també sobre altres missatges que apareixen a la querella de la fiscalia, que es fonamenta en un informe dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, ell també va relatar com va ser víctima d’una campanya d’assetjament als mitjans i a les xarxes després d’haver estat assenyalat pels diputats de Vox Toni López i Alberto Tarradas. Quan es va acabar la declaració, el seu advocat, Francesc Gonzàlez, va presentar un escrit amb més detalls sobre l’assetjament.
“Al jutjat em vaig sentir estrany. Quan ets allà, intentes de concentrar-te i respondre de manera coherent i clara a totes preguntes. Però després vaig anar al despatx de l’advocat a revisar la declaració… I quan ho veus en una pantalla, penses, mare meva, quina situació més absurda. Més que parlar amb el jutge semblava que ho fes amb el traductor”, conclou en Jordi, que no sap si Escalona arxivarà la causa o l’enviarà a judici.
